|
| “El periodista s’ha de buscar la vida, reinventar-se i emprendre” |
| La periodista Anna Vilajosana és la segona protagonista de la nova secció d'entrevistes d'estiu de Manresadiari; amb ella hem parlat de la ciutat que l'ha vist créixer, del pes que creu que hauria de tenir, de literatura i de periodisme |
 |
| Vilajosana, a la terrassa del Quiosc del Mig del Passeig de Manresa, on es va fer l'entrevista. Foto: Jordi Preñanosa |
|
| MANRESA / S. Vázquez / M. Casas |
| 21/07/2017 10:42 |
 |
|
|
|
La periodista manresana Anna Vilajosana és la segona protagonista de la nova secció d'entrevistes d'estiu de Manresadiari. Llicenciada en periodisme a la UAB, ha passat per Flaix, Televisió de Manresa i Regió7 i ha estat corresponsal a l’Avui, La Vanguardia o a Ona Catalana. Des de fa tres anys, s’encarrega de coordinar la delegació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Manresana activa i crítica, està implicada en diferents projectes de ciutat com ara Les Bases de Manresa o l’Any Planes.
Recentment ha presentat la reedició del llibre Sentir Manresa, d’on sorgeix?
Sempre m’ha agradat escriure, és una faceta que quan puc la practico. Sentir Manresa va sortir el 2008 i va ser fruit de la casualitat. Me n’anava a Argentina i vaig anar a la llibreria Parcir. Un cop allà vaig demanar si tenien un llibre de Manresa amb unes certes característiques, perquè volia portar un regal a uns familiars. I Antoni Daura em va contestar: “No existeix, però l’haurien de fer. Quan tornis en parlem”.
I què hi podrem trobar?
No és un llibre d’història, perquè no sóc historiadora; és un llibre molt personal en el que miro Manresa a través dels meus ulls buscant el vincle amb l’escenari de les nostres vides. El punt de partida és la meva àvia, que era immigrant, va arribar a Manresa i aquí es va quedar. Començo a veure la ciutat des d’aquesta òptica, analitzant el vincle que tinc amb aquesta ciutat i les persones. Hi vaig néixer, hi he crescut i he tingut els meus fills; això et relaciona amb una ciutat.
Quina radiografia fa de la Manresa del 2017?
Fent de periodista, un té una visió molt crítica. En el llibre, però, he fet un canvi de mirada. Penso que la ciutat és com les famílies, que tenim la que tenim, no la triem. Hi ha coses molt bones, llegats molt bons i llegats més difícils de portar. Amb la ciutat ens hi barallem, la critiquem, la qüestionem, però també l’hem d’acceptar amb les seves contradiccions; perquè també té una història. Tot i això, crec que tothom pugui tenir un plat a taula i viure amb els mínims garantits és fonamental. Però, pensant en una cosa més específica, trobo que les comunicacions són el més preocupant. Un tren lent, males infraestructures i amb unes carreteres amb molts accidents ens limita en el creixement de la ciutat. El que sempre he trobat a faltar de Manresa és que mai hem tingut polítics o persones amb prou poder de decisió o d’influència en els llocs importants del país. Altres ciutats de Catalunya han pogut gaudir d’altres avantatges perquè han tingut interlocutors a primera línia.
La ciutat està immersa en la celebració del 125è aniversari de Les Bases. És prou conegut entre els manresans?
Crec que no, potser és per això que l’Ajuntament i la Generalitat han tingut la voluntat de fer aquest any especial de les Bases. Hi ha dos comissaris, Jordi Rodó i Francesc Comas, que són els que capitanegen tota la celebració. Van demanar a un grup de persones i van crear una comissió cívica. Som unes trenta persones de diferents àmbits. D’aquestes trenta, hi ha una comissió permanent que són les que ens reunim amb els dos comissaris, que és en petit comitè, perquè sigui més operativa. Hi ha Abel Pié, Josep Galobart i una servidora.
Què cal saber de Les Bases?
Va ser una reunió tancada al saló de sessions on es van assentar les Bases, el referent del nacionalisme català modern. I van fer un text que va ser cabdal. Entre altres coses, diu que el català ha de ser la llengua del país, això ho tenien claríssim. En aquell moment, per primera vegada, algú es reuneix i diu: “Catalunya és una nació i creiem que com a tal hauríem de crear el futur que volem”. Es van trobar aquí a Manresa per un tema de territori, de centralitat, perquè van venir delegats de diferents llocs de Catalunya i semblava que era un bon lloc per trobar-se. Van venir aquí uns tres dies, van estar coneixent la ciutat i van fer aquest document que en aquell moment va ser bastant trencador. Els mitjans de Madrid van qüestionar molt els principis nacionalistes, però ells demanaven negociar amb Espanya una igualtat de condicions. És un document molt polític i sembla poc social. Té una vocació divulgadora a escala general i alhora també havia de servir per situar Manresa en el mapa per reivindicar el pes que potser a dins de Catalunya no se li reconeix. És una manera de recuperar-ho i està bé recordar-ho i celebrar-ho popularment.
Fa tres anys es va engegar la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Manresa. Amb quin objectiu?
L’objectiu és vetllar pel periodista, no per les empreses. El periodista que es col·legia té accés a una borsa de treball, a formació continuada... Com que hi ha molts periodistes que estan obligats a reciclar-se, hi ha molts cursos de formació interessants. Assessorament legal, jurídic, fiscal, i defensa del periodista. Tot i així, en el nostre cas la col·legiació no és obligatòria i això ens pot fer una mica febles. A part d’apropar els serveis del col·legi al territori, l’objectiu és prestigiar la idea del periodista. Aquest any, per exemple, hem fet l’Any Planes amb la finalitat de rescatar la memòria d’un periodista fonamental, manresà d’origen i que va morir el 1936. Posar en valor la feina del professional també és una de les nostres missions. Volem aconseguir tenir una visió de conjunt de la nostra professió. Els professionals són els únics avaladors que una informació ha estat contrastada, veraç i feta amb l’objectiu de contestar al màxim les fonts. Tens un codi deontològic i uns principis ètics i professionals pels quals hauries de vetllar. Per tant, l’esperit periodístic és important.
Hi ha lloc per a tots els periodistes en una ciutat com Manresa?
Sí. Un dels missatges que es dona és que t’has de buscar la vida i reinventar-te, s’ha d’emprendre. Avui en dia, el mercat és molt ampli i han aparegut altres maneres de dur a terme la professió, la figura clàssica de periodisme ja no és la mateixa. El món està canviant, i els perfils professionals s’han d’adaptar al mercat, es vulgui o no. Sigui com sigui, la informació continua sent essencial. T’imagines que no hi hagués informació i només hi hagués show? Estaríem molt perduts. Abans era més fàcil aconseguir la informació perquè coneixies els mitjans de referència. Les xarxes ho han trencat. La informació és constant i es va renovant. Potser per això hem de tornar a tenir uns referents més segurs. No t’has de creure el primer que et diuen, has de conèixer la font. Sigui un mitjà, una marca o un periodista, és el que ha d’avalar que aquesta informació és la bona. És per aquest motiu que tenim més sentit que mai d’existir, els col·legis professionals i els periodistes. Però és un moment de molt desgavell.
|
|
|
