 |
|
|
|
Aquest dimarts va ser a Manresa Ana María Surra, diputada a Madrid de JxSí per ERC: una dona valenta i activa, que s’ha passat la vida treballant pels altres, "per un món millor". Convidada per ERC Manresa, davant una dotzena de persones –de Cuba, Argentina, Xile, Perú, Bolívia o Brasil, entre d'altres– va sintetitzar la idea que "els immigrants tindran més treball, més drets i més dignitat amb la República Catalana".
Els va animar "a mobilitzar-se, a no romandre invisibles, com si aquest tema no anés amb ells". Al contrari, Surra els va avançar que l'esborrany de constitució catalana contempla que tota persona nascuda a Catalunya tindrà la nacionalitat catalana, "que no hi haurà Centres d'Internament d'Estrangeria (CIE) i que això avui ja podria ser realitat si no fos que la Llei d'Acollida que va aprovar el Parlament, també ha estat tombada pel Tribunal Constitucional".
En acabat –van ser dues hores llargues al local d’Òmnium Cultural– va atendre les preguntes i els dubtes dels assistents: "Hauran de renunciar a la nacionalitat espanyola, aquells que l’han aconseguida amb no poques dificultats? Perdran part de les futures pensions?" Surra va respondre amb serenitat, conscient que sovint aquests temors són fruit d’una desinformació interessada. I al capdavall va demanar als assistents "aquest compromís nacional en un episodi històric mundialment singular: guanyar la independència democràticament només amb la força de la gent".
Des de l’Uruguai natal (Montevideo, 1952), pel seu jove compromís amb els tupamaros li calgué passar a Chile, i d’aquí en fugí el 73 perseguida per Pinochet. Refugiada a Panamà, després vingué l’acolliment de Bèlgica, el pas a França i el retorn a l’Uruguai. I ara... Catalunya. Diu que va venir per amor, per fer d’àvia, per viure més tranquil·la a la vora del fill instal·lat a Barcelona. I de seguida va descobrir que aquest no era el país que li havien dit, l’Espanya que ella esperava. “Y eso lo vemos todos enseguida que llegamos: este es un país diferente”.
Tant és així que amb d’altres sudamericans van decidir no només col·laborar entre ells sinó, també, posar-se al costat del país que els acollia sota una nova organització: Sí, amb nosaltres. La seva defensa del dret a decidir li ha permès passejar arreu del país i explicar a tots els nouvinguts els beneficis de la nova República Catalana. Això i "esbandir temors": està convençuda que l’endemà de l’1-O tots els emigrants tindran treball, papers i una dignitat que ara sovint se’ls dissimula.
|
