|
| Clara Simon: “Va ser molt fàcil trobar feina” |
| Té 29 anys, va estudiar Enginyeria de Mines a l'EPSEM i ara treballa en una empresa de minerals industrials a París |
 |
| Clara Simon té 29 anys i és nascuda a Cardona. Foto: AP |
|
| MANRESA / Noemí Badrenas |
| 14/08/2017 10:40 |
 |
|
|
|
La cardonina Clara Simon, de 29 anys, va fer la doble titulació d’Enginyeria Tècnica de Mines i Enginyeria Tècnica Industrial en Química Industrial a la UPC de Manresa i, posteriorment, va estudiar Enginyeria de Mines. Van ser sis anys d’estudis (del 2006 al 2012) que li han valgut per treballar al Regne Unit i ara a França, en una empresa de minerals industrials (Imerys).
Quina és la seva feina ideal?
En aquesta indústria et toca fer moltes feines diferents en un lloc de treball, acostumen a ser empreses molt petites on l’enginyer ha de cobrir diverses posicions, normalment. La part que més m’agrada i a què m’agradaria dedicar-me és com a Mine Planner, és a dir, Enginyera de Planificació de Mina.
Va ser fàcil trobar feina?
Vaig trobar la meva primera feina quan encara estava estudiant i l’empresa es va esperar uns mesos que acabés la carrera. Va ser molt fàcil. Allò era el 2012, quan la indústria metàl·lica estava en el seu millor moment i es necessitaven enginyers de mines a tot arreu. Aquesta segona feina m’ha costat una miqueta més, però en els últims vuit mesos el sector està fent una repuntada i abans de decidir-me per Imerys vaig tenir tres ofertes de feina sobre la taula. Si estàs disposat a viatjar, a viure lluny de casa i en rotacions no es difícil trobar feina com a enginyer de mines. Si, en canvi, vols viure a Catalunya o a Europa s’ha de tenir paciència i fer-te conèixer. La mineria és una indústria molt petita on et pots fer un nom bastant ràpid.
S'ho imaginava així, quan estudiava?
En termes de la feina diària que faig com a enginyera sí, durant la carrera et donen una visió bastant real de com funciona aquesta indústria. Potser el que no m’imaginava es que hagués d’anar a parar lluny de casa per poder fer aquesta feina. Crec que hagués estat be tenir una idea de com és la realitat d’aquesta indústria fora de les nostres fronteres.
Per què creu que les enginyeries tenen pocs estudiants?
Perquè s’ha de pensar. Sense desmerèixer cap titulació ni cap professional, però hi ha carreres que potser són més de memoritzar i no requereixen tant esforç en l’etapa universitària.
I per què hi ha menys noies?
És una cosa que em sap greu. És una feina que podem fer tant homes com dones i si fóssim més noies aconseguiríem més ràpid i més fàcil la igualtat. A Europa i al món civilitzat estem preparats. En el 90% del meu temps laboral sóc l’única noia i, a excepció d’algunes situacions molt puntuals, no he tingut mai grans problemes. Als enginyers sèniors encara els costa a vegades tractar-te com a un més, però això s’acabarà quan siguem més dones en el sector. La igualtat s’aconsegueix anant cada dia a treballar en una indústria d’homes i potser no tant sortint al carrer o parlar en femení tota l’estona. Això ens perjudica molt, perquè després quan realment hi ha problemes de gènere t’encasellen com a revolucionària feminista molt ràpid.
Va estudiar a la UPC de Manresa, què en pensa?
L’oferta de la UPC és molt bona i és una de les millors universitats del país pel que fa a enginyeries, no té res a envejar a d’altres universitats de l’estat espanyol o d’Europa. Potser l’ oferta s’hauria de mostrar en època de l’ESO, que és quan encara estàs decidint entre lletres o números. És en aquesta franja quan es pot convèncer que l’enginyeria no és difícil ni impossible, al contrari, són uns estudis bastant divertits i molt agraïts. I això mateix també passa després quan t’incorpores al món laboral. |
|
|
