 |
|
|
|
L’alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha assegurat aquest dimecres que lluitaran “políticament i jurídicament” fins el final perquè Ercros —que ja ha presentat l’ERO per tancar la planta del Bages— compleixi amb els acords contractuals que al seu dia va establir amb l’Ajuntament, que és propietari del runam. Per a l’alcalde, un cop l’empresa ja ha dit oficialment que deixa l’explotació, està obligada a impermeabilitzar el runam, confinar-lo i revegetar-lo, a l’estil del que es va fer a l’escombrera de Vilafruns de Balsareny. Estruch ha apuntat que la impermeabilització del runam no hipotecarà en cap cas una possible futura explotació —que ara per ara es veu molt difícil— dels 4,5 milions de tones de residu que encara queden a l’anomenada Terrera Vella, ja que sempre es pot aixecar la capa geotèxtil i tornar a treballar.
Segons ha indicat el batlle, la consecució d’aquests objectius passen per la decisió que pugui prendre la Generalitat. “Ara la pilota és al seu terrat”, ha dit. I és que les demandes formen part del paquet d’al·legacions que l’Ajuntament ha fet arribar al pla de restauració que va presentar Ercros, un pla que Cardona considera que és “de mínims” i que, bàsicament, passa per fer unes rases per a conduir les aigües salobres. En aquest sentit, Estruch ha dit que si l’empresa marxa “el que no ha de fer és presentar una actualització del pla de restauració, sinó que ha de presentar un pla de clausura i renunciar als seus drets d’explotació". En un to molt seriós, ha afirmat que Ercros “no pot pretendre pensar que aquí a Cardona té una reserva de sal per quan vulgui”. I ha reblat: “Ercros hi ha d’estar disposat perquè té una obligació contractual i perquè té un deute amb Cardona”.
Estruch ha explicat que, malgrat les demandes que fan a Ercros, la impermeabilització del runam no és la primera opció, ja que el consistori continua pensant que la sal de Cardona és vàlida i pot tenir un ús productiu. El problema, però, és trobar una empresa perquè ho exploti, una tasca molt difícil si es té en compte que a Cardona “només” hi queden 4,5 milions de tones —n’hi havia hagut 17 milions—, uns vuit anys d’explotació. En aquesta línia, Estruch ha desvelat que s’han mantingut contactes amb Iberpotash perquè tingui en compte Cardona en els seus plans de futur i ha recordat que durant aquests anys Ercros ja ha fet venir sal de Sallent i Súria que ha estat tractada a Cardona.
L’alcalde s'ha mostrat molt convençut que “el futur per a una comarca que li sobra la sal és continuar reciclant-la per a obtenir nous productes”. Ha fet referència al fet que Iberpotash “té previst fer fins a 12 productes diferents amb la sal i la potassa del Bages” i s'ha mostrat molt crític amb Ercros. Segons ell, “tenien alternatives per continuar l’explotació perquè Ercros fa productes més enllà del clor”.
Feina a Cardona
En l’àmbit laboral, Estruch ha subratllat que l’ERO d’Ercros “representa un mal acord” pels treballadors de Cardona perquè si no accepten un lloc de treball a un mínim de 200 quilòmetres de distància la indemnització que se’ls ofereix “és la mínima” i ha indicat que se’ls estant buscant sortides perquè no marxin d’una població que ha estat fortament castigada per la mineria. Amb quatre números: Cardona tenia als anys 70 uns 8.500 habitants; el 90 va tancar la mina i la població va començar a descendir fins a baixar actualment dels 5.000 habitants. Amb aquest panorama, 34 famílies menys —que poden ser més per les empreses que depenien d’Ercros de manera indirecta— no és poca cosa.
Per no perdre’ls, l’Ajuntament ja ha començat a treballar des de l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, que ha creat “un dispositiu específic” per donar cobertura als 34 treballadors que tindrà el suport del departament de Treball i del SOC. Ja s’han fet entrevistes als 34 empleats i en aquests moments s’estan creuant les dades amb les ofertes de feina. Estruch ha assegurat que s’oferiran incentius a les empreses perquè els contractin i ha desvelat que Iberpotash i totes les seves empreses subcontractades s’han compromès a tenir-los en compte de manera prioritària quan tinguin una vacant.
|
