|
| Conclusions sobre el Conservatori |
| La Plataforma Amics del Conservatori ha fet públiques les conclusions de la matinal participativa que es va organitzar el 30 de març passat amb l’objectiu de recollir idees i propostes dels ciutadans i ciutadanes per millorar l'edifici del Conservatori de Manresa.
|
 |
| Imatge de la trobada participativa celebrada al mateix teatre durant el matí del 30 de març |
|
| CULTURA / Redacció |
| 22/05/2019 11:27 |
 |
|
|
|
El conjunt del Conservatori, entès com el teatre i la resta d’edificacions que l’envolten, és una peça clau dins de la trama urbana manresana: fa de
frontissa entre el Centre històric i l’eixample de la ciutat. Repensar el seu futur i les funcions que aquest espai ha d’assumir és també repensar
Manresa en el seu conjunt.
Tant el teatre com la resta d’espais annexos arrosseguen molts dèficits. N’hiha d’estructurals, d’altres de relació amb l’entorn i alguns vinculats a la seva
funcionalitat. La intervenció que s’hi faci en el futur hauria de mirar de tenirlos presents per tal de solucionar-los o minimitzar-los.
En relació al teatre:
• No disposa d’una entrada noble.
• La càrrega i descàrrega de les escenografies del teatre s’ha de fer per la porta de la Muralla de Sant Domènec. És molt incòmode i poc
pràctic.
• No hi ha un bar/restaurant/cafeteria ben integrat al teatre.
En relació a l’exterior del conjunt i la seva relació amb l’entorn:
• No hi ha cap façana amb encant ni personalitat.
• És un espai tancat en ell mateix, gens permeable al seu entorn.
Repensem l’espai, imaginem-lo de nou
Un cop s’ha decidit col·lectivament que cal mantenir el Conservatori, es planteja l’oportunitat de convertir-lo en un "espai singular" no només per
l’activitat que pugui allotjar sinó també per la seva configuració arquitectònica i el seu encaix urbanístic en l’entorn. El fet d’estar construït
sobre un claustre neoclàssic (construït al seu torn sobre un altre de medieval) el fa particular i és un valor a protegir i, també, a fer visible.
Repensant el conjunt
La remodelació de l’espai del Conservatori és una oportunitat per guanyar una peça única al centre de la ciutat. Cal valorar iniciatives que
aprofundeixin en aquest objectiu:
• Donar personalitat a les façanes amb elements singulars (graffitis,jardins verticals).
Conclusions
• Donar visibilitat a les restes del claustre, en les altres dues ales que encara es conserven (Jaume I i plaça de Fius i Palà). De fet, es
podria valorar la possibilitat de recuperar la funció original de circulació d’aquest element arquitectònic.
• El teatre Conservatori és singular pel fet d’estar construït dins d’un claustre. Cal mantenir aquesta singularitat i permetre una bona lectura d’aquesta integració entre claustre i teatre.
• Les cantonades que queden entre el claustre i el teatre es podrien recuperar com a lluernaris perquè entri llum natural des de la coberta
fins a la planta baixa.
D’altra banda, el conjunt ha de guanyar permeabilitat amb l’entorn. En aquest sentit, es proposa:
• Donar prioritat als vianants en tota la zona. Aplicar mesures per reduir/pacificar el trànsit a la Muralla.
• El conjunt hauria de ser accessible per les quatre façanes. Es proposa treure els edificis annexos i obrir les ales del claustre directament al carrer.
• El tractament de les parts noves que hagin de tenir relació amb l’exterior haurien d’aportar lleugeresa al conjunt, amb materials
transparents que facilitin la lectura de la planta baixa com un espai obert a l’entorn.
• Dotar l’edifici d’activitat continuada per generar circulació permanent al seu entorn.
• Convertir les tres ales del claustre en un vestíbul únic que serveixicom a:
o Vestíbul digne per al teatre, amb capacitat per acollir públic abans i després de les representacions.
o Distribuïdor als diferents espais del conjunt
o Espai per a actes culturals de petit format
o Espai expositiu. En aquest sentit, es valora molt positivament la intervenció en l’Espai 1522 i es proposa fer-ne una altra de similar en una altra ala del claustre per dedicar-la a explicar la història de l’edifici des de la desamortització de 1835 fins a l’actualitat.
Repensant el teatre
La remodelació de l’espai ha de permetre, també, posar al dia l’equipament escènic que encabeix. Hi ha força acord en preservar l’estructura de
ferradura del teatre, introduint-hi, però, modificacions que el facin més versàtil. Les propostes són múltiples:
• Millorar l’escenari:
o Eliminar el pendent actual de l’escenari.
o Renovar l’equipament tècnic i la caixa escènica en general.
• Remodelar la platea:
o Replantejar-la com a auditori, de manera que la mirada del públic quedi més a prop de l’alçada de la mirada dels intèrprets.
o Fer-ne una sala polivalent amb butaques retràctils i grades mòbils. La platea hauria de poder ser, també, un espai escènic.
o Fer visible el pou que hi havia al centre del claustre i que en aquests moments es troba uns metres sota del centre de la platea. Es tractaria de col·locar una placa transparent al mig del terra de la platea.
o Fer un estudi tècnic per millorar l'acústica de la platea
• Recuperar el segon pis que actualment està tancat per manca deseguretat.
• Fer els camerinos accessibles des de l’escenari, amb escales mésamples i ascensor.
• Habilitar diferents espais tècnics:
o Moll de càrrega i descàrrega a la cantonada de la Muralla amb el carrer de Jaume I, on actualment hi ha el restaurant Maïami.
o Magatzem tècnic que també pogués servir de taller.
• Habilitar serveis complementaris a l’activitat escènica:
o Taller d’escenografia.
o Magatzem adequat per a vestuari teatral i sastreria.
o Espais adequats per dur a terme projectes audiovisuals
(fotografia, vídeo...).
• Habilitar espais escènics complementaris:
o Un parell de sales dedicades a la creació i l’assaig. Haurien de servir de reclam per a projectes de creació que aportessin dinamisme a la vida cultural de la ciutat.
o Construir una àmplia sala de dansa al sostre del teatre, en l’espai que es podria guanyar en eliminar el 4t pis i abaixar el sostre actual.
o Espai escènic a la part superior de l’edifici, en una terrassa.
• Millorar l’accessibilitat de tot l’edifici amb ascensors.
• Ubicar-hi un bar-restaurant que estigui ben integrat a la dinàmica de l’equipament.
Un espai per a la formació en arts escèniques
Les antigues aules on hi havia el Conservatori de Música estan ubicades en una edificació sense cap interès arquitectònic. Per això es planteja
enderrocar-la per construir de nou un equipament modern que mantingués el seu ús docent. Hauria de tenir:
• Aules grans, accessibles, que donin resposta a totes les exigències
actuals en matèria de climatització, seguretat i aïllament sonor. Es plantegen espais compartits que permetin un bon aprofitament
d’usos.
• Preveure que les aules hauran de poder tenir usos diversos amb requeriments tècnics diferents, en funció de la disciplina (cant, dansa,
teatre, circ, màgia...).
Disposar d’un equipament renovat i dedicat a les arts escèniques hauria de permetre fer néixer i créixer diferents iniciatives relacionades amb aquest
món:
• Ubicar-hi un Centre d’Arts Escèniques que, a més d’oferir un cicle formatiu de grau superior (és una iniciativa privada que es posarà en marxa el curs 2019-2020), integri l'escola de circ (que ja hi és) i les diferents Aules de Teatre que actualment s'imparteixen al Kursaal.
• Disposar d’espais que puguin servir com a residència per a artistes per tal que les companyies que assagin al teatre puguin també allotjar-s’hi.
• Instal·lar una biblioteca-videoteca especialitzada en arts escèniques que permetés, també, visionar enregistraments, fer-hi lectures dramatitzades, converses amb autors, presentacions de llibres, etc.
Un espai obert a la ciutat
La possibilitat que la reforma permeti alliberar espais per acollir l’activitat d’entitats de la ciutat és una proposta sobre la qual hi ha força acord. Aquest
consens es tradueix en:
• Necessitat d’aprofundir en el co-working més que no pas en la delimitació d’espais per a ús privatiu d’un col·lectiu. De fet, la seu social de cada entitat podria reduir-se a una taula de treball i un armari on guardar el material propi. La resta d’instal·lacions podrien ser d’ús compartit: sala de reunions, fotocòpiadora...
• És important garantir l’accessibilitat d’aquests espai sense limitació d’horaris.
Repensant les places
La plaça de Sant Domènec podria convertir-se en una extensió del Conservatori, en lloc de viure-hi d’esquena. Si l’equipament adopta una funció predominantment escènica, la plaça també podria encomanar-se’n.
En aquest sentit, es proposa:
• Explorar les possibilitats de fer de la façana que dona a la plaça un espai que pugui acollir diferents activitats escèniques i artístiques:
representacions, màppings....
• Adequar la plaça perquè pugui tenir un ús escènic. Entre altres intervencions, caldria instal·lar-hi grades i eliminar la font.
• L’espai del Conservatori hauria de tenir un accés digne i ampli des dela plaça de Sant Domènec que, a més, hauria de poder visibilitzar el
claustre.
També s’intueix molt potencial escènic a la plaça de Fius i Palà que, per la seva ubicació més resguardada, ofereix un entorn més silenciós. Per això es
proposa:
• Adequar-la per a activitats escèniques, reubicant i reorientant els bancs.
• Enderrocar l’edifici que hi ha entre la plaça i el carrer de Jaume I.
Repensant la façana de la Muralla de Sant Domènec
Actualment, aquesta façana es viu com un tap que dificulta l’accés a nucli antic de la ciutat. Tanmateix, el que ara és un embut podria convertir-se en
un xuclador. En aquest sentit, es proposa:
• Recular la planta baixa del Conservatori de manera que es pogués eixamplar la vorera de la Muralla.
• Aprofitar la visibilitat d’aquesta façana, des del Passeig, per fer-ne un espai de promoció de la vida social i cultural de la ciutat.
Alguns dilemes
A més de ser un fòrum per compartir idees i fer propostes, el debat permet aflorar punts de vista diferents que plantegen diferents dilemes:
• Cal prioritzar la funcionalitat del futur equipament o la seva estètica?Ha de ser una estètica conservadora del llegat rebut o renovadora
pensada en clau de segle XXI?
• Cal prioritzar l’ús escènic de l’equipament? O la resta d’usos associats (formació, creació, hotel d’entitats)?
• Els espais d’ús social han d’estar oberts a tota mena d’entitats, institucions, empreses? Només a les de l’àmbit de les arts
escèniques? Només a les que no tenen ànim de lucre? Quin paper hi han de tenir les iniciatives privades?
• Cal fer créixer l’edifici per encabir-hi tots els usos que es proposen o s’ha de tendir a reduir espais per posar de relleu i donar visibilitat als diferents elements patrimonials i històrics que allotja?
• La remodelació del conjunt del Conservatori es pot fer al marge de la funció que es vulgui donar a altres espais (Teatre Kursaal, Auditori de Sant Francesc, l'Anònima, Conservatori Municipal de Música...)? |
|
|
