Els ecoresignats són el grup més habitual a l'Estat espanyol», afirma Juan Carlos Gázquez-Abad, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i en aquesta línia, coincideix també Soler. «A l'Estat espanyol, la consciència mediambiental no és gaire estesa, els consumidors no prenen la iniciativa a l'hora d'emprendre accions, sinó que, en realitat s'adapten a normatives (com el pagament per les bosses de plàstic)», afirma la professora.
A l'altre costat de la balança hi ha els ecoactius. Aquest grup, que representa només el 16% dels consumidors globals segons Kantar, cerca estratègies per a reduir el nivell de rebuig de plàstics sempre o de manera molt freqüent i té estratègies actives per a millorar el medi ambient. Té el doble de probabilitats d'evitar la carn, les ampolles i els envasos de plàstic. A més, són activistes ecològics, promouen en el seu entorn i a les xarxes socials el seu comportament envers el planeta. A diferència dels ecoresignats, que consideren que la responsabilitat ecològica no té res a veure amb ells, els actius, tenen un «enfocament d'embotellament», i consideren –més que qualsevol altre grup-, que són els mateixos consumidors els qui tenen més responsabilitat amb els canvis per millorar el mediambient.
Enmig dels dos grups anteriors, hi ha els ecocreients: tenen el plàstic com la seva gran preocupació, busquen reduir el seu impacte mediambiental amb mesures més generalitzades com fer servir bosses de tela en lloc de plàstic, encara que amb menys freqüència que els ecoactius. «Són simpatitzants amb el medi ambient, tot i que no tenen una voluntat gaire fèrria amb aquest tema», afirma Soler.
Els més grans de 50 anys són els consumidors més actius amb el medi ambient
Encara que es podria pensar que són els joves els qui formen part del segment més actiu perquè estan més interessats per aquest tema i tenen l'energia per a desenvolupar accions a favor del medi ambient, són les persones més grans de 50 anys el segment de població més ecoactiu, segons l'informe de Kantar. «Els més grans (de 50 anys) són més reflexius que els joves i els costa menys prendre consciència de les necessitats més globals. En temes com el reciclatge són més constants i metòdics i no els importa dedicar el temps que calgui a fer-ho correctament», explica Soler.
És clar que hi ha milers d'accions a favor del clima, i no totes són gaire convenients o còmodes per al consumidor. Comprar sempre productes que no estiguin embalats en plàstic (només el 22% dels compradors mundials ho fa), evitar comprar beguda en ampolles de PVC (el 38% ho intenta) o fer servir productes reutilitzables per a nadons (bolquers de roba per exemple) o de bellesa (només el 23% dels consumidors globals ho fa). «Per a molta gent, el medi ambient no és una de les preocupacions principals, per qüestions relaciones amb hàbits culturals, econòmics, polítics, etc.; el fet de "ser mediambiental" és habitualment molt més car que no ser-ho. Per això gairebé la meitat dels consumidors mundials té un comportament dissident en aquest sentit», afirma Gázquez-Abad.
Ser més o menys ecològic depèn, en part, de la butxaca
De fet, el segment d'ecoactius i ecocreients té més presència en regions industrialitzades: arriba al 21% a l'Europa occidental, però són molt poc presents a l'Amèrica Llatina (12%) o l'Àsia (7%), que és a la cua. Tots dos experts coincideixen en el fet que es tracta d'un problema de prioritats. «En alguns casos, les preocupacions individuals són massa importants perquè la societat es pugui plantejar altres causes o preocupacions», considera Soler. En aquesta línia, Gázquez-Abad exemplifica que en alguns països de l'Amèrica Llatina, la població està més centrada en la situació econòmica i político-social que en la reducció de les bosses de plàstic. Encara que també hi ha «una manca de cultura ecològica», afirma l'expert: «la tradició mediambiental a l'Àsia i l'Amèrica Llatina ha estat menor que als països europeus».
La consciència ambiental sembla ser una qüestió de diners. «Depèn més de l'economia particular que de la del país», afirma Soler. De fet, l'informe mostra com la regió asiàtica és una de les menys ecoactives, però alhora, té un dels països amb un PIB més gran del món i és considerada una de les primeres potències econòmiques del món. «Si el país, globalment, té un PIB elevat, però la majoria de la riquesa és concentrada en poques mans, la predisposició a comprar ecoactivament no es produirà globalment».
Per a Gázquez-Abad, queda un recorregut llarg perquè les empreses siguin capaces de compatibilitzar el comportament ecològic, el consum de productes eco i la reducció de residus plàstics amb el cost d'aquests productes. «La voluntat del consumidor hi és, però la racionalitat de la compra impera», afirma l'expert. Com a conclusió, Gázquez-Abad prediu que quan les empreses siguin capaces d'obtenir productes eco a un preu assumible per a un conjunt elevat de la societat, hi haurà menys ecodissidents i més ecoactius.
