L’exterior del Teatre dels Carlins ha acollit un dels primers actes de la Festa de la Llum 2021, després que aquest mateix matí s’hagi celebrat al Saló de Sessions de l’Ajuntament el Pregó Infantil. Es tracta de la descoberta d’una placa que explica la història de l’emblemàtic teatre manresà, que va obrir portes a principis del segle XX. La iniciativa forma part del projecte ‘Teatres i cinemes de Manresa’, la proposta estrella que l’Associació Cultural El Galliner ha ideat com a entitat administradora de la Festa de la Llum d’enguany. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdi a; del coordinador del Galliner, Morros i Torner; de la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols; de la representant del Galliner, Àngels Serentil i Aubets; del representant de la Fundació Cultura i Teatre, Josep M. Soler i Bonet, i del representant de l’Associació Misteriosa Llum, Antoni Erro.

El projecte ‘Teatres i cinemes de Manresa’ consta de diferents activitats. Per una banda, la identificació, mitjançant les plaques, de 16 edificis de Manresa que havien acollit o encara acullen teatre o cinema (vegeu el detall en l’annex de sota). Les plaques van acompanyades d’una breu explicació de cada espai, una imatge i un codi QR, a través del qual totes les persones que ho vulguin podran escoltar, des de qualsevol dispositiu mòbil, una audioguia on s’explica la trajectòria de cada cinema o teatre, narrades per grans veus escèniques, com ara Sílvia Bel, Jordi Bosch, Pep Cruz o Emma Vilarasau, entre altres. El projecte es completa amb l’edició d’un opuscle, amb les xerrades que aquest cap de setmana de la Llum es faran a l’Espai Plana de l’Om (vegeu programa complet en aquest enllaç) i amb l’aportació a la web memòria.cat —portal de referència en matèria de memòria històrica— de més de 800 fotografies, cartells, programes i testimonis sobre els teatres i cinemes de Manresa, una informació que també es pot trobar a la web que s’ha creat per a l’ocasió teatresicinemesdemanresa.cat.

Durant l’acte, Joan Morros ha subratllat que les audioguies s’han pogut elaborar “amb la complicitat d’una setzena d’actrius i actors i amb la col·laboració de destacades veus manresanes”. També ha agraït la col·laboració ciutadana i d’institucions, que ha permès recollir la documentació que es pot trobar a les webs: “ha suposat molta feina, però l’hem fet amb moltes ganes i il·lusió”. El representant del Galliner també ha aprofitat la trobada per presentar l’opuscle ‘Teatres i cinemes de Manresa’, que resumeix en un llibret la història dels 16 edificis que s’han identificat “amb la voluntat de recollir una part del projecte que s’ha dut a terme per recopilar informació dels prop de 100 teatres i cinemes que hi ha hagut a Manresa des de mitjans del segle XIX  i fins a finals del XX”. L’opuscle es podrà trobar en llocs com el teatre del Kursaal o l’Oficina de Turisme de Manresa (també es pot localitzar a la web teatresicinemesdemanresa.cat).

Finalment, Morros ha convidat la ciutadania a assistir a les xerrades que es duran a terme aquest dijous mateix i també dissabte i dilluns a l’Espai Plana de l’Om, i que aniran a càrrec de l’historiador Francesc Comas. Les sessions “permetran conèixer virtualment tots els teatres i cinemes que l’entitat està documentant”. També ha indicat que la idea inicial de l’entitat era la de poder realitzar visites ciutadanes, però que davant la pandèmia havien hagut de reconduir la proposta. Malgrat tot, ha avançat que, quan la situació sanitària ho permeti, l’entitat reprogramarà aquestes rutes.

Per la seva banda, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha valorat positivament que la proposta que el Galliner fa per la Llum sigui un projecte que pugui perdurar a la ciutat, més enllà de la festa, un projecte que, ha dit, “valoritza la memòria històrica, social i cultural dels teatres i cinemes de la ciutat”. També ha subratllat que aquestes plaques se sumen a les que la ciutat ja té per difondre el seu patrimoni. Finalment, ha agraït l’esforç i dedicació de totes les persones que han fet possible “aquest projecte de memòria”.