El 2006 va arribar a Alemanya, en un transport de boixos que contenien erugues que no van ser detectades. Des d’aleshores s’ha anar expandint per la majoria de països d’Europa. El principal problema associat a la presència d’aquesta papallona està en el fet que les seves erugues es mengen el boix (Buxus sempervirens), un arbust àmpliament distribuït pels boscos de Catalunya i, alhora, molt present en parcs i jardins, tant públics com particulars. Les erugues provoquen una defoliació completa de la planta i, fins i tot, quan ja no tenen fulles per alimentar-se, rosseguen l’escorça de branques primes i del tronc comprometent, seriosament, la capacitat de supervivència del boix.

Les previsions no són gens positives. És inviable plantejar cap tractament en els espais forestals, per tant l’escenari que pot quedar després del pas de la invasió de la papallona del boix pot ser de boixedes completament afectades. És veritat que després d’una primera defoliació els boixos poden rebrotar, però la generació d’erugues següent es menjarà les poques fulles que hagin rebrotat.

Què puc fer si tinc boixos a casa o al jardí?

Quan comencen a pujar les temperatures, als mesos de febrer-març, és molt important inspeccionar bé els nostres boixos per veure si ja s’han mobilitzat les petites erugues que surten de la hivernació. Si confirmem que sí, es pot optar per fer un tractament fitosanitari en el moment més adient. Per fer-lo, podeu consultar l’estació d’avisos fitosanitaris: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/avisos.fitosanitaris o els avisos mensuals que es publiquen a la web del DARP: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/avisosfitosanitaris/

Cal que podi els boixos afectats?

Una poda de les branques mortes afectades pot ser positiu per al boix; no obstant això, aquesta actuació sempre ha d’anar acompanyada d’un tractament i, si és possible, d’una fertilització de la planta per afavorir-ne el vigor. Les restes de branques seques es cremaran.