El Banc d’Espanya alerta que gairebé que 210.000 catalans, es troben en situació vulnerable pel que fa a la disponibilitat de punts d’accés al diner en efectiu. Segons indica l’article ‘Infraestructura de l’efectiu i vulnerabilitat de l’accés a l’efectiu“, un 8,8% de la població que no disposa d’un punt d’accés a l’efectiu en un radi de cinc quilòmetres, una situació que podria comportar un risc “d’exclusió financera”, alerta.

El Banc d’Espanya avisa que la situació es pot agreujar arran de l’aposta per la digitalització i demana que s’impulsin solucions alternatives als canals tradicionals per resoldre el problema. A Catalunya, la situació afecta gairebé 210.000 persones repartides en 443 municipis i cada cop va a més.

La demarcació catalana més afectada per la falta de punts de retirada d’efectiu és Lleida. Les terres de ponent sumen 130 municipis sense accés al diner en efectiu, mentre que fins a 38.558 persones s’han de desplaçar almenys cinc quilòmetres per accedir a un caixer, un 8,8% el que equival a un 8,8% de la població del territori.

A continuació apareix Girona, amb 61.585 habitants sense accés directe a l’efectiu -7,9% de la població- i 123 municipis afectats. A Tarragona, el percentatge de població que s’ha de desplaçar més de cinc quilòmetres per obtenir diners en efectiu és del 5,6% -l’equivalent a 45.425 habitants-, mentre que el nombre de municipis sense caixers creix fins als 91. La demarcació menys afectada és Barcelona, amb 99 municipis i 63.530 persones sense accés directe a l’efectiu, un 1,1% de la seva població.

Malgrat que el Banc d’Espanya considera que les xifres de vulnerabilitat són baixes –assegura que cap ciutadà s’ha de desplaçar més de deu quilòmetres per accedir a un punt de retirada d’efectiu-, alerta que la desaparició d’oficines podria agreujar la situació. De fet, i segons les dades recollides pel mateix organisme regulador, el nombre d’oficines bancàries des de l’any 2008 s’ha reduït un 50%, mentre que el nombre de caixers automàtics ho ha fet un 20%.

Ara, el Banc d’Espanya demana implementar altres solucions, tot i que admet que, “per les seves limitacions actuals, no poden substituir completament el ventall de serveis que presten aquests canals”. Entre aquestes alternatives, l’organisme apunta: les oficines mòbils, agents financers, l’ús de les oficines de Correus i la retirada d’efectiu en un establiment comercial.