Itziar González, que ha acompanyat el pregó d'imatges creades per ella mateixa, ha continuat parlant de l’escenari del pregó, el Teatre Conservatori, “un teatre salvat dues vegades de l’enderroc, el 1936 i el 2014, per votació popular”. A continuació ha reflexionat sobre el significat de la festa, “un esdeveniment obert que no tothom veu i viu de la mateixa manera”. Per a la pregonera la festa també “és revolta, perquè busca remoure la base, l’ordre i la pauta dels consums socials” i ha subratllat que “la festa no és mai un espectacle. No es pot seguir des d’una platea. La festa només es pot viure participant-hi de ple” i ha afegit que “la festa està pensada per a sumar i mesclar, per a destil·lar el licor de l’amistat i el reconeixement d’uns amb els altres, per a igualar-no s en importància, per trencar i enderrocar les jerarquies”. També ha fet un esment del 30è aniversari de la Festa Major Alternativa, que ha considerat necessària per "engrandir i esborrar els límits" de la Festa Major Manresana.
Després de parlar del sentit comunitari de la festa, la pregonera s’ha endinsat en el seu camp professional: l’arquitectura. Itziar Gonzalez ha manifestat que els atributs d’una bona festa major són els mateixos que defineixen l’urbanisme d’una ciutat democràtica, igualitària i justa”. Per a la pregonera, “com la festa, tots els barris són importants i les vides que transcorren en els dins i fora de les seves llars mereixen ser ateses. Perquè una ciutat no pot créixer i expandir-se urbanitzant camps de correus o boscos sense haver rehabilitat i rehabitat fins a la darrera casa del seu nucli antic. Sense haver recosit tots els seus barris amb espais renaturalitzats que els connectin amb l'Anella Verda”.
González ha ressaltat que, “com a ciutatvellenca que soc, us puc ben assegurar que els edificis dels barris vells de les nostres ciutats no s’aguanten per la solidesa de les seves parets i vigues. El que sosté un barri vell són les persones”. La pregonera ha assegurat que “no hi ha infraestructura millor per a la qualitat dels nostres barris que el fet que visquin persones en cadascun dels seus espais” i ha afegit “que cal enfortir les relacions i els vincles de la comunitat” perquè “no hi sobrà ningú i en aquesta crida per rescatar habitatge en els nuclis antics de les nostres ciutats”.
En la part final de la seva intervenció, tot rememorant trets històrics de la tradició manresana com el misteri de la Llum, la construcció de la Sèquia o les relíquies dels cossos sants, ha fet una crida a reprendre aquest esperit cooperatiu i comunitari per donar resposta conjunta als reptes de futur del territori i fins i tot ha llançat la proposta de convidar una persona de Sant Fruitós el pronunciar el proper pregó, i també ha proposat una nova versió de les cites populars que fan referència als Cossos Sants.
La pregonera ha volgut finalitzar amb una anècdota personal recordant que, mentre preparava el pregó, va haver de donar corda a un rellotge antic de casa seva amb les lletres inscrites d’un fabricant anomenat “F. Borras” i amb el nom a sota de “Manresa”. “De sobte ho vaig entendre tot. Comprant aquest rellotge havia iniciat també, sense saber-ho, el camí de revolts fins a la vostra Festa Major”, ha conclòs, abans de desitjar una bona festa a tothom.
Posteriorment, després de lliurar-li un obsequi i el títol de pregonera, ha pres la paraula l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, que ha recordat que és el primer any que el Pregó es porta a terme fora del Saló de Sessions des que es va insituir, el 1980, i ha explicat que des d'aleshores l'han pronunciat 35 homes i només sis dones. Per aquest motiu, ha afirmat que "enguany ens vam posar com a prioritat que la pregonera fos una dona. I també vam creure que seria interessant que fos una dona arquitecta i urbanista. Perquè el món de l’arquitectura era absent a la llista de professions dels pregoners de la Festa Major".
Marc Aloy, que ha tingut un record per a les víctimes de la Covid i els seus familiars, ha recordat que González té una mirada social de l'arquitectura i l'urbanisme i "porta als gens el compromís amb els ideals i principis progressistes". El seu pare, Josep Antoni González Casanova, present a l'acte, és catedràtic de Dret, una persona amb un compromís polític durant dècades, expert constitucionalista i assessor dels estatuts d’autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. La seva mare, Maria Rosa Virós també fou doctora en Dret i Ciència Política i va ser la primera dona rectora d’una universitat catalana, concretament la Pompeu Fabra.
El batlle ha remarcat de la trajectòria d'Itziar González la seva tasca en el replantejament de l’espai públic, el dret a l’habitatge, la mobilitat sostenible o la regeneració de teixits urbans, i ha assegrat que la seva feina permet "buscar solucions i nous camins davant la crisi social que patim". Davant dels reptes com a iutat i societat, l'alcade ha considerat necessari dur a terme accions per fer un món més sostenible, com ara "reduir dràsticament la mobilitat, fer un ús responsable de les energies, revaloritzar el producte de proximitat, o minimitzar la generació de residus".
Aloy ha reinvidicat el paper de Manresa en el reequilibri territorial del país i ha coincidit amb la pregonera en l'interès i la preocupació pel Centre Històric: "Cal rehabilitar i rehabitar, com diu la Itziar. De ben segur que les seves idees ens ajudaran en el camí que hem engegat per definir un pla de revitalització i també per portar-lo a la pràctica, per omplir de vida, i de qualitat de vida, el sector més històric de la ciutat". Per fer-ho possible, ha esmentat la necessitat de treballar incansablement i teixir aliances i complicitats, "amb oportunitats per a tothom i sense deixar ningú enrere".
L'alcalde ha esmentat que organitzar la Festa en plena pandèmia també ha estat un repte i ha recordat la tasca que s'ha dut per reinventar la festa, amb nous actes i nous espais, per tal de fer compatibles les mesures de seguretat amb la cultura i la festa, "amb tot el que té de retrobament i d'enriquiment personal". Com la pregonera, també ha esmentat i felicitat els impulsos de la la Festa Major Alternativa, que fa trenta anys que ofereix "propostes interessants amb èxit de participació".
També ha recordat que enguany es commemora el 90è aniversari de la República Catalana, amb "el desig de llibertat de totes les persones repersaliades. Perquè la nostra lluita és i serà sempre en favor de les persones i d'una república feminista, socialment justa i lliure".
Finalment l'alcalde també ha recollit la proposta de la pregonera pel que fa a Sant Fruitós, una població amb qui Manresa comparteix "un munt de projectes, especialment a l’entorn del parc de l’Agulla, aquest indret tan emblemàtic i estimat on ens arriba l’aigua de la Sèquia, i que conjuntament amb Sant Fruitós treballem per cuidar, preservar-ne l’entorn i convertir-lo en un gran espai de lleure i natura, a cavall entre tots dos municipis i al servei de tota la comarca". L'alcalde ha afirmat que pren nota de la proposta de convidar properament un santfruitosenc o santfruitosenca a pronunciar el pregó. "Segur que trobaríem bons candidats o candidates i si ha de servir per enfortir encara més els vincles entre tots dos municipis, benvinguda sigui la proposta".
L'alcalde també s'ha referit al "rellotge manresà" de la pregonera i s'hi ha referit afirmant que "esperem que cada cop que el miris pensis en aquesta ciutat, que des d’avui ja també és una mica més teva. El gest que fas de donar corda al rellotge també simbòlicament representa l’impuls i l’energia que has transmès avui a Manresa amb aquest pregó. Recollim l’esperit i el contingut de les teves paraules i esperem que ens ajudin a construir entre tots una ciutat més justa, més cohesionada i més igualitària. Una ciutat millor.
