Plataforma per la Llengua i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya anuncien la posada en marxa d'una campanya conjunta amb organitzacions sectorials de tot l'Estat espanyol per fer front comú al projecte de llei de l'audiovisual anunciat pel govern espanyol aquesta setmana. Les dues entitats posaran tots els seus esforços en un assumpte cabdal tant per a la llengua catalana com per a la indústria audiovisual i els seus professionals i convocaran les entitats del sector per fer-hi front comú.
Les entitats es mostren prudents amb l'anunci d'última hora d'ajornar l'aprovació del projecte de llei i demanaran a les entitats d'arreu de l'Estat un posicionament contundent sobre la possibilitat que la llei escanyi encara més les llengües minoritzades de l'Estat.
Les dues organitzacions reivindicaran el contingut de les seves al·legacions, que han estat especialment pensades per normalitzar el català i les altres llengües oficials de l'Estat diferents del castellà al conjunt del catàleg de les plataformes de vídeo a la carta. A més, denunciaran les propostes del govern espanyol que menyspreïn la pluralitat lingüística del territori estatal.
Implicats des de l'inici amb propostes concretes
Des de fa mesos, Plataforma per la Llengua i l'AADPC treballen per blindar la protecció del català a la futura Llei de l'audiovisual espanyola, que s'està tramitant a Madrid i que ha de transposar a l'Estat la Directiva europea 1808/2018. La proposta de llei, que va filtrar-se dilluns passat, menysprea les llengües pròpies i oficials de l'estat diferents del castellà i és profundament nociva per al futur del català en l'àmbit audiovisual, un sector que té un gran impacte social i que és de vital importància per al futur de les llengües.
Des del gener del 2021, abans de les eleccions catalanes, Plataforma per la Llengua i diverses entitats professionals ja van presentar un decàleg amb mesures per al sector audiovisual que preveia la necessitat d'abordar la transposició de la directiva. En aquest sentit, es proposava d'establir unes obligacions lingüístiques de mínims i donar marge competencial a les comunitats autònomes per establir-ne d'addicionals i per poder regular, entre d'altres, en l'àmbit de les plataformes de vídeo a la carta.
Un mes abans, el desembre del 2020, Plataforma per la Llengua ja havia presentat al·legacions a l'avantprojecte de llei durant el primer procés d'audiència pública. Després, arran del segon avantprojecte presentat pel govern espanyol al juliol, l'entitat va tornar a presentar al·legacions, aquest cop de manera conjunta amb l'AADPC. Posteriorment, totes dues organitzacions s'han reunit amb entitats i diversos grups polítics per exposar el seu posicionament i presentar les propostes d'esmenes.
Les al·legacions presentades al juliol per Plataforma per la Llengua i l'AADPC es basen en propostes concretes. Per exemple, es reclama que la llei estableixi que almenys el 60% del catàleg de les plataformes de vídeo a la carta s'ofereixi en altres llengües cooficials diferents de la castellana, i no respecte de les produccions europees sinó respecte del catàleg complet. Les dues entitats també proposen que es creï un sistema d'incentius econòmics perquè la presència d'aquestes llengües quedi assegurada fins i tot en el cas que les obligacions percentuals fossin recorregudes als tribunals. A més, es reclama que les plataformes tinguin l'obligació de destinar un percentatge de la seva producció a continguts en llengües oficials diferents del castellà. A les al·legacions, també es demana que TV3, À Punt i IB3 rebin part del finançament que, segons l'avantprojecte, les plataformes estaran obligades a destinar a Radiotelevisió Espanyola. Plataforma per la Llengua i l'AADPC continuaran treballant perquè aquestes propostes acabin formant part de la nova llei, que ha de poder garantir la presència del català, l'aranès, el basc i el gallec en el sector audiovisual.
