Plataforma per la Llengua ha analitzat la realitat lingüística de nou grans superfícies dels territoris de parla catalana i els resultats indiquen que només tres empreses mereixen aprovar pel que fa a la seva actuació lingüística, i ho fan amb un aprovat just. Concretament, són FNAC, Flying Tiger i Decathlon. L'estudi s'ha fet a partir de les valoracions dels usuaris de la CatalApp, l'aplicació que avalua l'atenció lingüística dels establiments comercials dels territoris de parla catalana.

A través d'aquesta aplicació, els usuaris valoren des dels seus telèfons mòbils l'atenció oral, escrita i virtual dels establiments comercials, i la puntuen en una escala d'entre 0 i 4. Les empreses FNAC, Flying Tiger i Decathlon, amb una valoració mitjana que tot just supera el 2 -2,32; 2,23 i 2,12, respectivament- són les úniques que tenen una actitud lingüística que supera l'aprovat, tot i que no en les tres categories. En aquest sentit, FNAC i Decathlon suspenen en la categoria d'atenció virtual. A més, dues d'aquestes empreses, Flying Tiger i FNAC, no tenen la pàgina web en català, i Decathlon, tot i que la hi té, no és de fàcil accés.

Per això, Plataforma per la Llengua s'ha adreçat més d'una vegada a aquestes tres empreses per demanar-los que incorporin el català a la web. Les peticions, malauradament, encara no han donat fruit i, de fet, tant Flying Tiger com Decathlon també han estat denunciades per l'ONG del català per incompliments reiterats del Codi de consum de Catalunya, ja que ni l'una ni l'altra no etiqueten els seus productes en català.

A la part mitjana del rànquing de grans superfícies, se situen tres empreses que, tot i no aprovar, s'hi atansen bastant. Són: MediaMarkt, Ikea i Bauhaus, que han obtingut un 1,93, un 1,91 i un 1,82, respectivament. Totes tres aproven únicament en una categoria: l'atenció escrita. No obstant això, de les tres, solament Ikea té la web en català i etiqueta alguns productes en català. Les altres dues no l'inclouen a l'etiquetatge ni als manuals d'ús. En tots tres casos, s'incompleixen totalment o parcialment les disposicions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya. 

Finalment, a la part baixa de la taula, trobem El Corte Inglés, Leroy Merlin i Bricomart. Són les empreses menys responsables lingüísticament, i totes tres treuen una nota molt baixa tant en l'atenció oral com en l'escrita i la digital. Pel que fa al global de la puntuació, Leroy Merlin aconsegueix un 1,42, i Bricomart, un irrisori 0,70. Aquestes dues empreses no tenen la web en català ni han incorporat la llengua en l'etiquetatge dels seus productes. Pel que fa a El Corte Inglés, que és l'empresa que ha obtingut més valoracions a l'aplicació (192), suspèn amb un 1,26 i tampoc no aprova en cap de les tres categories. L'empresa, com les dues organitzacions anteriors, tampoc no etiqueta els productes en català ni l'inclou al web, tot i que l'ONG del català hi ha contactat més d'una vegada per exigir-l'hi.

El servei de queixes de Plataforma per la Llengua rep habitualment moltes queixes de ciutadans i consumidors en relació amb l'actuació lingüística d'aquestes empreses. Ara, amb aquest estudi fet a partir de les valoracions dels usuaris de l'aplicació CatalApp, l'entitat pot constatar amb una fotografia més exacta que la situació de la llengua a les grans superfícies té molt camí per recórrer.

A Catalunya aproven cinc de les nou grans superfícies

A l'informe també es desglossen les valoracions dels usuaris sobre l'atenció lingüística d'aquestes superfícies en funció del territori on se situen els establiments concrets. En el cas del Principat, a més de FNAC, Flying Tiger i Decathlon, també aproven Ikea i, fins i tot, de manera molt justa, MediaMarkt.

Les queixes es refereixen sobretot a la incapacitat dels establiments per garantir l'atenció dels consumidors que s'expressen en català. Plataforma per la Llengua recorda que els consumidors catalanoparlants hi tenen dret i que la legislació vigent obliga les empreses i els seus treballadors a entendre el català. En concret, ho diu l'article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, que concreta que aquest dret es vincula tant a l'atenció oral com a l'atenció per escrit.

Per garantir aquest dret, la legislació obliga individualment els treballadors que fan feina de cara al públic a entendre el català (s'estableix a l'article 8.3 de la Llei 18/2017, de Comerç, serveis i fires) i també les empreses a assegurar que aquest dret es respecta (ho diu l'article 32 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística).

L'ONG del català denuncia que, malgrat que la legislació reconeix els drets lingüístics dels consumidors, a la pràctica aquestes empreses no fan prou per garantir-los, i massa sovint els consumidors no poden ser atesos si s'expressen en català. Per a l'entitat, la clau per canviar-ho i garantir els drets de la ciutadania és incloure requisits lingüístics a la contractació dels treballadors que fan feina de cara al públic. 

Suspens a la resta de territoris de parla catalana

Si fem un cop d'ull al País Valencià, les Illes Balears i Andorra, les valoracions dels establiments són catastròfiques. Els resultats no es poden extrapolar directament a l'atenció en català del conjunt d'establiments d'aquests territoris i, en el cas d'Andorra, a més, poden ser fins i tot poc representatius per entendre la situació de la llengua al comerç, perquè, de les nou superfícies, només hi té presència la FNAC.

Tanmateix, tenint en compte les valoracions de la CatalApp, cap de les nou grans superfícies que hi tenen presència aconsegueix arribar a l'aprovat en aquests territoris i, de fet, en la majoria de casos, els establiments no arriben a l'1 en cap de les tres categories valorades. 

A partir d'aquesta anàlisi, Plataforma per la Llengua contactarà amb les grans superfícies que no arriben a l'aprovat per animar-les a prendre les mesures pertinents perquè garanteixin els drets lingüístics dels consumidors i puguin guanyar-se'n la confiança. En el cas dels establiments que sí que aproven, l'ONG del català els encoratja igualment a millorar la responsabilitat amb els drets lingüístics i els anima a incloure el català en tots els àmbits, començant pels àmbits en els quals la llei ho fa obligatori.

La CatalApp, l'aplicació que valora la responsabilitat lingüística dels establiments del domini, ja supera les 75.000 valoracions i supera els 15.000 usuaris. En els seus primers cinc anys ha pogut fer un mapa de l'estat de la llengua a través de les puntuacions, tant dels comerços amb bones pràctiques lingüístiques com dels que no tenen sensibilitat per la llengua. L'objectiu final és que no es vulnerin els drets dels catalanoparlants, que tenen dret a ser atesos en la seva llengua.