La Fundació Universitària del Bages – UManresa posa en marxa aquest mes de gener el programa d'activitats "Àgora 2022., Mestres que (es) transformen". La programació, adreçada a fomentar la reflexió i el debat entre la comunitat educativa de la ciutat per activar canvis i millores als centres educatius, dona resposta a un encàrrec de l'Ajuntament de Manresa en el marc del programa d'activitats de Manresa 2022, que commemora els 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a la capital del Bages.
Un programa de 12 diàlegs
Llengua, societat i escola; Lideratge escolar; Escola i Religions; l'Ofici de Mestr@; Educació 360; Eines digitals; Escola i filosofia; La bellesa de la vida; Escola i cultura; Escola i Transformació comunitària; Escola i Societat; i Innovació per a la transformació són els temes que abordaran els 12 diàlegs educatius de l'Àgora 2022. Els diàlegs comptaran amb ponents de primer nivell especialistes en diferents àmbits.
El primer dels diàlegs, que girarà a l'entorn de llengua, societat i escola, tindrà lloc el dia 28 de gener i hi intervindran el comunicador, humorista i cantant Òscar Andreu i la professora de lingüística Carme Junyent. D'escola i religions en parlaran la sociòloga i escriptora, Clara Fons, i el mestre jubilat i impulsor de projectes i metodologies a l'escola, Agustí Lleyda. El diàleg sobre l'Educació 360 el protagonitzaran Fathia Benhammou, mestra especialitzada en educació infantil i en intervenció amb joves en situació de risc, i Montserrat Pedreira, directora del grau en Mestre d'Educació Infantil a UManresa.
Les reflexions sobre el lideratge escolar aniran a càrrec del director de l'escola Octavio Paz i de la biòloga i educadora i directora de l'escola Virolai, Coral Regí. Sobre l'ofici de Mestr@ en parlaran Jaume Cela, mestre, escriptor i pedagog, i Juli Palou, doctor en filosofia i ciències de l'educació. El diàleg dedicat a les eines digitals serà a càrrec de Dominica Díez, psicòloga clínica de la divisió de Salut Mental d'Althaia, i Rosa Vila, mestra i bibliotecària que treballa en una escola d'alta complexitat. Per abordar la relació entre escola i filosofia s'ha programat un diàleg amb Irene de Puig, directora del Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia, i Francesc Torralba, filòsof i teòleg.
D'escola i cultura en parlaran Gemma Carbó, gestora cultural i doctora en Ciències de l'Educació, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla. El diàleg sobre escola i transformació comunitària el protagonitzaran la biòloga i doctora en Educació, Melina Furman, i el professor i especialista en lideratge, innovació educativa i gestió del canvi, Pepe Menéndez.
La mestra especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional i comunicació, Eva Bach, i l'enòleg i president del Consell Regulador de la DO Pla de Bages, Joan Soler, seran els ponents del diàleg dedicat a la bellesa de la vida. En el diàleg dedicat a la relació entre escola i societat hi intervindran el sociòleg, periodista i doctor en Ciències Econòmiques, Salvador Cardús, i la sociòloga especialitzada en educació, Marina Subirats. El diàleg que tancarà el programa el mes de novembre es dedicarà a la innovació per a la transformació i hi intervindran el doctor en Lidertge Educatiu, Kaleb Rashad, i l'impulsor d'Escola Nova 21, Eduard Vallory.
Altres activitats més enllà dels diàlegs
A més dels diàlegs, durant tot el curs es treballarà per impulsar la reflexió i la transformació educativa des de grups de treball adreçats a persones interessades en l'educació. Un dels grups de treball, dedicat a treballar la ciència des de la coparticipació i la comunitat, ja està en marxa. A partir d'aquest mes de gener, i progressivament, se'n posaran en marxa de nous sobre Territoris híbrids/Espais fronterers i transformació de la ciutat i les relacions interpersonals.
Un altre dels àmbits d'actuació passa per fomentar el sorgiment de projectes de canvi a escoles i instituts que, a més, podran ser compartits entre més d'un centre. Aquests comptaran amb experts que acompanyaran aquests processos durant el curs 2022-2023 i posteriors. En paral·lel, es visibilitzaran les iniciatives transformadores que ja estan aplicant actualment alguns centres educatius per tal que serveixin d'estímul per a altres.
Un curs per posar l'educació en el punt de mira
El programa de l'Àgora 2022 coincideix en el temps amb una aposta decidida de la Fundació Universitària del Bages, com a campus Manresa de la UVic-UCC, per ampliar i reforçar tota la seva activitat en l'àmbit educatiu, ja sigui consolidant els seus estudis de grau, postgrau, formació professional superior i formació permanent de mestres i professorat, ja sigui en la recerca que es duu a terme sobretot en l'àmbit de l'educació científica a les primeres edats o serveis com ara el laboratori de ciència per a infants de 0 a 6 anys, Lab 0_6, o la llar d'infants que es posarà en marxa a partir del proper curs. Tota aquesta activitat, a més d'un Centre de documentació que acollirà el llegat de Josep Maria Aloy dedicat a la literatura infantil i juvenil, es concentrarà en el nou edifici FUB4-Educació, la primera pedra del qual es va posar el passat 17 de setembre.
Manresa 2022
Manresa 2022 és el programa sota el qual s'aixopluga l'Àgora 2022. Es tracta d'una aposta estratègica de la ciutat, transversal i participativa per celebrar els 500 anys de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. Ignasi va estar-se prop d'un any a la ciutat i va ser durant aquesta estada que va escriure els Exercicis Espirituals. Durant aquest període també va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús.
