Les entitats socials que treballen amb persones sense llar i diversos juristes de la UB i la UAB han presentat aquest dimarts al Parlament de Catalunya una proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme a Catalunya. La proposta, registrada a la cambra amb el suport de tots els partits - excepte Vox -, preveu garantir a totes les persones sense llar un "espai residencial digne" en dos anys i un habitatge d'inserció social en cinc anys. Es calcula que, un cop aprovada, aquesta normativa podria beneficiar a unes 18.000 persones a Catalunya que actualment viuen al carrer, passen la nit a recursos nocturns o viuen en equipaments específics per a persones sense llars.
El document estableix com a principal repte aconseguir en un període de dos anys que totes aquestes persones tinguin un espai residencial digne, és a dir un lloc on es pugui accedir les 24 hores del dia i que tingui condicions de vida privada. Aquests espais poden ser una pensió, un hotel, un alberg, establiments residencials o habitatges d'inserció social.
La proposta, que consta de 49 articles i 22 disposicions addicionals i finals, té com a objectiu regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de portar a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar i per erradicar aquesta situació.
En aquest sentit, la normativa es dirigeix a les situacions de sensellarisme més dures i cròniques; és a dir les persones que es troben en les tres primeres categories de l'escala europea sobre exclusió residencial: les que viuen a l'espai públic sense domicili, les que pernocten en albergs i passen la resta del dia al carrer i les que viuen i dormen en refugis o centres de serveis específics per a persones sense llar.
Entre altres qüestions, a la proposta es preveu una equitat territorial en la prestació de serveis, cosa que actualment no passa, ja que cada ajuntament presta nivells de serveis diferents. En concret, la llei s'adreça als municipis de més de 20.000 habitants o que tenen més de 20 persones en situació crònica de sensellarisme.
Per altra banda, preveu també l'assegurament de l'empadronament i altres serveis menors com un títol de transport, bugaderia, consigna i dutxa, així com serveis funeraris mínims. A més, prohibirà que les ordenances municipals limitin i sancionin la mendicitat a l'espai públic.
Col·laboració entre acadèmia i entitats
La proposició de llei s'ha impulsat des del món acadèmic, sota la direcció d'Antoni Millan i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i amb la participació, entre altres, de Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB).
L'elaboració del text ha comptat amb el suport i la implicació plena d'entitats socials que es dediquen a la defensa dels drets de les persones sense llar, com Assís Centre d'Acollida, Fundació Arrels, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant'Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials.
Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, ha remarcat que el procés d'elaboració de la proposta de llei ha sigut possible gràcies a la confluència de les entitats socials, els col·legis professionals, els acadèmics, la Generalitat, entitats municipalistes i els partits polítics durant els últims quatre anys.
Per a Maneu, aquest sistema de col·laboració pot marcar un precedent i creu que la llei pot millorar les condicions de vida de les persones sense llar a curt termini i acabar amb el sensellarisme a llarg termini. El director de Sant Joan de Déu Serveis Socials espera que la llei s'aprovi aquest 2022 i ha destacat la importància que sigui una llei integral i no una reforma de lleis sectorials existents perquè "hauria estat insuficient per abastar totes les qüestions necessàries".
Una llei específica pel col·lectiu
Jaume Castro, responsable de la Comunitat Sant'Egidio de Barcelona, ha remarcat que les persones sense llar tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans, però no tenen una llei específica com sí que tenen altres col·lectius vulnerables. Segons Castro, la llei seria pionera a Europa i constituiria un nou fonament en la vertebració de l'estat del benestar. No es tracta d'una llei d'habitatge, tanmateix la proposta de llei preveu que les persones en situació de sensellarisme vagin transitant d'un espai residencial a un altre progressivament fins a arribar a certa autonomia residencial.
