Per al sindicat, la interpretació que fa l'Administració sobre productes peribles i no peribles arriba a l'absurd, ja que, segons la llei, si el producte és perible, s'ha de pagar a 30 dies al productor, mentre que si no ho és es pot pagar a 60 dies. En aquest context, l'Administració considera que als animals en viu es consideren producte no perible, i per tant, suposa un greuge per als ramaders.
 
Unió de Pagesos ja havia denunciat en altres ocasions que aquesta llei, que havia d'equilibrar les relacions entre els diferents elements de la cadena i aconseguir una distribució justa del valor dels productes agraris, era més ambiciosa en els objectius que no pas en els instruments que es van posar a l'abast per aconseguir-los.
 
Aquesta interpretació afecta negativament els ramaders que venen els seus animals, però és especialment perversa si tenim en compte que Catalunya que va ser pionera en haver publicat una llei específica sobre aquest règim,  els legisladors van considerar adient limitar el termini de pagament de les cases integradores a 30 dies. La interpretació de l'Administració posa en perill la viabilitat econòmica de les granges que en aquests moments han de fer front als forts increments dels costos energètics i del pinso (les que treballen pel seu compte), entre altres.
 
Els ramaders catalans aposten des de fa anys per la millora continua de les granges i afronten totes les exigències ambientals, sanitàries i de benestar a favor de la qualitat dels productes i de la imatge de la ramaderia davant uns consumidors cada cop més exigents. En aquest sentit, el sindicat considera que l'Administració ha d'oferir-los seguretat jurídica i suport en les negociacions de les condicions de venda i cobrament de la producció.