La cultura és una eina de transformació social, però la modernitat l'ha separat i l'ha allunyat del món educatiu, una situació que cal revertir per aprofitar-ne el potencial transformador. Les ponents del vuitè dels diàlegs Àgora Educació 2022, Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, i Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, van analitzar durant una hora, per què s'ha produït aquest allunyament i què cal fer perquè el món de la cultura i la creació i el món de l'educació es retrobin i treballin conjuntament.  

Segons les protagonistes del diàleg, els espais culturals s'haurien de confondre amb els espais educatius, s'haurien d'entendre, però hi ha un problema de distància entre els dos mons. Esteve i Carbó van dir que vivim en un món en el qual la cultura és considerada un bé de consum, viscuda com una cultura en la qual cal excel·lir, que genera por de no assolir uns nivells de qualitat que l'acosten més a l'elit que no pas a les emocions que pot generar i pot provocar una cultura que ens connecti amb les emocions i amb la vida real. Carbó es va referir, per exemple, al Museu de la Vida Rural. La cultura del món rural tenia, fins fa uns anys, poc interès per al món escolar malgrat parlar de temes que són completament actuals i que ens poden connectar amb la realitat: economia circular, igualtat de gènere, relacions de poder, medi ambient o la gestió de l'aigua. La cultura i els espais culturals, per tenir interès, "han de poder parlar de les nostres vides" i els museus hem tendit a posar al centre la part de conservació i la part més material i "hem deixat de banda la connexió emocional". 

Recuperar confiances  

Segons les ponents del diàleg, existeix una relació de desconfiança entre el món artístic i cultural i l'escola perquè no hi ha projectes que siguin compartits. Hi ha iniciatives des de l'àmbit cultural i d'altres des de l'àmbit educatiu, però que no representen cap connexió real. En aquest sentit van defensar la necessitat d'impulsar projectes compartits, de cooperació, que ajudin a perdre la por i la desconfiança.  

Un altre dels elements que cal resoldre per reconnectar escola i món cultural és la manca de formació específica. Els mestres haurien de tenir més formació artística i cultural i que sigui més pràctica. En aquesta línia també caldria treballar un bon plantejament pel que fa a la implementació dels llenguatges artístics en els projectes educatius, que incloguin espais de cocreació des del primer moment i que comptin amb la implicació de tota la comunitat educativa. "Si mestres i artistes es formen junts, amb espais comuns, amb espais d'hibridació, sorgiran experiències que contribuiran a reduir la distància entre cultura i escola". Per això és necessari que hi hagi molta informació de totes les fases del projecte, que se'n faci una bona comunicació, que tingui relat i que se'n comparteixin els aprenentatges. 

Cal un "Tinder per fer match" entre món cultural i educatiu 

Tot plegat topa amb la dificultat de la manca de recursos materials a les escoles, però això es pot resoldre aprofitant tots els recursos culturals que hi ha a l'entorn dels centres educatius. Es tracta d'acabar "amb el blindatge" d'aquests dos mons perquè es puguin reconnectar. Al mateix temps, cal que els equips que s'impliquen en aquest tipus d'iniciatives i que les lideren tinguin el suport necessari per tirar-les endavant. Es tracta d'aconseguir que aquests projectes "no siguin bolets, que siguin processos amb continuïtat i de llarga durada" i que se'n puguin avaluar els resultats transformadors a nivell social més enllà de l'avaluació de la creativitat individual. "La cultura té un gran potencial per aprendre a conviure", van defensar les ponents.   Segons Carbó i Esteve, en aquests moments es detecten moltes ganes de tirar endavant projectes que connectin escola i cultura, però "no hi ha manera de fer match. Ens caldria un tinder cultural per connectar escoles, creadors i espais culturals".   

Escola i societat al proper diàleg 

El cicle de diàlegs de l'Àgora Educació 2022 es reprendrà el dia 14 de juny amb una conversa sobre escola i societat en la qual prendran part el sociòleg, periodista i escriptor, Salvador Cardús, i la sociòloga especialista en sociologia de l'educació i de la dona, Marina Subirats.