L’Institut de Recerca i d’Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC) ja és una realitat, s’ha reunit el Patronat de l’Institut i demà. En el moment de la seva constitució, més de 300 investigadors ja han expressat la seva voluntat d’adscriure-s’hi.
Impulsat inicialment per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), l’institut el conformen 14 institucions acadèmiques, sanitàries i socials de la Catalunya central: la Fundació Universitària Balmes, la Fundació Universitària del Bages, la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut i la Fundació Privada Elisava, Escola Universitària (totes quatre en el marc federatiu de la UVic-UCC), la Fundació Althaia, l’Institut Català de la Salut de la Catalunya Central, el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Hospital de la Santa Creu, Sant Andreu Salut Fundació Privada, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, la Fundació Privada Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i l’Equip d’Assistència Primària Vic, SLP (EBA Vic Sud). La UVic-UCC, a través de les seves quatre fundacions federades, ha assumit un rol aglutinador del conjunt de membres del nou institut.
El projecte de l’IRIS-CC va ser aprovat per un acord del Govern de la Generalitat, el 19 d’abril passat. Posteriorment, el 6 de maig va tenir lloc la signatura de l’escriptura pública de la Carta fundacional, així com la reunió constituent del Patronat, que presideix el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños. El director de l’Institut serà José Jerónimo Navas, que ha assumit la responsabilitat de crear l’institut des de l’inici del projecte. De moment, comptarà amb 6 persones en la seva estructura de direcció i gestió. Les activitats de recerca i innovació de les institucions fundadores arrenquen amb un pressupost inicial d’ingressos d’1,8 M€.
El nou institut d’investigació biomèdica i sanitària neix amb la voluntat de generar coneixement científic en els àmbits de les ciències de la vida i de la salut. Inicialment, les línies de recerca de l’IRIS-CC coincideixen amb les de les entitats fundadores: biomedicina, clínica (salut mental, oncologia, aparell digestiu i aparell locomotor), epidemiologia i salut pública, envelliment-cronicitat, cures, innovació (en producte, en serveis sanitaris, en simulació i seguretat del pacient i en innovació docent), a més de temàtiques transversals com les ciències de l’activitat física i l’esport, la gestió de dades, el disseny aplicat a la salut i el benestar, i les ciències socials i humanes orientades a la salut.
Una perspectiva multicèntrica, fora de l’àrea metropolitana de Barcelona
L’IRIS-CC és l’onzè institut de recerca i innovació biomèdica, en salut i ciències de la vida de Catalunya. La seva constitució equilibra la distribució de la recerca en aquest àmbit al país i amplia les oportunitats que l’àrea de la Catalunya central pot oferir als investigadors, una àrea amb una població de 525.000 habitants. Un dels elements diferencials d’aquest institut és que no només integra hospitals de referència sinó també l’atenció primària en salut, centres sociosanitaris, dispositius de salut mental i hospitals comarcals. L’acompanyament a la recerca i la innovació en salut des de perspectives plurals (rural, urbana, de muntanya) ha de contribuir a la diferenciació d’aquest nou institut en les seves anàlisis i propostes. L’IRIS-CC hauria de crear coneixement de manera multicèntrica i, al mateix temps, captar, retenir i formar talent en l’entorn territorial de les diferents institucions que en formen part. L’aposta territorial implica disposar d’unitats operatives i d’especialització a les seus territorials de Vic i Manresa, amb Can Baumann, com a seu de la Facultat de Medicina, i amb la Fundació Althaia, respectivament.
Sota el paraigua de l’IRIS-CC es posen en comú els recursos, la trajectòria científica i els professionals dedicats a la investigació de les 14 institucions membre. Com a punt de partida, a més de 300 investigadors que ja han expressat la voluntat d’adherir-se a l’institut, destaquen els 14 grups de recerca acreditats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) que en formaran part. Aquest és un fet molt rellevant i sense precedents, perquè genera un nucli d’activitat investigadora de primer nivell més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona i de la resta de capitals de província del país. Els instituts de recerca i ciències de la vida neixen sempre de l’aliança entre el món universitari i el sanitari. És el model que ha seguit l’IRIS-CC, a imatge del que és habitual en el context europeu i internacional.
Atraure i retenir talent
L’existència de l’IRIS-CC ha de facilitar, en endavant, l’accés a noves fonts de finançament de la recerca i la innovació per part de les entitats promotores. S’espera que generi noves sinergies entre els investigadors del territori, que estableixi aliances amb altres centres de referència en l’àmbit català, estatal i internacional, i que permeti atraure i retenir talent al territori. Així mateix, el personal investigador podrà accedir a estructures de recerca punteres, algunes de nova creació, com la Unitat d’Assajos Clínics (Hospital Sant Joan de Déu de Manresa), el Biobanc (Hospital Universitari de Vic) o sistemes d’anàlisi de dades. Aquests recursos han de permetre obrir noves línies de recerca altament especialitzades en àmbits clau per al futur com la protònica, la genòmica o la bioestadística.
