El surienc Pere Puig Rafart (1919-2003) va ser mobilitzat durant la guerra civil i va formar part de la Lleva del Biberó, participant en la batalla de l’Ebre i altres duríssims enfrontaments amb les tropes franquistes. Pocs anys abans de morir va escriure unes memòries de les seves experiències del conflicte i de la postguerra, durant la qual ell i la seva família mes propera van patir la repressió com a represàlia per haver estat soldat de l’exèrcit republicà.

Aquestes memòries, titulades ‘Les meves vivències viscudes. De 19 de juliol de 1936 a 24 de juny de 1945’, són un document de gran interès per copsar l’estroncament vital que va representar la guerra i la postguerra per a tota una generació de joves que, malgrat tot, van haver de sobreposar-se a aquestes dificilíssimes circumstàncies sense deixar de conviure amb el seu record.

El web Memoria.cat és una iniciativa de l’Associació Memòria i Història de Manresa. En representació d’aquesta entitat, el periodista monistrolenc Salvador Redó va remarcar que les memòries de Pere Puig Rafart són «una lliçó de vida», escrites amb un estil vivíssim que aconsegueix transmetre amb una fidelitat extrema l’experiència d’aquells anys.

La publicació de les memòries ha comptat amb el suport de la família de Pere Puig Rafart. En el transcurs de l’acte, el seu nebot, l’exalcalde Antoni Julián, el va recordar com una persona «molt discreta i senzilla», de conviccions fermes i que, tot i les dramàtiques experiències que va haver de viure, va conservar un tarannà pacífic sense ressentiment ni «esperit de revenja».

Segons l’exalcalde Antoni Julián, la publicació de les memòries pot contribuir a recuperar i mantenir «el record i la dignitat» dels perdedors de la guerra civil. També va fer referència a l’activitat social de Pere Puig Rafart, especialment a la seva estreta vinculació amb la Societat Coral La Llanterna.

L’estudiós surienc Amadeu Olives va explicar que, a més de ser el retrat d’una generació, les memòries de Pere Puig Rafart també descriuen «l’horror del feixisme», que actualment «torna a treure el cap» i pel qual Súria «va haver de pagar un preu molt alt». Segons Amadeu Olives, una de les lliçons d’aquella experiència històrica és que «hem de ser crítics» i no perdre la memòria de la generació que va patir la guerra i la postguerra.

En el transcurs de l’acte també va parlar l’alcaldessa accidental i regidora de Cultura, Festes i Ensenyament, Alba Santamaria, que va agrair a la família i a l’Associació Memòria i Història el seu interès per publicar les memòries de Pere Puig Rafart. Segons Alba Santamaria, «és important» donar a conèixer testimonis d’aquella època per tal de recordar-la, prendre consciència i «que ens serveixi d’exemple». L’acte de presentació de les memòries de Pere Puig Rafart va acabar amb l’actuació de la Societat Coral La Llanterna i la interpretació d’Els Segadors.