UManresa tanca el proper 12 de novembre el cicle de Diàlegs Educatius Àgora 2022, una iniciativa del programa "Mestres que (es) transformen" inclosa dins dels actes de Manresa 2022, que han servit per commemorar els 500 anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a la capital del Bages. 

Des del mes de gener fins aquest octubre, la Universitat ha realitzat un total de deu diàlegs educatius amb persones expertes per abordar qüestions relacionades amb el potencial transformador de l'educació. La cloenda dels diàlegs consistirà en una jornada internacional en la qual participaran diferents persones expertes en innovació i transformació educatives i que servirà per donar a conèixer el cas de Portugal, un país que ha aconseguit millorar de manera notable els resultats del conjunt de l'alumnat.

El diàleg educatiu que clourà l'Àgora duu per títol "Innovació per a la transformació". Les persones que hi intervindran són Kaleb Rashad i Eduard Vallory. Rashad és director executiu de la xarxa d'escoles High Tech High de Sant Diego, una xarxa que és referent mundial en l'aprenentatge basat en projectes. Doctor en lideratge educatiu, també és l'impulsor del Centre for Love and Justice. Del seu treball en destaca la tasca que duu a terme en la creació i redefinició d'escoles per tal que posin el focus en la igualtat, des d'un punt de vista antiracista i igualitari. De la seva banda, Vallory és analista social i gestor del canvi, president de CATESCO i director del Barcelona Institute of Science and Technology. Vallory va ser un dels principals impulsors de l'aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat, una aliança que va dirigir.

L'exemple d'èxit de Portugal

Segons dades obtingudes per l'Informe PISA, Portugal és l'únic país d'Europa que des de l'any 2000 ha aconseguit una millora en el nivell educatiu. Una de les característiques del seu sistema educatiu és que posa l'èmfasi en les anomenades habilitats toves. Saber treballar en equip o aprendre a parlar en públic formen part dels continguts d'un ensenyament que elimina els deures a casa i que no permet que els alumnes repeteixin curs fins que arriben a tercer  d'ESO.  Protagonistes i impulsors d'aquest canvi seran en aquesta jornada de cloenda dels diàlegs de l'Àgora per donar a conèixer com s'ha dut a terme la transformació educativa a Portugal. 

Hi participaran representants d'escoles i centres educatius portuguesos com Lilia Silva, Manuela Neves Garrido i Ana Maria Coelho i representants d'organismes i institucions implicats en el disseny i implementació del sistema educatiu portuguès, concretament la cap d'Equip de Seguiment i Desenvolupament Curricular de la Direcció General d'Educació, Cristina Palma, i l'adjunta del Gabinet del Ministre d'Educació, Antonieta Ferreira.

Deu diàlegs i 667 assistents

Els Diàlegs de l'Àgora 2022 es van posar en marxa el passat mes de gener amb la conferència inaugural que va oferir l'especialista en innovació i transformació educativa, Carlos Magro. Des de llavors, i en format de diàleg, s'hi han abordat qüestions relacionades amb l'educació i el món escolar com la llengua, la religió, el lideratge escolar, l'ofici de mestre, l'educació 360, la filosofia, la cultura, la societat i les eines digitals, entre d'altres.  667 persones han assistit presencialment a les diferents sessions dels diàlegs i 1.700 més n'han visualitzat les gravacions publicades al canal de Youtube de la Universitat.

Grups de treball i accions de transformació educativa

L'Àgora Educació 2022 ha anat més enllà dels Diàlegs i ha inclòs tot un seguit d'accions amb l'objectiu d'impulsar la reflexió i la transformació educatives. Per aconseguir-ho s'ha estat treballant en grups de treball que siguin el nucli impulsor de projectes de canvi en escoles i instituts del territori. De fet, a partir d'ara es començaran a evidenciar els resultats de les accions sorgides de les reflexions dels diferents grups de treball que s'han posat en marxa en el marc de l'Àgora. Aquests grups de treball, alguns dels quals encara estan en funcionament,  són "Ciència 0-3", "Educació científica inclusiva des de la investigació-acció", "Transformació de la ciutat", "Transformant espais educatius amb perspectiva de gènere" i "Territoris híbrids/espais fronterers".