La necessitat de planificar una economia fora de la lògica del mercat i adaptada a les necessitats de la ciutadania i al territori és la conclusió principal del debat que Fem Manresa va organitzar sota el títol “Una economia amb futur”. Aquesta era la cinquena de les xerrades que han organitzat dins el cicle “Fem una ciutat per viure-hi” i que va tenir lloc dijous a la plaça de la Reforma. Nil Saladich, economista i número 7 a la llista de Fem Manresa, i Jordi Masdeu, ex-regidor de la CUP i treballador de l'economia social i solidària, van desgranar la necessitat de pensar una economia adaptada al territori, en aquest cas al Pla de Bages, que permeti generar feina de qualitat i de llarga durada per la població. Així, Nil Saladich va començar la xerrada fent evident la manca de dades existents de la ciutat i la comarca a nivell econòmic, i va reivindicar la necessitat de crear un Observatori Socioeconòmic: “conèixer els indicadors econòmics del territori és clau per poder fer una planificació econòmica realment adaptada a les necessitats de la població”, va afirmar.

L’economista va fer un repàs històrics dels principals sectors productius de la comarca i la ciutat, posant en evidència que cal repensar el sector industrial, lligada també als principals reptes de futur que tenim: el canvi climàtic, la limitació dels combustibles fòssils a mig termini i la manca de treballadors, degut a l’evolució demogràfica. Per la seva banda, Jordi Masdeu va plantejar la necessitat com des de la vessant municipal es pot treballar perquè l’activitat econòmica es dugui a terme fora de la lògica del mercat: “hem de treballar d’una altra forma per garantir que els beneficis reverteixen al territori i no per enriquir a les empreses a costa de les treballadores”. En aquest sentit, va plantejar les tres opcions que des de l’àmbit municipal es poden dur a terme en aquest sentit: a través de la gestió directa de serveis, de les empreses municipals o de l’economia social i solidària.

Va deixar clar que fer-ho, tot i les limitacions de la legislació, és possible amb tots els serveis, i que només cal voluntat política per tirar-ho endavant. Com a exemple clar de la necessitat de fer gestió directa va parlar de l’alimentació, tant per “donar continuïtat a l’activitat econòmica de la pagesia del Pla de Bages, per evitar la despoblació, reduir la petjada de carboni i millorar la qualitat dels aliments que mengem”, afirmava Masdeu. Així, va explicar la proposta que Fem Manresa té en aquest àmbit (i que ja portava al programa de 2019), de fer una gestió integral dels recursos alimentaris, des de la seva producció (parc agrari i banc de terres), amb una cuina central (també aprofitant l’obrador compartit actual) que treballi per col·lectivitats i doni servei a tots els menjadors públics. Masdeu té clar que “assegurar àpats de qualitat per a tots els infants a l’escola ha de ser una prioritat”.