Un equip de professionals de l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central ha participat en el 29è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), celebrat del 5 al 7 d'octubre a Lleida, per compartir la seva expertesa en l'estudi de la intel·ligència artificial (IA) i les noves tecnologies aplicades a l'atenció primària. "A la Catalunya Central som capdavanters en l'estudi de l'aplicació de la IA a les consultes dels CAP i, per això, ens han convidat al Congrés català de referència de medicina familiar, perquè expliquem la nostra experiència i que aquesta serveixi de model per a altres territoris", explica el metge de família i cap de la Unitat de Recerca de l'ICS Catalunya Central, Josep Vidal.
Des de la Unitat de Recerca que lidera Vidal s'han dut a terme diversos estudis sobre l'ús de la IA en camps com els de la radiografia de tòrax, la retinografia –per millorar el cribratge de la retinopatia diabètica–, la dermatologia o la salut mental, entre d'altres. També s'ha aconseguit desenvolupar i validar algoritmes, destaca l'investigador, que aviat s'utilitzaran als centres d'atenció primària de la Catalunya Central per millorar el diagnòstic, per exemple, de lesions de pell.
Vidal ha ofert el primer dia de Congrés la ponència "Transformar l'atenció primària a través de la intel·ligència artificial", en què ha parlat dels avantatges de fer servir aquesta tecnologia en l'àmbit de la salut. "La IA pot ajudar a millorar la precisió, l'eficiència i l'accessibilitat de l'atenció primària, tant en l'àmbit assistencial, com en la gestió de recursos, la salut pública, la investigació biomèdica, etc." Sobre el temor que aquestes tecnologies suplantin el capital humà, Vidal assegura que "la IA no substituirà els professionals sanitaris, però els professionals que la utilitzin substituiran els que no ho facin".
El metge de Navàs ha aprofitat la seva intervenció al Congrés de la CAMFIC per repassar, també, alguns dels problemes de la IA, com són la necessitat de validar-la en un entorn clínic real, les dificultats de la sanitat pública per desenvolupar els supercomputadors que es requereixen –i que ara són en mans de grans companyies com Microsoft, Apple, Google...–, o el risc de repetir els mateixos biaixos que ha realitzat fins ara la ciència: de gènere, d'identitat sexual, de minories ètniques, etc.
Cap a la ciberbioètica
El metge de família de l'Equip d'Atenció Primària (EAP) Anoia Rural Robert Panadés també ha participat en el Congrés amb una conferència sobre "Debat, ètica i legislació en intel·ligència artificial". Panadés ha reflexionat sobre la rapidesa amb què evolucionen les tecnologies digitals i ha parlat de l'evolució de la bioètica cap a la ciberbioètica, en què són fonamentals el desenvolupament de codis ètics, l'ús de comitès d'ètica i el respecte per l'autonomia personal. "Un dels canvis ètics més importants en la història de la medicina és la transició del paternalisme al respecte per l'autonomia de les persones", ha subratllat Panadés, que també ha centrat part del seu discurs en quines han de ser les directrius ètiques actuals per a la IA en atenció sanitària: transparència, equitat, responsabilitat i privadesa.
Implicació de l'atenció primària en el desenvolupament d'algorismes
La metgessa de família Anna Escalé, de l'EAP Navàs-Balsareny, que ha explorat el potencial de la IA en l'àmbit de l'anàlisi d'imatges, ha aprofitat la seva intervenció al Congrés de la CAMFIC per fer un repàs de la situació actual de la IA en l'àmbit sanitari i ha deixat clar que encara hi ha molt camí per recórrer; pocs estudis en atenció primària, manca de projectes de validació en pràctica clínica i l'escassa oferta formativa orientada a professionals sanitaris són alguns dels problemes que ha posat en relleu.
Escalé ha reivindicat la importància que "els professionals d'atenció primària s'impliquin en el desenvolupament d'algorismes i formin part de grups de recerca interdisciplinaris cientificotècnics". La metgessa també ha repassat les aplicacions que pot tenir la IA a l'atenció primària, que poden beneficiar la predicció del risc de malalties, l'assistència al pacient, el monitoratge de la salut a través de dispositius connectats (com els rellotges intel·ligents i els sensors d'activitat física), l'anàlisi de dades i el suport diagnòstic, entre d'altres.
