Es dispara la incidència d'algunes infeccions de transmissió sexual (ITS): segons l'Informe d'Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona, que elabora la Diputació de Barcelona, en aquests municipis es van donar 5.057 nous casos d'ITS de declaració obligatòria individualitzada en el període 2019-2020. La pujada més acusada s'observa en la infecció per clamídia, amb 108,1 casos per cada 100.000 habitants en 2019-2020, el que suposa un augment del 49% respecte al 2017-2018. Pel que fa a la infecció per gonocòccia, es van donar 50,8 casos per cada 100.000 habitants en 2019-2020, amb un augment del 33% respecte al 2017-2018. Gairebé el 50% dels casos d'infeccions de transmissió sexual en aquests municipis es diagnostiquen en menors de 25 anys.

En relació a les interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE), es manté la tendència creixent dels darrers anys: el 2019-2020 es van produir 14,1 IVE per cada 1.000 dones d'entre 15 i 44 anys, 6 dècimes més que en el període anterior. El 36% d'aquestes interrupcions van ser de repetició, és a dir, una de cada tres dones que es va sotmetre a una IVE no ho feia per primera vegada. Gairebé la meitat de les IVE de repetició es produeixen en noies menors de 30 anys. En totes les franges d'edat les dones de nacionalitat estrangera tenen més fills que les de nacionalitat espanyola i també practiquen més interrupcions: en concret, la taxa d'IVE més elevada es produeix entre les noies de 20 a 24 anys de nacionalitat estrangera, col·lectiu on la incidència arriba a 47,6 casos per cada 1.000 dones. La salut sexual i reproductiva és només un dels blocs de l'Informe d'Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona, que recull un centenar d'indicadors de diferents temàtiques com ara salut mental, demografia, accidentalitat viària o socioeconomia.

Durant la presentació de l'informe als municipis, la diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa, ha destacat que aquestes dades «ajuden a avaluar les polítiques públiques que s'estan fent i a adaptar-les com una microcirurgia a cada municipi, en funció dels indicadors de salut dels seus veïns i veïnes en concret». Això, ha apuntat Tarafa, serveix no només per a les polítiques de salut sinó per a totes les de la Diputació, perquè tal i com ha recordat, «quan fem polítiques d'habitatge o d'igualtat, per exemple, també estem fent també polítiques de salut pública». En aquest sentit, la diputada ha recordat que «només el 20% del nostre estat de salut depèn del sistema sanitari: el 80% restant depèn d'on i com vivim, on i com treballem, etcètera: en el fons, el codi postal és més important que el codi genètic».

El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona proporciona als ajuntaments suport econòmic per a activitats de promoció d'estils de vida saludables i un catàleg de tallers i xerrades d'educació per a la salut. En l'àmbit específic de la promoció d'una sexualitat sana, l'any 2022 es van fer 354 tallers d'educació afectiva sexual a  83 municipis menors de 20.000 habitants amb 7.543 assistents. La Diputació també ofereix als ajuntaments materials com el documental interactiu Sexis  o un Decàleg per una sexualitat sana.

Altres indicadors de salut

L'Informe d'Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona constata un cop més l'envelliment de la província: el 18% de la població té més de 65 anys i s'estima que al 2033 gairebé 1 de cada 4 persones tindrà més de 65 anys. En paral·lel, la població de més de 85 anys experimenta un fenomen de feminització: hi ha dues dones per cada home.

L'informe reflecteix que el 18,6% dels residents són d'origen estranger, xifra que s'ha incrementat en els darrers 10 anys. Dins d'aquest col·lectiu, prop de la meitat (46,7%) procedeix d'Amèrica Llatina i 1 de cada 5 persones són d'origen marroquí. En l'àmbit de la salut mental, el 2021 el 3,4% de la població va ser atesa en centres especialitzats de salut mental ambulatòria: la mitjana d'edat de les persones ateses va ser de 37 anys, i les patologies més freqüents ateses les de reacció greu a l'estrès i trastorns d'adaptació,

D'altra banda, les malalties de l'aparell circulatori són les principals causes dels ingressos hospitalaris (14,8%): en concret, 1 de cada 4 persones hospitalitzades per malaltia cardiovascular ingressa per infart cerebral o insuficiència cardíaca. Pel que fa a l'accidentalitat viària, els motoristes continuen sent el principal col·lectiu vulnerable a les carreteres: 1 de cada 2 víctimes greus o mortals viatja en vehicles de dues rodes i el 80% d'aquestes víctimes són homes. També es fa palès un marcat creixement dels usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) implicats en accidents: l'any 2021 prop de 600 persones que viatjaven en VMP es van veure implicades en accidents amb víctimes.

Des del punt de vista socioeconòmic, l'informe evidencia la tendència a l'alça de l'esforç econòmic del lloguer, al qual les famílies dediquen el 46% de la renda. Cal recordar que, segons la Comissió Europea, les llars no haurien de destinar més del 40% dels ingressos a pagar despeses relacionades amb l'habitatge (renda de lloguer més subministraments bàsics). Consulta més indicadors a l'Informe d'Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona.

L'informe està elaborat per la Diputació de Barcelona a partir de les dades i/o registres de dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el Servei Català de la Salut, el Servei Català de Trànsit, el Departament de Salut (portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya), la Subdirecció General de Promoció de la Salut i Vigilància en Salut Pública del Ministeri de Sanitat, l'Institut d'Estadística de Catalunya, el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya i la Diputació de Barcelona (Programa HERMES, Observatori Local d'Habitatge).