El 94 % dels nois i el 89 % de les noies de la Catalunya Central consumeixen fruita, verdura, cereals, llet i derivats làctics amb menys freqüència de la que recomanen les guies alimentàries de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària. Per contra, mengen carns processades, dolços, refrescos i aperitius més sovint del que estableixen les mateixes recomanacions, motiu pel qual consumeixen aliments amb alt contingut en grasses saturades, sal i sucres afegits. El resultat d'aquests hàbits de consum és que la dieta d'aquests i aquestes joves té un alt contingut energètic i un baix valor nutricional.

Aquesta és la principal conclusió de l'estudi titulat "Relationship between Diet Quality and Socioeconomic and Health-Related Factors in Adolescents by Gender", publicat recentment a la revista Nutrients. El treball s'ha fet aprofitant les dades recollides en el marc del projecte DESKcohort, impulsat per UManresa, i que recull dades sobre hàbits en relació amb la salut entre joves de la Catalunya Central.  Les dades amb les quals s'ha elaborat l'estudi formen part de les 7.319 enquestes que es van fer a joves d'entre 12 i 18 anys escolaritzats en 65 centres de la Catalunya Central durant el curs acadèmic 2019-2010. Amb Ester Colillas Malet com a investigadora principal, l'article el signen també Marina Bosque Prous, Laura Esquius, Helena González Casals, Aina Lafon Guasch, Paula Fortes Muñoz, Albert Espelt i Alícia Aguilar Martínez, investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat  Autònoma de Barcelona que formen part dels grups de recerca interinstitucionals Epi4Health i FoodLab.  

Diferències de gènere en la qualitat de la dieta

Segons la investigadora principal de l'estudi, Ester Colillas, l'anàlisi de dades que es recullen en l'estudi permet concloure que "una pitjor qualitat de la dieta s'associa a característiques sociodemogràfiques com ser noi, que els progenitors tinguin un menor nivell educatiu i tenir un pitjor rendiment acadèmic. En el cas de les noies, a més, s'hi suma com a factor condicionant tenir un baix estat d'ànim". Les dades constaten també que consumir alcohol i/o tabac i fer un ús problemàtic del mòbil incideix també en la qualitat de la dieta i ho fa negativament. 

Tot i que tants nois com noies tenen una dieta de baixa qualitat, les dades són pitjors en el cas dels nois. Segons les investigadores, això es podria relacionar amb una major preocupació per part de les noies pel que fa a la relació entre dieta, salut i impacte en el cos i també per un major interès i coneixement d'aspectes nutricionals. Per altra banda, pel que fa a les noies, la relació entre el baix estat d'ànim i la qualitat de la dieta és coherent amb altres estudis que mostren una relació entre el gènere i les motivacions emocionals en l'elecció d'aliments per fer front a l'estrès, o com a consol quan la persona està deprimida. 

La influència del nivell d'estudis dels progenitors en la dieta

Pel que fa a la relació entre l'educació dels progenitors i la qualitat de la dieta, les conclusions de l'estudi coincideixen amb altres treballs que també evidencien que un major nivell d'estudis dels progenitors es relaciona amb l'adopció de conductes alimentàries més saludables, concretament pel què fa al consum de fruites i verdures. El baix consum de fruites i verdures també es relaciona amb un baix rendiment acadèmic, segons l'evidència científica. Hàbits tòxics, com el consum d'alcohol i tabac, l'ús problemàtic de tecnologies com el mòbil i l'incompliment de recomanacions sobre activitat física es relacionen també amb una pitjor qualitat de la dieta dels joves. 

Els resultats de l'estudi constaten la necessitat d'incidir en els hàbits alimentaris de les persones joves. L'adolescència, explica Ester Colillas, "és un període clau per consolidar estils de vida saludables i hàbits alimentaris adequats que perdurin en l'edat adulta. Per aquest motiu és necessari millorar la qualitat de la dieta de la majoria de les persones adolescents a través de programes de promoció de la salut com a part integral del programa educatiu dels centres escolars per evitar l'augment de les desigualtats nutricionals i de salut".