La veritat és que, després d’una primera part en que els visitants van ser un xic superiors en la possessió de pilota però que a les àrees hi va haver igualtat, i, després d’una represa en la que els deixebles de l’absent per sanció Jordi López van ser netament superiors, però que no van trobar el camí del gol, el guanyador del partit va ser un Manresa que va retrobar-se amb la seva millor versió defensiva i que va aprofitar la primera de les dues accions de perill que van generar davant el porter Juanvi. Després d’una recuperació en camp propi i de posar una pilota llarga cap a Tom Diawara, aquest es va escapolir de la seva marca, va arribar fins la cuina badalonina, va xutar a boca de canó davant Juanvi i Tom...aaa! Pilota al fons de la xarxa. Seria l’únic i definitiu gol d’un migdia en que tot li va sortir de cara a un Manresa que, sense esperar-ho, acaba la jornada líder (això sí, al Reus Reddis li manca jugar encara al camp del Prat) i amb nou punts d’avantatge sobre el primer equip que queda fora de la promoció d’ascens, el Peralada.

   Només començar el partit el Badalona, arran del primer servei de cantonada, li posava la por a cos als aficionats presents al Congost. Bermu rematava de cap, Valverde pentinava a boca de gol i la pilota s’estavellava al pal. Acte seguit, en la continuació de la jugada, ni Ufano ni Gonzalo Pereira van saber resoldre l’enrenou que es va muntar dins l’àrea petita amb aquella pilota juganera (3’). Un cop passat l’ensurt el partit va discórrer amb un guió en que els escapolats van tenir un xic més de possessió però sense profunditat davant un Manresa molt segur en tasques defensives i que esperava la seva oportunitat a la contra. Dit i fet. El Manresa va recuperar la pilota en la zona ampla del terreny de joc, en camp propi, Tom Diawara la va rebre en profunditat i no hi va haver Déu que aturés l’egarenc; un cop cara a cara davant Juanvi, cop sec i pilota al fons de la xarxa (13’).

El partit es va igualar i la pilota anava d’un àrea a una altra del camp, encara que la manca de profunditat, d’uns i altres, només va permetre viure dues situacions d’autèntic perill, una per banda. La primera va ser un cop de cap de Jaume Piñol, en una posició franca al del cor de l’àrea, després de rebre un centre des del carril esquerra, però la pilota va sortir a fora fregant l’esquadra dreta defensada per Òscar Pulido (32’). A manca de cinc minuts pel final, Tom Diawara assistia en profunditat cap a Eloy Gila, a l’esquena de la defensa escapolada, però després de superar el porter Juanvi, el seu xut a porta buida el va neutralitzar David Jiménez abans que aquella pilota es convertís en el que hagués sigut el segon clau al taüt del Badalona (40’).

Un cop els equips van passar per vestidors, el guió d’inici ja donava pistes de per on aniria la represa. La sortida a cremar naus dels visitants van portar una triple ocasió que començava des del carril dret, des d’on David Jiménez centrava cap el segon pal i Valverde afusellava, però que es va trobar amb una gran mà d’Òscar Pulido arran de gespa (per estirar-se dels cabells); el refús torna a Valverde i la rematada toca en el cap de Jaime Márquez; la pilota surt escopida cap al balcó de l’àrea i un peu badaloní envia la pilota de nou cap a porteria; finalment la defensa blanc-i-vermella espolsa el perill (49’). No hi va haver manera, durant una pila de minuts, que el Manresa es desempallegués del domini (i de vegades setge) badaloní, però els deixebles de Mikel Azparren, malgrat patir, ja començaven a bastir la setena porteria a zero en onze partits. La ocasió visitant més clara de la segona part arribaria després d’una cursa de l’ex del Manresa Toni Larrosa, que es va escapolir tot sol fins la cuina manresana, on l’esperava un Òscar Pulido que va saber tapar el primer pal per enviar la pilota a corner. El servei de cantonada, molt tancat, l’acabaria rematant Estellés, però de nou el pal s’aliaria amb el Manresa (64’).

L’empenta visitant va baixar alguna marxa, malgrat l’evident domini, quelcom que el Manresa va aprofitar per aprofitar els espais que li deixava el seu rival. Però en la porteria del gol nord, la defensada per Juanvi, no hi va haver cap ensurt gros, mentre que en la sud, la defensada per Òscar Pulido, un potent xut, llunyà i previsible, que va aturar el porter manresà (78’), i un cop de cap de Genís Blasco que va sortir a fora no gaire lluny (92’), podien haver trencat la resiliència d’un Manresa que ja torna a mirar els seus rivals des de dalt de l’atalaia.