Concretament, les esmenes de la candidatura busquen crear una partida pressupostària destinada a adquirir habitatge públic; fer front al pagament del projecte bàsic de construcció de la residència pública del Xup i estudiar noves possibles ubicacions d’equipaments residencials públics per a la gent gran; augmentar els recursos destinats a l’impuls de la llengua catalana a través del Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Aula socioeducativa d'acollida per a l'aprenentatge de la llengua catalana; i finançar l’estudi constructiu d’un nou equipament poliesportiu i subvencions a clubs esportius petits. Des de la candidatura assenyalen que les quatre esmenes presentades van en concordança a compromisos assumits en el passat per membres del govern i inclosos en els programes electorals d’ERC, PSC o Impulsem, si no directament aprovades al Ple. Així, consideren que els canvis proposats, que van a buscar dèficits estructurals que no s’han abordat en l’actual redacció dels pressupostos, són perfectament assumibles.

En aquest sentit, destaquen també que la significació econòmica de les seves esmenes suposa un total de 715.000 euros, un 0,53% del total del pressupost municipal. La major part d’aquests 715.000 euros -500.000- anirien destinats a polítiques d'habitatge, concretament a l’adquisició per part de l’Ajuntament d’habitatge ja construït. Així, es podria ampliar de forma relativament ràpida un parc d’habitatge públic actualment insuficient, reforçant una eina per afrontar l'encariment del mercat de lloguer i de compra. Un encariment que té conseqüències, dificultant l'accés a l'habitatge i les derivades negatives d’això, com ara la falta d'intimitat per a desenvolupar projectes de vida, problemes de salut física i mental o conflictes de convivència. Des de la formació anticapitalista, però, denuncien que amb el pressupost pel 2025 només es destinarien 50.000 euros a l’adquisició directa d’habitatge, la que consideren “la manera més ràpida de començar a abordar seriosament la problemàtica de l’habitatge”.

La segona partida més copiosa proposada per Fem Manresa seria de 80.000 euros, i aniria destinada a fer front al pagament de les despeses derivades del projecte bàsic de construcció de la residència del Xup, a més d’estudiar noves possibles ubicacions d’equipaments residencials públics per a la gent gran a la ciutat. Amb aquesta esmena, des de la candidatura busquen fer passos per cobrir la necessitat de places de residència detectada a l'Informe preliminar per a la planificació territorial dels serveis socials especialitzats d’atenció residencial i diürna a Catalunya (2030-2040) de la Generalitat de Catalunya. Segons exposa la candidatura, actualment a la ciutat hi ha 996 persones majors de 65 anys amb grau 2 o superior de dependència, però Manresa només disposa de 291 places de residència, majoritàriament privades. “Tenint en compte que les previsions de la Generalitat per a l’any 2030 apunten a la necessitat d’augmentar aquestes places fins a 646, és imprescindible una planificació pública que asseguri no només l’ampliació del nombre de places”, remarquen des de Fem Manresa, “sinó també que aquestes siguin de titularitat pública, garantint que el servei no estigui guiat per la recerca del benefici sinó del benestar de les persones”.

La tercera de les esmenes presentades pel grup de l’oposició inclou un augment de 45.000 euros en matèria d’impuls de la llengua catalana. Específicament, des de la candidatura defensen suplementar el Consorci per a la Normalització Lingüística amb 35.000 euros i augmentar l’assignació en 10.000 euros a l’Aula socioeducativa d'acollida per a l'aprenentatge de la llengua catalana, destinada a joves. Finalment, l'última esmena de Fem Manresa busca establir una partida per fer front al pagament de les despeses derivades de l’estudi constructiu per un nou pavelló poliesportiu municipal; i també augmentar en 40.000 euros les subvencions a clubs petits, per donar resposta a les necessitats de les entitats esportives de Manresa. Tot i valorar el pressupost com una millora respecte a anys anteriors, des de Fem Manresa el defineixen com “un oasi en el desert”. Destaquen que el volum d’inversió és adequat per mantenir durant els pròxims deu anys per començar a revertir la dinàmica de la ciutat, però critiquen que hi falten polítiques d’habitatge, projectes estratègics, planificació industrial que vagi més enllà dels interessos privats i altres polítiques estructurals per combatre l’empobriment de la població.