Esteve Ferrer, director de la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT), defineix l’empresa d’inserció laboral com un “recurs pont” perquè persones vulnerables “treballin, agafin hàbits socials i higiènics i s’acostumin a una rutina”. La plantilla d’aquestes companyies, doncs, està formada majoritàriament per persones que provenen de serveis socials i que, per moltes causes diferents, “la vida els demana una segona oportunitat”.

Formació i Treball, vinculada a Càritas, respon a aquesta definició. Van néixer fa trenta-tres  anys amb un projecte per recuperar roba utilitzada que dignificava, d’una banda, els usuaris de robers socials i, de l’altra, donava feina a persones vulnerables. Ara ja tenen fins a 27 línies de producció i tot i que el sector tèxtil és el seu ‘nau insígnia’ també ofereixen càtering, restauració i menjadors socials, energies renovables, paqueteria o serveis forestals.  El seu resultat: el 60% dels seus treballadors troben feina en una empresa ordinària un any després. Per Marina Arnau, codirectora de Formació i Treball, la tasca és “acompanyar les persones amb situacions complexes de vulnerabilitat en el seu procés d’inserció laboral”. Per això, no deixen escapar cap oportunitat de crear llocs de feina. “Ens hi aboquem”, diu Arnau.

La formació és un aspecte clau per l’èxit d’aquestes empreses que sempre tenen l’ull posat en sectors on hi ha demanda. Per exemple, a CODEC s’han especialitzat en la logística i la cadena de subministrament. Ubicats a la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) dissenyen els itineraris professionals en gestió de magatzem, transport de mercaderies i neteja industrial. Helena Borbon, directora general de CODEC i Fundació CARES, explica que quan van començar no hi havia cap formació en aquest àmbit i que ells van intentar dissenyar-la “interessant” per donar resposta a les necessitats que havien detectat a certes empreses. A Formació i Treball, el nom ja és tota una declaració d’intensions.

El pas a l’empresa ordinària

Després de tres anys a una empresa d’inserció laboral, l’ideal és que el treballador pugui accedir a una feina en empresa ordinària. Perquè el procés, que Esteve qualifica d’”emocionant”, les empreses d’inserció acompanyen usuari i empresa. “La relació intensa entre l’empresa d’inserció i l’ordinària és la base per poder defensar que es preparen les persones que necessita”, assegura Esteve. Borbon ho veu igual i assegura que “els tres anys donen prou vàlua per defensar la candidatura davant qualsevol empresa”. Per aconseguir-ho, Borbon creu que s’ha de treballar perquè les empreses “s’enamorin” dels seus projectes i les seves activitats, tant com a clients com a possibles ocupadores. “Som empreses estranyes, ajudem els nostres treballadors a buscar feina”, bromeja la directora de CODEC.

Les empreses d’inserció, el seu model de negoci i els seus objectius
Tot i que l’objectiu no sigui tenir beneficis econòmics, el funcionament d’una empresa d’inserció és igual que una ordinària. “Som empreses, anem a vendre i competim amb altres empreses”, diu Borbon. Per això, Arnau recalca que els serveis d’empreses d’inserció no són més econòmics que en altres companyies. “A vegades es pensa que perquè som socials, som barats, però tenim preus de mercats i amb això, intentem sobreviure”, explica la codirectora de Formació i Treball, que destaca la necessitat de treballar bé, oferir bons serveis, ser honestos i acompanyar els clients sempre sent conscients de les “pròpies limitacions”.

Una manera de col·laborar i ajudar a aquestes empreses créixer i consolidar-se és, sens dubte, contractant els seus serveis i comprant els seus productes, tant com a particulars com com a empreses. La mitjana d’ingressos en una empresa d’inserció, diu Esteve, és de 110 MEUR. El 70% prové de la venda dels productes i serveis a empreses privades i només un 15% més prové de les vendes a l’administració. “És més fàcil netejar un camp de futbol de primera divisió que un poliesportiu municipal”, exemplifica Esteve, que recalca que la contractació pública és “complicadíssima”.  Només un 15% prové de subvencions que compensen que volen compensar l’estalvi de diners que els suposa l’existència d’aquestes empreses. “Contractem gent que cotitza i deixa de necessitar serveis socials”, diu Esteve.

Inserció, fundacions i voluntariat
Ferrer, Arnau i Borbon han explicat les seves experiències a la Trobada Anual d’Enginyers Voluntaris que organitza la Comissió d’Acció Social cada any i que, en aquesta ocasió, i en una taula rodona conduïda per l’enginyera voluntària Dolors Valero, que ha permès posar en valor la tasca d’aquesta figura sobretot a les fundacions que hi ha al darrere de les empreses d’inserció, en la major prat dels casos. En el cas d’Enginyers Voluntaris, que compta amb voluntaris de diversos col·legis d’enginyers es dona suport per a la transformació de les seves companyies perquè guanyin eficiència i millorin els processos.

Aquest any s’han pogut reclutar quinze voluntaris que han tirat endavant divuit accions en tretze entitats, unes xifres estables els darrers anys. Des del 2011, Enginyers Voluntaris han passat de contactar amb tretze professionals de l’enginyeria amb ganes d’ajudar a 223, i de treballar sis accions a apostar per 148. A més a més, la Comissió ja té contacte amb 85 entitats, set de noves aquest 2024. La transformació digital i la mentoria són algunes de les apostes d’Enginyers Voluntaris i les empreses valoren el seu suport que podria ser més gran si s’hi sumessin nous perfils d’enginyers voluntaris. La crida sempre és oberta.