El grup municipal Fem Manresa veu vergonyoses i alienes a la realitat les declaracions fetes pel líder de Junts a la ciutat, Ramon Bacardit, durant el Ple de gener, en les quals s'afirmava de forma generalitzada i rotunda que les persones que viuen ocupant immobles "no són normals" i que "qui vol treballar troba feina". Per la candidatura, fer aquestes declaracions en un moment en què cada cop més gent té dificultats per accedir a un habitatge, en què la població ha perdut poder adquisitiu i en una ciutat on més de 4.000 persones estan a l'atur, és faltar el respecte a la majoria de la ciutadania. Especialment, venint d'un càrrec públic amb una posició de privilegi com la que atorga rebre, exclusivament de la Diputació de Barcelona i sense haver renunciat a les retribucions com a regidor al Ple municipal, un sou mensual de 7.295,75€. Per Fem Manresa, Junts està volent assenyalar l'ocupació com el gran problema de la societat, presentant-la com una problemàtica homogènia i deshumanitzant a les persones que hi recorren, la majoria per necessitat, no tenint una altra alternativa habitacional. A la vegada, ignora la problemàtica dels desnonaments, que multiplica per 15 les xifres de les ocupacions a Catalunya (amb dades del CGPJ del quart trimestre del 2023, hi hauria 5,9 ocupacions i 89,6 desnonaments per cada 100.000 habitants, situant Catalunya com la comunitat autònoma amb més desallotjaments) i que és habitual a Manresa. Segons publicava Regió7 el novembre passat i a partir d’informació del TSJC, és habitual que es programin 4 desnonaments al dia a la capital del Bages. I és que les dades existents indiquen que les persones que ocupen són majoritàriament famílies pobres, i que en molts casos s'hi veuen abocades malgrat treballar.

A Catalunya, amb dades de l'Obra Social BCN del 2018, 7 de cada 10 habitatges ocupats estaven habitats per famílies, i el 80% eren de grans propietaris (xifra similar a la recollida en estudis més recents). I a Barcelona, amb dades del 2020 de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 75% de les persones que vivien ocupant tenien una bona relació amb els veïns. Pel que fa a la situació laboral, segons dades del 2020 de l'ASPB, fins al 41% de les persones que vivien ocupant a la capital catalana treballaven, un 14% sense contracte. Això reflecteix que sovint no n'hi ha prou amb treballar per poder accedir a un habitatge legalment. Segons Oxfam Intermón, un 7,7% dels treballadors amb contracte a Catalunya el 2024 vivien per sota del llindar de la pobresa; a la vegada, l'augment del cost de la vida durant les últimes dècades ha fet que el poder adquisitiu de la població sigui inferior ara que el 2007, segons dades de l'Idescat.

Tot això té les conseqüències a l'hora d'assumir les despeses quotidianes, també la que implica l'habitatge. En aquest context, Fem Manresa també destaca que, mentre s'assenyala l'ocupació, cada cop es fa més difícil assumir el cost de l'habitatge a la capital del Bages. I és que, segons dades de Fotocasa, el preu del lloguer a Manresa hauria augmentat un 52,3% entre el 2014 i el 2024 i un 11,9% entre el 2023 i el 2024, convertint la ciutat en la quarta de Catalunya amb major augment l'any passat. Amb dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, el segon trimestre del 2024, el preu mitjà de lloguer a Manresa era de 538,08€, gairebé la meitat del salari mínim interprofessional.

Des de la candidatura també es vol contraposar l'afirmació "qui vol treballar troba feina" amb les dades. L'octubre del 2024, segons la Generalitat, a Manresa hi havia 4.389 persones a l'atur: és a dir, 4.389 persones que no treballaven, però estaven buscant feina. Des de Fem Manresa es remarca que no veuen l'ocupació com un mètode vàlid d'accés a l'habitatge, perquè amb aquesta forma d'habitatge precari, associada a la manca de subministraments bàsics i a processos judicials que poden acabar fàcilment amb desallotjament, és inviable construir projectes de vida dignes. A la vegada, i amb totes les dades sobre la taula, mentre l'accés a l'habitatge es fa cada cop més difícil per una part cada cop més gran de la població, no criminalitzaran una via a la qual majoritàriament es recorre per necessitat. "Ara mateix, per massa persones, l'alternativa a l'ocupació és dormir al carrer". Per evitar aquestes situacions, doncs, reclamen un compromís seriós de totes les administracions per ampliar el parc d’habitatge públic i garantir el dret a un habitatge digne.