Es tracta d’un projecte literari gestat amb motiu de la commemoració del 625è aniversari de l’arribada de les relíquies dels sants Celdoni i Ermenter a la vila de Cardona (1399-2024). Un llibre que persegueix divulgar entre el públic més novell la història i les llegendes associades a aquests màrtirs cardonins, el culte de qual va gaudir d’una gran popularitat durant una colla de segles, pervivint fins als nostres dies.

En ell s’hi apleguen una selecció de successos miraculosos associats als patrons cardonins que foren recollits en un manuscrit desaparegut que es custodiava a l’església de Cardona i que avui coneixem parcialment per fonts secundàries. S’hi compilen prodigis sobre tempestes i sequeres, guariments miraculosos, aparicions providencials, embarassos extraordinaris, volades fantàstiques i heroiques victòries. Un grapat d’esdeveniments meravellosos d’allò més atractius per adults i mainada i que ens apropen a la sensibilitat d’uns temps llunyans on les incerteses vitals, els neguits existencials i els fenòmens inexplicables trobaven confort en determinades formes d’espiritualitat populars.

En total, s’hi recullen un conjunt de catorze relats, complementats amb un breu apartat crític. Uns episodis que neden entre les aigües de la història i la llegenda, tot traspuant el testimoni d’un univers de valors i de creences que durant segles ha esperançat generacions de cardonins i gent del veïnat. Unes.històries que formen part del llegat cultural del nostre territori i que ara cobren nova vida mercès a la recerca realitzada per Ovidi Cobacho i a la recreació artística de Valentí Gubianas.

La presentació tindrà lloc el proper dia 5 d’abril a les 18:30h, a la Sala dels Dolors de Cardona. L’acte comptarà amb la presència dels dos autors, el rector de la parròquia cardonina i l’estudiós local Jaume Barberà. L’endemà, el diumenge 6 d’abril a migdia, s’anirà a presentar al Santuari de Cellers, monestir d’on provenen les relíquies dels màrtirs Celdoni i Ermenter. La publicació del conte ha anat a cura d’Edicions Parcir i ha estat finançada per la Germandat dels Sants Màrtirs de Cardona, amb el suport d’entitats i empreses locals.

Notes històriques sobre els sants Celdoni i Ermenter

A l’hora d’aproximar-nos al coneixement dels sants Celdoni i Ermenter, la tradició es fon amb el relat històric de forma sovint indestriable. Sembla fora de dubte l’existència de dos legionaris romans, anomenats Celdoni i Ermenter, qui, segons la tradició hagiogràfica, haurien estat executats a Calahorra durant la persecució contra els cristians empresa per l'emperador Dioclecià cap a l'any 303 de la nostra era. El seu sacrifici va ser recollit per diferents testimonis, el més significatiu dels quals fou el poeta llatí, natural de Calahorra, Aureli Prudenci (345-405). A través d’ell coneixem alguns detalls del martiri, de l’indret on foren sacrificats, així com del miracle de l’anell i el mocador. Un episodi, aquest darrer, que segles després, amb motiu del 600 aniversari de l’arribada de les relíquies d’aquests sants a Cardona, inspiraria l'obra dramàtica de mossèn Climent Forner titulada La llegenda de l'anell i el mocador (1999).

Gràcies a Prudenci i a altres fonts posteriors, sabem de la preservació dels cossos de Celdoni i Ermenter a la ciutat de Calahorra i de la progressiva expansió del seu culte devocional. Durant els primers segles del cristianisme, el culte als sants màrtirs va esdevenir un mitjà molt eficaç per canalitzar la fe popular i cohesionar espiritualment les comunitats. El testimoni exemplar de la seva santedat era vist com un model d’heroïcitat i se’ls atribuïa facultats d’intercessió, protecció i curatives per mitjà de la seva invocació. Molt per damunt de les representacions icòniques, el seu culte es va materialitzar entorn de les seves relíquies. Les masses acudien a les seves tombes a dipositar ofrenes, a orar o celebrar àpats fúnebres, fins al punt que l'afany de fer-se enterrar junt amb les relíquies va esdevenir una de les manifestacions més pietoses durant centúries.

En el decurs dels segles IX i X, el culte martirial a Sant Celdoni i Ermenter es va difondre per tot el nord peninsular, coincidint amb l'ocupació musulmana de Calahorra. Més enllà dels relats sobre translacions miraculoses, fou llavors quan fragments de les seves relíquies devien arribar a indrets tan llunyans com Santander, Leyre o el nucli eremític de Cellers, tot fugint de la invasió i les ràtzies sarraïnes. L’any 1399, l’hereu de la poderosa casa nobiliària cardonina, el futur comte Joan Folc I, decidí traslladar les relíquies de Sant Celdoni i Sant Ermenter del monestir de Cellers a Cardona, al·legant la solitud i abandó d’aquell lloc i el major culte que rebrien en el nou temple erigit a la vila ducal. El tercer diumenge d’octubre, dia 19, tingué lloc la solemníssima entrada de les relíquies a la població i al temple de Sant Miquel on foren dipositades, primerament, a la capella de sota el campanar i, posteriorment, a la cripta que el duc Ferran Ramon Folc I i la seva muller, la duquessa Francesca Manrique de Lara, erigiren sota l’altar del temple. Aquest trasllat, però, fou fet de manera irregular, cosa que va comportar l’excomunió del comte fins que aquest no va restituir a Cellers part de les restes que n’havia sostret.

Cardona rebé amb entusiasme indescriptible el regal del comte. La devoció als màrtirs Celdoni i Ermenter sobrepassà la d’altres sants i santes venerats a la Parròquia fins a estendre’s a tota la rodalia, fet que ho demostra la seva presència en nombrosos retaules i representacions iconogràfiques de l’entorn. L’esplendor del seu culte va créixer en paral·lel a la seva fama miraclera, d’aquí que els prodigis atribuïts a la seva intercessió comencessin a recopilar-se per alguns autors forans. Des del recer de la seva cripta, Sant Celdoni i Sant Ermenter foren durant segles com el llevat que informava l’espiritualitat de la vila cardonina i com la font que la nodria de vida eterna. En qualsevol necessitat, pública o privada, sempre eren invocats i el seu ajut mai no faltava. Testimoni d’això en son el conjunt d’episodis miraculosos recollits en aquest conte, a fi que la mainada i les futures generacions tinguin coneixença de l’univers de valors i de creences que al llarg de més de sis centúries han esperançat els anhels d’un poble i el seu veinat.

Els autors del conte

Ovidi Cobacho Closa (Cardona, 1977) és historiador de l'art i musicòleg. Compagina la seva activitat docent i acadèmica amb la recerca. Ha publicat diversos llibres i articles relacionats amb el món de l'art, la música i el patrimoni religiós, especialment dins l'àmbit de la Catalunya interior. També ha comissariat nombroses exposicions a diferents indrets del territori català. És col·laborador habitual de la Parròquia i la Germandat dels Sants Màrtirs de Cardona. Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969), després d'estudiar a l'Escola Massana de Barcelona, va començar a il·lustrar llibres de literatura infantil, àlbums i llibres de text, però al llarg de la seva trajectòria cada vegada s'ha sentit més còmode treballant amb molt espai, la qual cosa l'ha portat a crear un centenar de murals de gran format en escoles, biblioteques, places i espectacles en viu. Combina la il·lustració de llibres amb visites a escoles, on s'enriqueix gràcies al contacte amb els lectors de forma directa. Al llarg de la seva trajectòria, ha il·lustrat més de 100 llibres i ha treballat amb autors i editorials de referència.