Aquesta vegada, l'amenaça arriba en forma d'una denúncia interposada per un reduït grup de propietaris de l'edifici de Cal Jorba, que, segons l’organització de la FMA, persegueixen de manera deliberada l’aplicació de sancions econòmiques que dificultin greument la continuïtat d’aquesta festa amb més de tres dècades d’història. L’organització recorda que aquesta nova acció legal s’emmarca en una ofensiva sostinguda iniciada ja fa 2 anys, quan aquests mateixos propietaris van intentar forçar l’expulsió de la FMA de la plaça Puigmercadal mitjançant l’amenaça de multes que oscil·laven entre els 30.000 i els 300.000 euros. Aquestes pressions, articulades a través de l’Ajuntament, van derivar en unes limitacions sonores que, tal com denuncien des de la FMA, van arribar a afectar greument el desenvolupament dels actes: durant diversos concerts, el volum del públic superava els límits permesos, provocant l’aturada automàtica dels equips de so. Un fet que l’organització considera una humiliació per a tècnics i artistes, i un menyspreu a una comunitat que treballa de forma autogestionada per oferir cultura oberta i inclusiva. Segons la FMA, l’ofensiva d’aquest any s’agreuja amb una denúncia dirigida contra l’Ajuntament, que tindria com a objectiu pressionar l’administració per tal d’executar sancions contra l’organització.

Aquesta estratègia no només busca obstaculitzar i reprimir la festa sinó desallotjar-la definitivament del centre de la ciutat. Aquest no és un simple conflicte tècnic o administratiu, sinó un xoc frontal entre dues concepcions antagòniques de ciutat. D’una banda, un model dominat pels interessos privats, que vol convertir el centre en un espai de consum exclusiu, silenciat i desarrelat; de l’altra, la visió d’un conjunt ampli de col·lectius, entitats i ciutadania que aposta per una ciutat viva, on la cultura popular, la trobada comunitària i la transformació social tenen un espai central i irrenunciable. L’organització de la FMA denuncia que darrere d’aquesta ofensiva s’amaga una lògica especulativa que concep l’espai urbà com una mercaderia. Així, s’identifica aquest grup de propietaris com a promotors d’un model individualista que prioritza el rendiment econòmic —com ara el lloguer turístic— per sobre de l’ús comunitari dels espais, contribuint així a la gentrificació del centre històric i a l’expulsió de la vida col·lectiva dels seus carrers.

Les entitats impulsores de la FMA qualifiquen l’actual situació com un atac directe a la cultura popular i al dret col·lectiu de celebrar, compartir i transformar. En aquest sentit, alerten que aquest cas no és aïllat, sinó part d’un procés més ampli de desmantellament de les expressions de cultura crítica i alternativa, que sovint incomoden als poders establerts perquè qüestionen el seu model de ciutat-vitrina. Davant d’aquest escenari, la FMA fa una crida clara i contundent al Govern municipal perquè no es mantingui en una posició de passivitat. Exigeixen que es compleixin els compromisos adquirits i que es garanteixi, amb accions concretes, la celebració digna de la festa a la plaça Puigmercadal. Consideren que ha arribat l’hora de posicionar-se de manera inequívoca: o es defensa la cultura popular, o es fa costat als interessos privats que pretenen expulsar-la del cor de la ciutat. Finalment, l’organització recorda que defensar la FMA és defensar molt més que una festa: és preservar un model de ciutat basat en la participació, l’arrelament i la justícia social. I que, com ja ha demostrat la història recent, només la força del carrer, la mobilització col·lectiva i la determinació comunitària seran capaces de frenar aquesta ofensiva. Perquè quan la cultura popular està amenaçada, defensar-la no és una opció: és un deure col·lectiu.