Un estudi que va analitzar la salut mental de 449 estudiants i docents universitaris d'Espanya, Alemanya i la República Txeca ha constatat que la salut mental de l'estudiantat de ciències de la salut és pitjor que la dels seus professors. El resultat d'aquest estudi, Understanding the Mental Health of Students and Professors within Universities: a Cross-sectional, Multicultural Analysis across Three European Countries, s'ha publicat recentment a la revista Investigación y Educación en Enfermería. Es tracta d'un treball que ha liderat com a investigadora principal la docent del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, Cristina García Salido, i en el qual també hi han participat els docents d'UManresa Estel·la Ramírez Baraldés i Daniel Garcia Gutiérrez, a més de Felix Miedaner i Martina Hasseler de l'Ostfalia University of Applied Sciences i Andrea Hlubučková de la Czech University of Life Sciences Prague.

L'estudi, que es va fer dos anys després de la pandèmia de COVID-19, tenia com a objectiu analitzar la salut mental d'estudiants i professors universitaris i va constatar una creixent preocupació pels nivells d'ansietat, depressió i estrès dins de la comunitat acadèmica. En el cas dels estudiants, més del 60% van afirmar haver experimentat alts nivells d'ansietat. La pressió acadèmica, la incertesa sobre el futur laboral i l'aïllament social eren els principals detonants d'aquesta ansietat. Quant al professorat, més del 40% va afirmar haver patit símptomes d'esgotament (burnout), derivats de la sobrecàrrega laboral, la falta de reconeixement institucional i el desafiament que representa haver de trobar l'equilibri entre les responsabilitats docents, les d'investigació i les personals.

Diferències entre països

L'estudi va trobar diferències significatives segons el rol professional i el país. Els estudiants van mostrar majors nivells de tristesa-depressió (3,8 vs. 2,4), ansietat (4,6 vs. 2,9) i ira-hostilitat (3,4 vs. 2,5) que els professors. De la seva banda, els docents van reportar major felicitat (6,7 vs. 5,4). Pel que fa a la diferència segons països, les dades constaten que docents i estudiants espanyols presentaven nivells significativament més alts de tristesa-depressió i ansietat que els alemanys i txecs. Per exemple, els estudiants espanyols van ser els més afectats emocionalment, mentre que els alemanys van mostrar menors nivells d'ansietat, però també menor felicitat. En canvi, els txecs van reportar nivells emocionals intermedis. Aquestes diferències es podrien explicar per factors socioculturals i contextuals que tenen incidència en el benestar emocional. Com a conclusió, el treball posa de relleu la necessitat urgent d'impulsar estratègies diferenciades de suport psicosocial a les universitats, que s'adaptin a cada rol i a cada país, amb l'objectiu d'enfortir la salut mental en l'àmbit acadèmic i de fomentar entorns educatius emocionalment saludables. En aquest sentit, l'estudi ha constatat el convenciment tant d'estudiants com de docents que hi ha una manca de recursos adequats per al maneig de la salut mental a les seves institucions, així com una estigmatització de les persones que busquen ajuda psicològica. Per això, l'estudi subratlla la importància d'implementar polítiques institucionals enfocades a la prevenció i a l'accés a serveis de suport emocional. Finalment, els autors del treball defensen que la millora de la salut mental en l'àmbit universitari requereix un enfocament integral que inclogui intervencions organitzacionals, sensibilització i creació d'espais segurs per a l'expressió emocional.