Cada dia, el SEM atén 7 aturades cardíaques de mitjana a Catalunya, unes 2.700 a l'any. Les dades revelen que només en el 40% d'aquests casos els testimonis que presencien l'aturada inicien maniobres de reanimació cardiopulmonar i que , només un 30% dels afectats arriba amb vida a l'hospital. Finalment, d'aquests només un 9% reben l'alta amb bon resultat neurològic.En els últims anys, les dades s'han mantingut molt estables i pràcticamentno han variat, tant pel que fa al número de casos com pel que fa a la supervivència de les persones afectades.

En aquest sentit, el Dr. Jorge Morales, director mèdic del SEM, ha subratllat la importància d'actuar amb immediatesa "mentre que la prevalença pràcticament no varia i depèn de múltiples factors, sí que podem incidir en la resposta per part de les persones que presencien una aturada cardiorespiratòria. Els primers minuts són crítics i per tant trucar al 112 des del primer moment, és clau per a incrementar les possibilitats de supervivència de l'afectat. Cal perdre la por a intentar-ho, no tenim res a perdre i sí molt a guanyar".

Un cop entra la trucada al 112, i la persona alertant identifica on es troba i el motiu pel qual truca, un professional sanitari del SEM li indicarà com actuar i el guiarà en la realització de maniobres de reanimació fins l'arribada de l'ambulància. En efecte, cada minut que passa, sense fer res, disminueixen un 10% les possibilitats de supervivència de la persona afectada Per això, és fonamental iniciar les maniobres de reanimació abans de l'arribada del SEM, ja que els primers minuts són decisius.

En David, l'Àngel i l'Oriol, testimonis d'excepció

El maig de 2024, en David, va patir una aturada cardiorespiratòria mentre participava en una caminada solidària per Montserrat. La ràpida reacció de les persones que el van veure caure a terra desplomat, així com la intervenció precoç del professionals sanitaris del SEM, van ser clau per aconseguir reanimar-lo i que avui dia estigui totalment restablert.

Alguns mesos després, en David va poder conèixer personalment els professionals del SEM que el van reanimar. Segons explica ell mateix: "Vaig poder conèixer l'equip que em va ajudar a seguir vivint. Em van ajudar a poder continuar sent pare...fill, a mantenir les amistats que tinc... i a continuar vivint! I això és gràcies a la feina, a la bona feina, ben feta". L'Oriol, tècnic en emergències sanitàries, que formava part de l'equip del SEM que el va atendre inicialment, explica que "tot i que aquestes situacions formen part de la seva feina, quan ajudes algú a seguir vivint, és una cosa que no es pot descriure amb paraules, és un sentiment".

Per la seva banda, l'Àngel, infermer del SEM que també va participar en la seva reanimació, descriu la trobada amb el David com "una situació molt emocionant que no havia viscut mai, tot i portar més de trenta anys com a infermer d'emergències". "La supervivència d'una aturada cardiorespiratòria depèn principalment de tres factors: que la parada sigui presenciada, que s'iniciïn immediatament les maniobres de reanimació cardiopulmonar, i que aquestes siguin de gran qualitat, juntament amb la col·locació precoç del desfibril·lador", subratlla.

Escolta aquí el testimoni d'en David, l'Àngel i l'Oriol

Dades per Regions Sanitàries

Segons el Registre d'Aturades Cardíaques i Mort Sobtada de Catalunya (RAIMCAT 2023), el SEM va atendre un total de 2.705 aturades cardiorespiratòries (ACR) durant l'any, a Catalunya. La Regió Sanitària Metropolitana Nord és la que va enregistrar un major número d'aturades, 608, un 22,48% del total de Catalunya. A Barcelona ciutat, es van documentar 474 casos (17,52 % del total), a la Regió Sanitària de Girona, 459 casos (16,97%) i a la Regió Metropolitana Sud, 355 casos (13,12%).

Per la seva banda, a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, es van enregistrar 208 casos (7,69%), al Penedès 182 casos (6,73%), a Catalunya Central 160 casos (5,91%), a Lleida 148 aturades (5,47%), a les Terres de l'Ebre, 68 (2,51%) i, a l'Alt Pirineu i Aran, un total de 43 casos (1,59% del total).

Com es produeix una aturada cardíaca?

Tot i que l'aturada cardíaca sovint esdevé de forma sobtada i pot afectar persones sense cap cardiopatia prèvia, la principal causa de la mort sobtada cardíaca és la malaltia coronària, seguida per les cardiomiopaties. Contràriament a la creença que aquestes aturades són principalment degudes a malalties genètiques o hereditàries, només un 5% dels casos tenen aquesta causa. Aquest petit percentatge de casos genètics sol implicar defectes que afecten l'activitat elèctrica del cor, provocant arrítmies fatals que es poden transmetre de generació en generació dins d'una família. Si l'afectat no és atès amb rapidesa, la mort es produeix en pocs minuts. En canvi, si les persones que presencien l'aturada són capaces de realitzar maniobres de ressucitació, les possibilitats de supervivència de l'afectat augmenten entre 2 i 3 vegades.

D'acord amb les Guies de l'European Resuscitation Council, el SEM ha potenciat el Suport a l'ACR mitjançant l'establiment d'un protocol de suport telefònic on, un cop rebuda l'alerta a la Central de Coordinació Sanitària del SEM (CECOS), i mentre el recurs enviat està en camí, un metge o infermera va indicant a la persona que ha donat l'alerta com ha de fer les maniobres de reanimació fins a l'arribada de l'ambulància.