El grau en Dret que impartirà a partir del curs que ve la Facultat de Ciències Socials de Manresa serà una carrera molt enfocada i adaptada a les necessitats del teixit econòmic i social de la Catalunya Central. Així ho va explicar divendres un dels autors del pla d'estudis de la nova titulació que incorpora UManresa, Albert Toledo. Toledo va ser una de les persones que va intervenir en la jornada Les professions del Dret, coorganitzada per la Universitat i el Col·legi d'Advocats de Manresa. Una jornada que va aplegar més d'un centenar de persones, que van fer petita la sala d'actes de l'edifici FUB2, i que va evidenciar l'interès per aquesta nova proposta formativa al territori.

A banda d'aquesta connexió directa amb l'entorn econòmic i social, Toledo va avançar que serà una carrera "artesanal, però moderna en l'execució" i que formarà professionals jurídics adaptats "a les necessitats d'una societat global i avançada". De la seva banda, el degà de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, Marc Bernadich, va destacar els elements que seran trets distintius del grau en Dret d'UManresa. D'una banda, la metodologia, que seguirà el model aplicat al grau en ADE, que ja ha estat testada i que es basa en una formació que va de la teoria a la pràctica a través d'activitats d'aprenentatge com els debats, el mètode del cas, la relació amb empreses i juristes del territori. Segons Bernadich, és una formació que vetlla tant per la "praxi, com pel foment del sentit crític, el sentit comú i els valors". Un segon element distintiu dels estudis serà l'aposta per la llengua catalana, amb la voluntat de contribuir a impulsar l'ús del català en la justícia i, en general, a les professions vinculades al Dret. Finalment, la formació estarà centrada en la digitalització i en l'ús de la Intel·ligència Artificial en el sector. 

El degà de la Facultat de Ciències Socials va assenyalar també la necessitat de formar professionals del Dret que sàpiguen comunicar bé, que tinguin unes bones dots comunicatives i que les metodologies emprades a UManresa, com els debats o la simulació, són una eina clau per treballar aquesta competència bàsica que han de dominar els futurs juristes.

En la seva intervenció, Marc Bernadich va agrair l'estreta col·laboració que hi ha hagut en el si dels diferents centres de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) que impartiran el grau a partir del proper curs: la Facultat d'Empresa i Comunicació del campus Vic i el centre adscrit ESERP. Aquest darrer actualment ja està impartint-lo i ha mostrat una gran "generositat" en compartir el pla d'estudis amb les facultats de Manresa i de Vic.

L'acte també va comptar amb la presència del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, i del president de la Fundació Universitària del Bages i alcalde de Manresa, Marc Aloy, que van intervenir, respectivament, a l'inici i final de la jornada. Baños va posar en valor la incorporació dels estudis de Dret a la universitat, perquè són "els darrers grans estudis que ens faltaven". De la seva banda, Aloy va manifestar que el nou grau "prestigia la Universitat" i representa una oportunitat tant per "retenir talent" com per atraure'n de nou de comarques veïnes. Segons Aloy, créixer en oferta formativa és imprescindible per evitar "que els joves marxin a estudiar fora, perquè quan ho fan, hi ha moltes possibilitats que no tornin". Per això, va dir, és molt important que "la Catalunya Central tingui com més estudis millor". 

Els reptes de les professions jurídiques

La jornada, moderada pel director del diari Regió7, Josep Lluís Micó, va servir per repassar els principals reptes de les professions jurídiques amb dues persones estretament lligades a aquest sector. D'una banda, el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Casellas, i de l'altra, la magistrada presidenta del Tribunal d'Instància de Manresa, Sílvia Mañas Vidal.

Mañas va referir-se a la "metamorfosi" que està fent l'administració de justícia per passar d'un model basat en la documentació escrita a un model més àgil, més digitalitzat i que sigui més eficient. Va destacar que això és imprescindible per acabar amb la lentitud del sistema, que actualment ha de fer front a un increment de casos. En aquest sentit, es va referir a mesures com la informatització, la digitalització, la implantació de mecanismes alternatius a la solució de conflictes i la creació de nous jutjats especialitzats. Malgrat tot, Mañas va reconèixer que encara hi ha problemes per superar, com les avaries que pateixen els sistemes informàtics o els dubtes sobre les garanties que planteja una declaració testimonial via telemàtica. Pel que fa a l'ús de la IA al sector, va assegurar que és una eina "que ha arribat per quedar-se" i que calen garanties perquè se'n faci un bon ús, evitant una "justícia low cost o que alteri les regles del joc, com la presumpció d'innocència o el dret de defensa". Tot plegat, va dir, és bàsic perquè la ciutadania no perdi la confiança en la justícia, una justícia que va dir que ha de ser "empàtica i sensible". 

Per la seva part, David Casellas va assenyalar la necessitat que les professions del Dret i el sistema judicial s'adaptin a les transformacions que  pateix la societat. En aquest sentit va apuntar que una de les principals amenaces que afecten el sector és que hi ha una vulnerabilitat creixent entre la població a la qual cal donar resposta per garantir que no es fan passes enrere en els drets assolits per la societat. 

Casellas també va posar en valor la importància de formar nous juristes al territori i que puguin exercir la professió utilitzant la llengua del país. Segons el degà del Col·legi d'Advocats, un advocat no només es posa la toga, "és el gestor del conflicte i ha de procurar que aquesta gestió sigui el menys costosa possible i el màxim de ràpida. També ha de saber recórrer a altres possibles solucions, com la mediació".