|
| Cecilio Rodríguez a l'Entrevista: "El Bages ha estat anys abandonat" |
| L'alcalde del Pont de Vilomara assegura que la clau per a les millores a la C-55 ha estat “la unitat de tots els alcaldes"; reivindica un institut-escola i una llar residència sense oblidar que “cal continuar aplicant polítiques socials” |
 |
| Cecilio Rodríguez, fotografiat aquesta setmana al balcó de l'Ajuntament, amb Montserrat al fons. Foto: C.O. |
|
| BAGES / Carmina Oliveras |
| 09/10/2016 11:35 |
 |
|
|
|
Cecilio Rodríguez és just el tercer alcalde que ha tingut des dels primers comicis democràtics el Pont de Vilomara i Rocafort i és fill del primer batlle que aquest municipi del Bages sud de 3.715 habitants va tenir després del franquisme. El Pont és terra socialista. El PSC hi governa des d’aquell 1979 i pràcticament sempre amb majories absolutes.
No tenen rival?
Crec que el vot local és el que compta més i la demostració és que en altres eleccions autonòmiques o generals ha guanyat un altre partit i posteriorment al Pont ha tornat a guanyar el PSC. En les autonòmiques del 2010 va guanyar CiU i el 2011, que va ser la primera vegada que era el candidat, vam passar de sis a vuit regidors. Amb només uns mesos de diferència.
Quina relació hi ha amb l’oposició amb tanta majoria absoluta?
La política local no té res a veure amb les altres. És una política de persones i de relacions personals. Tant en aquest mandat com en el passat hi ha molt bona relació. I ara hem implantat la junta de portaveus. No n’hi havia hagut mai i per número d’habitants no ens toca per llei, però ho vam voler fer per poder tenir una relació més fluida.
El seu pare va ser el primer alcalde democràtic. Ha viscut la política a casa des de ben petit?
Sí, però segurament m’hi vaig posar perquè justament el meu pare no em va dir mai ni que m’hi posés ni que havia de votar a un partit. Quan vius a casa veus una manera de pensar i de fer, però ell mai em va forçar. De fet, quan em vaig fer militant no ho va ni saber.
Què és el què va empényer?
He arribat fins aquí pel camí lògic, que és conseqüència del món associatiu. Vaig ser al futbol, a la ràdio i vaig ser un dels fundadors del grup de joventut del poble. I arriba un moment que comences a militar, et proposen anar a una llista i veus que és el pas lògic per a continuar fent coses.
Quins reptes té en aquest mandat?
Ha de ser un mandat de continuïtat. Hi ha moltes famílies que estan superant les dificultats gràcies als ajuntaments, siguin del color que siguin, però hem de continuar amb les polítiques socials perquè no està tot fet. Al Pont vam multiplicar per sis la partida de serveis socials i vam posar una tècnic d'inserció laboral a jornada completa. A l’inici del mandat teníem un 19% d’atur i ara estem al 14%. Són 71 persones menys. També hem de poder ajustar la sabata dels equipaments. Al Bages sud vam tenir un creixement important i vam fer una sèrie d’equipaments que amb la crisi la feina més important que hem tingut ha estat mantenir-los. Els hem hagut d’ajustar, però sense perdre de vista que quan la crisi acabi l’Ajuntament ha de poder créixer en serveis i equipaments. Sempre de manera realista.
Quins serien els prioritaris?
L’institut-escola, que és una reivindicació. Ara, els alumnes van a Sant Vicenç de Castellet a fer l’ESO. Amb la direcció de l’escola i l’AMPA ja hem presentat el projecte al departament. Creiem que ens toca per número de nens i perquè l’institut de Sant Vicenç s’està quedant petit. I li aniria bé perquè a Sant Vicenç podrien deslliurar algunes aules per aplicar un altre tipus de política educativa, com ara els cicles formatius que són molt necessaris per una part important de la població que està a l’atur. Seria una combinació.
Més?
La llar residència. Som conscients que és difícil que la Generalitat concerti places, però aquí no hem començat la casa per la teulada. Tenim un centre de dia de 30 places que funciona i que necessita un complement que són uns llits residencials. El projecte preveu rehabilitar una zona a tocar del centre, que optimitzaria els servei amb 16 llits, dels quals esperem que alguns es podrien concertar. És un projecte amb cara i ulls. No és una obra faraònica. És realista, pensada també per no perdre el valor de la proximitat del servei que tenim ara.
Per quin punt passa el comerç local?
El handicap històric ha estat que s’arriba abans als Trullols des del Pont que des del centre de Manresa. Però els darrers anys hem notat que s’han muntat nous comerços de gent emprenedora que majoritàriament han resistit bastant bé. I hem notat que ha canviat la mentalitat de les persones, que ara valoren més el comerç de proximitat.
Quines reivindicacions té el Pont respecte la C-55 i la C-16?
Sempre he mantingut que no es poden fer accions individuals per la C-16 i la C-55, perquè van paral·leles però no tenen connexió entre elles, amb la qual cosa encara que posis l’autopista gratuïta, si no fas les connexions necessàries, hi haurà gent que continuarà agafant la C-55. Nosaltres reclamem òbviament el desdoblament de la C-55 com a mínim fins a Castellbell, però també el ramal de connexió nord amb la C-16, que trauria molt trànsit de la C-55 de la gent que per exemple baixa de Berga i vol accedir a totes les àrees del Bufalvent de Manresa o al revés.
Com veu les darreres actuacions que s’han fet a la C-55?
Les obres han servit perquè no hi hagi morts i aquí tots hi estàvem d’acord, però això no ens pot fer oblidar que hi va haver un dia que tota la comarca es va col·lapsar. I no tinc clar que no pugui tornar a passar. Amb tot, crec que la clau ha estat la unitat que hem demostrat els alcaldes, perquè abans no hi havia veu pròpia. I quan ens hem ajuntat s’han mogut coses. Reconec que darrerament s’han fet moltes actuacions, però cal recordar que durant molts anys i amb governs de tots els colors polítics aquesta comarca ha estat abandonada. És difícil, però s’ha de continuar.
|
|
|
