 |
|
|
|
Aquest dimecres al matí s'han iniciat els primers actes d'homenatge als deportats manresans als camps nazis amb la col·locació de les primeres llambordes de record, que al llarg del dia s'aniran instal·lant davant les cases dels afectats i també a la plaça Sant Domènec, on se'n posarà una de col·lectiva.
En la col·locació de les plaques hi ha assistit l'artista alemany Gunter Demnig, creador de les anomenades ‘stolpersteine’. El Setmanari l'ha pogut entrevistar.
Com va sorgir la idea de crear aquestes escultures?
La idea era principalment recordar les persones gitanes (també els jueus, testimonis de Jehovà, homosexuals, dissidents i totes les víctimes de l'eutanàsia) que van ser deportades i exterminades el 1940 als camps de concentració nazis. Van ser milers i milers de persones. Vaig començar el projecte d'esculpir els seus noms i col·locar-los al mig del carrer, davant les cases on havien viscut, per recordar aquestes persones. El que va passar a Auschwitz —i que després es va estendre a la resta d’Europa— està molt lluny del que la gent es pot imaginar. La meva idea era tornar els noms de totes aquestes persones als seus països d’origen, d’on van ser segrestades, detingudes o fins i tot mortes pels soldats alemanys.
Té algun familiar que fos deportat a un camp de concentració?
No hi ha cap víctima del nazisme a la meva família, però ho vaig començar a fer pels més joves, que realment volen saber què va passar. És important que recordin i pensin en el seu futur.
Quin és el significat de les escultures, les ‘stolpersteine’?
Les llambordes serveixen per pensar què és el que va passar. La gent, en sentit figurat, és com si s'hi entrebanqués, poden arribar a ser perilloses. Pots caure i, si no caus, t’hi entrebanques amb el cap —la ment— i amb el cor. Aquest és l’objectiu de les ‘stolpersteine’, commoure la memòria de la gent.
Què en pensa que Catalunya sigui l’única comunitat de l’estat Espanyol on s’han col·locat les llambordes fins a dia d’avui (Navàs, Manresa i dijous a Igualada)?
Espero que deixi de ser així ben aviat. Estic tenint contacte també amb La Rioja i el País Basc (en concret Guernica). A l'estat Espanyol el projecte va arribar fa dos anys, vull que continuï i s’estengui arreu del país, així com a la resta d’Europa. Actualment hi ha més de 60.000 ‘stolpersteine’ en 21 països d’Europa, i la xifra seguirà creixent.
Com valora que, aquí a Manresa, hagi estat possible gràcies al treball de recerca de dues joves estudiants?
Una de les coses més importants d’aquest projecte és que està fet pensant en la gent jove. Per la meva experiència, he après que els joves tenen moltes ganes de conèixer la història i volen saber com van succeir els fets.
Poden veure més imatges d'aquest dimecres al matí aquí.
|
