 |
|
|
|
Els experts adverteixen que l’autisme no és una malaltia. Defineixen el trastorn com una “condició humana”, ja que acompanya les persones des del naixement fins la mort. I no té cura. En els darrers anys, s’estan desenvolupant nous mètodes per tractar aquest trastorn –que afecta un nen de cada 150 a nivell mundial– i millorar la qualitat de vida dels qui el pateixen.
Coincidint amb el Dia Mundial de Conscienciació de l’Autisme, hem parlat amb la psicòloga infanto-juvenil Marta Selva, que exerceix al centre Lopsi de Manresa i a l’Hospital Quirón de Barcelona, per parlar de la home therapy. “Fins fa poc els professionals ens centràvem en la feina de despatx. Però arriba un punt que et planteges si el que aprenen aquí és funcional, si realment ho podran aplicar a la seva rutina”, diu.
És per això que s’està implementant una teràpia a domicili centrada en la família. Prové dels Estats Units –cita l’autor Robin McWilliam com a pare d’aquesta nova metodologia– i consisteix en “empoderar els pares”: “El terapeuta es desplaça a l’entorn natural de l’infant, on hi ha moltes oportunitats d’aprenentatge que sorgeixen com a part de la seva vida diària. Per nosaltres, la capacitació familiar és la clau de l’èxit”.
El psicòleg treballa, sovint, des del domicili, i dóna estratègies als pares per abordar els problemes. “Els acompanyem al parc, al dentista o al supermercat, tots els llocs que formin part del seu dia a dia”, explica la psicòloga. “Que quedi clar que no es tracta que la feina de despatx no sigui adequada”, justifica, “però el que cal és preguntar-se si la teràpia és funcional pel nen. Si no sap anar al lavabo o no se sap vestir sol, no té sentit ensenyar-li a multiplicar, per exemple”. Es treballa sovint amb pictogrames. I és que els nens autistes “processen millor la informació visual que l’auditiva”, detalla Selva.
El perill d’Internet
Un altre aspecte que es tracta és la comunicació entre les persones amb autisme. Selva explica que fan grups de nens per treballar les habilitats socials. S’incideix sobretot en les dificultats que tenen per iniciar o mantenir una conversa. “Els ensenyem a entendre les bromes, els dobles sentits, posar-se al lloc de l’altre... Pensa que a la majoria d’aquests nens els costa molt expressar-se i interactuar, el seu llenguatge verbal sol estar alterat i és molt literal. Per això hem d’anar molt alerta, perquè hi pot haver malentesos”. I ens explica el cas de dos adolescents que estan tractant: “Ara treballem el tema sexual, que per a ells també és una necessitat i que molts pares no volen afrontar. A més, tenim el risc afegit d’Internet. Molts es connecten i no controlen què fan. Nosaltres intentem guiar-los perquè no es posin en perill a les xarxes”.
En el cas que la família ho accepti, el centre es posa en contacte amb empreses especialitzades que ofereixen serveis sexuals a persones amb autisme o altres discapacitats, tant intel·lectuals com físiques. “Ara bé, en cas que així sigui, el pacient s’ha de desplaçar a Barcelona, perquè a la Catalunya Central no tenim encara aquests serveis”, lamenta.
Canvi de mentalitat
La manera de mirar l’autisme ha canviat molt. Abans, quan a una persona li diagnosticaven el trastorn, sovint l’aïllaven del seu entorn. Fins i tot la podien arribar a tancar en un manicomi. Ara, en canvi, hi ha moltes escoles que batallen per una educació inclusiva, així com un munt d’entitats que treballen per millorar la seva qualitat de vida. És el cas del Centre de Recursos en Trastorn de l’Espectre Autista de la Catalunya Central (CRTEA) o el TEA Asperger de la Catalunya Central, ambdós a Manresa.
El CRTEA, per exemple, dóna servei a una cinquantena de socis. Gràcies als darrers pressupostos participatius de Manresa va poder transformar un dels seus espais en una sala multisensorial, inaugurada el gener, on els infants i joves poden gaudir d’una estona de relaxació i activitats estimulants amb un psicòleg especialitzat (foto).
Rosa Serrano és la presidenta del centre i enguany també de la Federació Catalana d’Autisme (FECA). La seva filla, l’Alícia, que ara té 14 anys, és autista. Serrano creu que cal conscienciar la societat per tal de millorar la vida de les persones afectades amb aquest trastorn. Assegura que els recursos públics són “molt insuficients”: “Hi ha escoles que compten amb un vetllador només 14 hores a la setmana. Amb tres nens o més ja no dóna a l’abast. Depenent del grau d’afectació, hi ha infants que necessiten suport les 24 hores del dia”, diu.
“Cal més inclusió; els autistes no són errors de la naturalesa”
Una de les principals aspreses que cal polir és, segons Selva, la mirada dels de fora. “Hem de començar a veure aquests nens no com a errors de la naturalesa, sinó com a éssers humans complets. Hi ha pares, i no vull generalitzar, que diuen als seus fills que no s’acostin al nen autista de la classe perquè és estrany”, lamenta. Es tracta, doncs, de comprendre la diversitat de l’ésser humà i entendre que “no hi ha un tipus normal de cervell, així com tampoc un tipus normal d’arbre”, recalca. I hi afegeix: “És responsabilitat de tots comprendre la neurodiversitat. Només així podrem canviar la perspectiva que es té de l’autisme”.
Selva coincideix amb les paraules de Serrano: “Sóc defensora de la inclusió social, entre iguals s’aprenen molts coses. Tractem casos de nens que van a escoles ordinàries i l’evolució és molt bona”. Ara bé, calen “els recursos suficients, perquè sinó pot ser perjudicial pel nen i també per l’entorn”.
A Manresa, les escoles públiques que compten amb una unitat de Suport Intensiu a l’Escola Inclusiva (SIEI) són La Flama, el Sant Ignasi, La Font i L’Espill. També en tenen els instituts Lacetània, Pius Font i Quer i Cal Gravat. A la resta del Bages, n’hi ha a les escoles de Sant Vicenç i del Pont de Vilomara i, al Moianès, a Castellterçol. |
