 |
|
|
|
De ser una de les esglésies més importants de Manresa a convertir-se ara en un compromís per a l’Ajuntament, un edifici en desús, ple de brossa, amb un aspecte decrèpit i mancat de plans per al futur. Aquesta és la transformació de l’antiga Església de Sant Francesc, en ple barri antic, construïda el 1638 per l’orde dels mínims franciscans.
Annexa a un convent aixecat també a sol·licitud dels monjos –d’on van ser expulsats el 1835–, l’església va passar a mans de les monges de la Companyia de Maria Nostra Senyora, conegudes com les monges de l’Ensenyança, el 1851. Es va adaptar llavors com a auditori, tot i que encara servia per a fer-hi missa, i l’aparença que va adquirir en aquell moment és la que perdura avui dia, malgrat la pols, els trastos vells i la decadència que s’ha anat apoderant de l’edifici en les darreres tres dècades.
L’auditori va ser comprat a les monges el 1976 per l’Orfeó Manresà, que el volia utilitzar per a realitzar-hi les seves actuacions, però uns anys més tard, el 1982, l’entitat va cedir l’edifici al consistori per un període de cinquanta anys perquè no se’n podia fer càrrec econòmicament. I és que ja llavors l’estructura de l’auditori estava danyada, principalment la part de la teulada, de manera que calia fer-hi una bona inversió per arranjar-la.
Al principi d’estar cedit al consistori, l’auditori servia com a escenari per als assajos del grup de teatre Teiatru –embrió de l’espectacle d’èxit Hop!era, interpretat anys més tard per Toni Albà i Jordi Purtí–. D’aquella època n’ha quedat petjada: un munt de mobles, attrezzo, disfresses, caixes, pòsters, panells de decoració, arxivadors i molts d’altres objectes reposen ara col·locats de qualsevol manera, coberts de pols i de femtes de coloms –els quals es colen pels finestrals–, condició que dificulta apreciar la bellesa d’aquest immoble, inclòs en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Un projecte poc prioritari
La rehabilitació de l’auditori de Sant Francesc és una de les 65 actuacions elaborades pel Comissionat del Centre Històric, Adam Majó. El pressupost per adequar-lo, segons aquest document, pujaria a 1,5 milions d’euros. Però Majó explica que aquesta inversió –que serviria bàsicament per arreglar les filtracions de la teulada, rehabilitar la façana i fer la instal·lació elèctrica– no és ara prioritària per a l’Ajuntament, fins i tot tampoc per a ell: “Si tingués 1,5 milions a les meves mans, segurament no els destinaria aquí, sinó a rehabilitar habitatges. Sí que sap greu veure aquesta degradació, però el barri antic ja disposa de molts equipaments culturals, i arranjar l’auditori no és una de les metes d’aquest mandat. Hi ha moltes coses per fer abans”, diu.
De totes maneres, Majó destaca que l’Ajuntament no se’n desentén. De fet, el comissionat ha estat parlant amb agents privats de la ciutat, com ara la Joviat o la FUB, “i estan disposats a col·laborar en el projecte, però hauria de ser el consistori el que estirés el carro, perquè la rehabilitació al complet és molt cara”. De moment, Majó té l’objectiu d’aconseguir per al proper any una partida –d’uns 2.000 euros aproximadament– per a netejar l’església, un fet que “segur que facilitaria les coses a l’hora de trobar partners”. El comissionat lamenta la situació però s’aferra “a la gran aposta que fa l’Ajuntament aquest mandat” per rehabilitar el Museu Comarcal, un espai que també servirà com a equipament cultural del centre històric, subratlla Majó.
L’Església de Sant Francesc formava part d’un complex religiós propietat de les monges de la Companyia de Maria. Se’n van desprendre per parts: l’edifici principal es va convertir en l’escola Badia-Solé, el claustre va ser comprat per a edificar-hi un bloc de pisos i, finalment, l’Orfeó Manresà va adquirir l’auditori. Està qualificat com a equipament cultural i, segons Majó, la bona acústica que té és un punt a favor de cara al seu futur ús.
*Les dades:
Construcció
Segles XVII-XIX
Benedicció
1683 (els monjos mínims s’hi van instal·lar el 1641)
Setmana Tràgica
L'església va ser incendiada el 1909
Guerra Civil
Va ser utilitzada per l'Ejército del Este (republicà) com a vestuari i magatzem
Estructura
Església de planta rectangular amb cantonada; nau amb cinc arcs torals i voltes de quatre punts
Destaca
Portal del segle XVII dins l’atri de tres arcs rodons
Propietat
Orfeó Manresà; cedida a l’Ajuntament
Direcció
Carrer de Sant Francesc, 13 |
