 |
|
|
|
“Com a Ajuntament no ens rendirem fins que es faci justícia”. Amb aquestes paraules s'ha expressat aquest dijous la regidora d’Acció Social i Cooperació de Manresa, Àngels Santolària, en referència al cas de la cooperant manresana de Metges del Món Flors Sirera, assassinada durant el genocidi ruandès de fa 20 anys. La família i l’Ajuntament volen portar els responsables de la mort de Sirera davant la justícia i la reobertura de la causa per part de l’Audiència Nacional, aquest juny, ha retornat l’esperança malgrat “sabem que és un tema difícil”, ha dit Santolària.
La regidora ha comparegut amb l’advocat de la família i de l’Ajuntament, Jordi Palou, per explicar les novetats del cas. Palou ha fet un repàs cronològic que ha evidenciat que es tracta d’un cas de justícia universal molt complicat, que va quedar travat amb la reforma de la llei de justícia universal del PP del 2014, que va provocar l’arxivament del cas i va deixar en suspens les 40 ordres d’arrest internacional que l’Audiència havia dictat el 2008, tres anys després de la querella inicial.
Després d'aquest estancament, ara Palou ha aprofitat la revocació que el Tribunal Suprem de Sud-Àfrica ha fet recentment de l’asil al general Kayumba Nyamwasa, considerat responsable directe de la mort de Sirera, per tornar a demanar la seva extradició i reobrir així el cas. També demana noves ordres internacionals d’arrest contra “almenys 22” dels 40 processats. En paral·lel, s’està pendent de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l’efecte que les limitacions introduïdes pel PP en matèria de justícia universal han d’acabar tenint sobre la causa.
Cúpula processada
Les ordres d'arrest que es van dictar el 2008 van ser contra la cúpula polític-militar de Rwanda per crims de genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat, terrorisme i pertinença a organització terrorista. la causa investiga la mort de Sirera i de vuit ciutadans espanyols més, entre els quals hi ha el també català Joaquim Vallmajó.
Santolària, que ha recordat que aquest mateix any es commemora el 20è aniversari de la mort de Sirera, ha manifestat que “estem contents amb les darreres novetats i de veure que la justícia encara és possible, i que els crims no queden enterrats per la impunitat dels estats”. Com ha dit, "la Flors no va morir perquè caigués una bomba durant una guerra, la van assassinar perquè havia estat testimoni del genocidi; cal fer justícia, perquè fer justícia per la Flors Sirera és fer justícia per tots els que han perdut la vida en conflictes internacionals".
|
