 |
|
|
|
Molts santfruitosencs han passat part de la seva infància entre les parets de l’edifici la història del qual desgranem avui. També l’alcalde, Joan Carles Batanés, recorda haver estudiat de petit aquí. Estem parlant de l’edifici de les monges de Sant Fruitós de Bages. La Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús n’ha estat la propietària des de 1948, quan hi va muntar una llar d’infants (mixta) i una escola exclusivament per a nenes.
Abans, però, ja s’hi impartien classes. A primers del segle XX servia de convent a les monges Terciàries Dominiques de l’Anunciata, que ja llavors educaven a noies i tenien parvulari per a infants. També s’hi va estudiar durant la guerra civil, període en què agafa el nom de Grup Escolar Renaixement de mans de mestres laics, catalanistes i ideològicament propers al bàndol republicà. Un cop acabada la guerra, l’escola, coneguda com a Col·legi de les Germanes, passa a ser gestionada per un grup de monges de l’ordre de Crist Rei. La metodologia d’ensenyament fa un gir de 180 graus i deixa el republicanisme de banda a partir de llavors.
L’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, destaca la “important càrrega sentimental i històrica” que té aquest edifici per a moltes famílies del poble. I és que l’origen de la seva relació amb la infància, explica Batanés, se situa encara més lluny. L’immoble va ser construït el 1890 pels amos de l’antiga tèxtil, la família Bertrand i Serra, que el van donar a les monges amb la idea que cuidessin els fills de les treballadores de la fàbrica. Va ser llavors quan les religioses hi van establir el seu convent i, ja després de la guerra, la llar d’infants va passar a ser oberta a tots els nens del poble. Va funcionar durant més de 50 anys, fins el 2003, quan es va construir la llar d’infants municipal Les Oliveres i s’hi van traspassar tots els nens. Aquell any va tancar el convent i les quatre monges que encara hi vivien van marxar.
Niu del bàsquet femení
El primer equip de bàsquet de Sant Fruitós va estar format per noies i va néixer a l’escola de les monges. Va ser als anys 60. Llavors es considerava un esport femení i les germanes el van introduir entre les seves alumnes de 12 anys. Es va formar un equip de deu jugadores, entrenades per Marià Magem, que van arribar a participar en un parell de campionats estatals. El pati de terra de l’escola es va habilitar com a pista de bàsquet, en la qual van jugar moltes santfruitosenques durant anys. Però a la primeria dels 70, algunes d’elles es van interessar pel futbol, un fet que va ser malvist per les germanes del Sagrat Cor, que finalment van decidir dissoldre l’equip.
Comprat per l’Ajuntament
El 2012, després d’estar prop d’una dècada en desús, les monges del Sagrat Cor van cedir l’edifici a l’Ajuntament per un període de set anys i per a usos educatius i culturals. El consistori va arreglar la planta baixa —l’immoble té quatre nivells: soterrani, planta baixa, segon pis i golfes— i la va destinar a escola de música. El passat mes de juliol, l’Ajuntament va fer oficial la seva voluntat d’adquirir l’edifici per valor de 385.000 euros i convertir-lo així en un equipament polivalent de propietat municipal.
Xavier Racero, primer tinent d’alcalde, explica que l’operació de compra encara no s’ha formalitzat —“hem arribat a un acord amb les monges però, de moment, només de paraula”—, tot i que esperen fer-ho en les properes setmanes. Una de les primeres accions que s’hi durien a terme és l’ampliació de l’escola musical, “ja que hem crescut molt en alumnes i necessitem més espai”, assenyala Racero. L’antic col·legi religiós està format per una construcció de mil metres quadrats i un enorme terreny al voltant, de 2.200 metres quadrats, que servia com a pati per als infants.
Encara no s’han fet números de quant pot valer condicionar el segon pis, que ara està tal com el van deixar les monges —vivien aquí—, les golfes i el pati: “Un cop sigui nostre, la prioritat és ampliar l’escola de música amb més aules i un petit auditori per a assajos i audicions. Més endavant podria convertir-se en un alberg, un museu o qualsevol altre equipament cultural”, valora Racero, que incideix en la cèntrica ubicació de l’edifici i les bones connexions que té amb la resta del poble, així com la proximitat al museu i al Teatre Casal Cultural —de fet, des del pati hi ha un accés directe a la part del darrere del teatre—. En l’actualitat, l’edifici ja acull diverses entitats, com ara el Setmanari Montpeità i la Unió Musical del Bages.
Racero a la pista de bàsquet de l’escola, on va néixer el primer equip femení. Foto: Noemí Badrenas |
