Besnéta de Fèlix Busquets, que fou director de la Fàbrica Nova, tal com ella mateixa ha recordat, Carlota Riera ha iniciat la seva intervenció amb una lloança a la ciutat, de la qual “he estat i seré ambaixadora orgullosa tota la vida”. Segons ella, “poques ciutats són tan acollidores i saben entomar tan bé els va i ve de les gents i acollir els nous conciutadans”.

La pregonera ha afirmat que el seu discurs volia ser “una lloança a la valentia i fortalesa dels petits de les minories, dels més desfavorits davant els reptes grans”.

Un fragment del seu pregó ha estat dedicat a tres dones, Sibil·la de Solà, Sància Andreu i Elisenda Eymeric, a qui ha definit com a persones clau per a la construcció de la Sèquia. Poc després ha admès que aquest relat era inventat, tot i que els personatges històrics són reals, i el seu paper clau també ho podia haver estat, perquè “malauradament la història no ha tingut per costum recollir el paper de les dones, com tampoc de les minories, els derrotats o els més desfavorits”.

En aquest marc, la pregonera ha posat al punt de mira que “encara tenim camp per córrer en la igualtat d’accés als llocs de treball, especialment els més qualificats. I les dones del món encara no podem caminar tranquil·les per carrers poc transitats con la llum no ens acompanya”. Tot i reconèixer la tasca feta a Manresa en aquest camp els darrers anys, Carlota Riera ha remarcat la necessitat “d’impulsar-les és i dotar-les de més recursos. L’apoderament de les dones és indestriable del progrés col·lectiu”.

La pregonera també ha tingut paraules per la Fundació Universitària del Bages, l’entitat que “em va permetre tornar a casa, professionalment” i ha assegurat que, trenta anys després de la seva creació “manté viu el seu esperit fundacional i la seva vocació de servei públic”. També ha afirmat que la federació amb la Universitat de Vic ha permès “ampliar horitzons, projectes, abast i projecció” i ha remarcat el paper fonamental que ha tingut per trencar “la manera estranya com aquestes dues ciutats tan properes han estat vivint d’esquena i allunyades”. La federació, per a ella, “no només ha esdevingut una de les apostes més valentes i generoses que han fet ambdós territoris, sinó que amb el recorreguts d’aquests sis anys ja es comença a albirar la importància cabdal que pot tenir per al futur desenvolupament de la nostra regió”.



Riera ha parlat del coneixement com “una eina essencial per a la generació de riquesa al territori”. En aquest punt ha esmentat les altres universitats de la ciutat, UOC i EPSEM, i ha tingut un record per la directora de l’EPSEM, Rosa Argelaguet, recentment desapareguda.

Amb un sentit record pel seu pare, Josep Riera, vinculat a la Jove Cambra, al Consell Comarcal i al centre de suport de la UOC, Riera ha afirmat que “ens hem de mirar i estimar”. Segons ella, el pare li va ensenyar “algunes de les coses essencials, com que la vida és el trosset de temps que ens ha estat assignat i que cal omplir-lo d’això, de vida”.

L’alcalde ha compartit la necessitat de seguir treballant per aconseguir una societat més igualitària entre homes i dones i, com ella, ha remarcat la projecció que la Fundació Universitària del Bages dona a la ciutat.

“Llum i Aigua són dues paraules de gènere femení”, ha recordat l’alcalde, que ha explicat que la tria de l’entitat administradora d’enguany, Dones Emprenedores Innovadores de Manresa, ha estat vinculada a aquest desig de “potenciar la igualtat i ressaltar el paper de es dones a la societat, en un moment en què les seves reivindicacions es fan sentir amb més força que mai”.



Valentí Junyent també ha recordat alguns aniversaris que se celebren en aquesta edició de la Festa de la llum, com el desè del Misteri de la llum o el 20è del Premi Joaquim Amat Piniella de Novel·la, i ha agraït el suport de les empreses que col·laboren econòmicament amb la Llum.

Com a cloenda, ha recordat unes paraules d’Imma Ubiergo, membre de la direcció general de la FUB acabada de jubilar, que en una entrevista recent afirmava que, davant dels que de vegades parlen de grisor de Manresa, “jo me l’estimo amb els colors que té”, i convidava a creure en el potencial de la ciutat”.