 |
|
|
|
Amb el temps, a còpia d’insistir, hem après que la informació personal de salut són dades sensibles i, per tant, han de ser especialment protegides. Ideologia política, orientació sexual i creença religiosa són els altres grans temes on el dret a la privacitat extrema la cura per a garantir el respecte a l’individu.
Tanmateix, amb la COVID-19 hem vist, en alguns, una mena d’exhibicionisme per anunciar a tort i a dret que estaven infectats. Amb la tota la gravetat de la situació que no cal ni mencionar, explicar públicament que s’estava malalt es pretenia fins i tot selecte i glamurós. Però, no diem que la informació de salut és sensible? Amb el pas dels dies hem comprovat per què. Ja no pel fet en sí d’haver estat malalt, si no, fins i tot, en casos de professionals que hi treballen i tenen risc de contagiar-se, han aparegut les represàlies. Hem vist missatges convidant a sanitaris a marxar del seu bloc de vivendes.
Traslladem això a l’empresa. Algú pot témer pel seu lloc de treball, o un ascens, o ser admès en un procés de selecció per haver passat el coronavirus? En condicions normals, no hauria de transcendir, si així ho considera l’interessat, igual que ningú és requerit a explicar si ha patit varius o té una fractura fruit d’un accident. Però és clar que no estem en una situació normal. Si aquesta malaltia és tan contagiosa, potser, sí l’empresa pot arribar a reclamar tenir informació. Cal negar-se? És una opció, per responsabilitat, o s’ha de fer sí o sí?
Podem adreçar-nos a la llei de Prevenció de riscos laborals, que diu per una banda, que l’empresari ha de garantir la seguretat i salut de tots els treballadors al seu servei en els aspectes relacionats amb el treball; i per l’altra, certes obligacions dels treballadors en matèria de prevenció que impliquen cooperar amb l'empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors. Per tant, en la situació actual derivada de la COVID-19, això suposa que el treballador haurà d'informar al seu ocupador en cas de sospita de contacte amb el virus, per tal de salvaguardar, a més de la seva pròpia salut, la dels altres treballadors de centre de treball, perquè es puguin adoptar les mesures oportunes. Això sí, l’empresa haurà de tractar aquestes dades d'acord amb l’RGPD, i s'han d'adoptar les mesures oportunes de seguretat i responsabilitat proactiva que demana el tractament. Perquè sí, el Reglament general de protecció de dades preveu aquesta situació i reconeix que en situacions excepcionals, com una epidèmia, la base jurídica dels tractaments pot ser múltiple, basada tant en l'interès públic, com en l'interès vital de l'interessat o una altra persona física.
És a dir, les consideracions relacionades amb la protecció de dades -dins dels límits previstos per les lleis- no s'haurien d'utilitzar per obstaculitzar o limitar l'efectivitat de les mesures que adoptin les autoritats, especialment les sanitàries, en la lluita contra l'epidèmia. La norma ja intenta compatibilitzar i ponderar els interessos i drets en competició pel bé comú.
|
