 |
|
|
|
Una anàlisi estadística preliminar d’aquestes primeres 5.000 enquestes de la mostra espanyola constata que el confinament ha afectat negativament tant els hàbits de son, com l’activitat física i l’activitat laboral. L’estudi internacional, en el qual ha participat el Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública d’UManresa (GRESP), ha estat liderat pel Grup de Recerca en Estrès i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha implicat més de 60 investigadors de 25 universitats i agències de salut pública de 15 països d’Europa i Amèrica. L’objectiu de l’estudi és generar una base de dades en obert per analitzar amb una mètrica comuna els efectes psicològics de les mesures de restricció de mobilitat adoptades en diferents països per controlar el contagi de la COVID-19. L’enquesta es va realitzar durant la segona quinzena de maig.
Mentre activitat física, laboral i hàbits de son s’han vist afectats negativament, els enquestats han assegurat que la relació amb amics, familiars i veïns, l’alimentació i els ingressos econòmics s’han mantingut en la mateixa situació. L’anàlisi dels canvis conductuals també conclou que hi ha hagut una lleugera millora en relació amb els passatemps. Un 30% dels enquestats asseguren que l’activitat física ha empitjorat molt i un 35% diuen que ha empitjorat. Pel que fa al son, un 37% diuen que ha empitjorat i en relació amb els passatemps, un 42% asseguren que han millorat.
L’enquesta també feia referència a l’adaptació a les limitacions de mobilitat. Les dades constaten una bona adaptació a les mesures restrictives en un 46,9% dels casos. A més, un 44,9% asseguren que podrien aguantar en aquesta situació unes quantes setmanes més i un 30,4% fins i tot asseguren que estarien disposats a estar-s'hi uns mesos més.
Un dels aspectes que volia analitzar l’estudi era com el confinament havia afectat les persones des del punt de vista de la salut psicològica. En aquest sentit, les dades preliminars mostren que un 37,5% dels participants en l’enquesta presenten possibles símptomes depressius i que un 36,9% més han pogut experimentar símptomes d’ansietat. Pel que fa a la resiliència, les dades la quantifiquen com a moderadament alta, amb un 54,5% que la qualifiquen com a normal i un 42,9% com a alta.
Diferències segons el gènere
L’anàlisi comparativa de les dades ha fet evidents diferències en la manera en què homes i dones han viscut aquesta situació. Pel que fa als canvis de conducta, les dones manifesten un empitjorament superior dels hàbits de son i d’alimentació, mentre que els homes han vist empitjorar l’activitat física i les relacions personals. Pel que fa a l’adaptació a la situació de confinament, les dones han tingut la percepció que el temps passava més ràpid, tot i que són els homes els que asseguren que podrien aguantar més temps les mesures restrictives. Finalment, pel que fa a problemes de depressió i ansietat, són les dones les que tendeixen a presentar més mostres d’una possible simptomatologia.
Diferències en funció de l’edat
Les dades preliminars també mostren diferències en funció de l’edat de les persones que han respost l’enquesta. Així, pel que fa a les conductes, es demostra que com més grans són les persones, més han empitjorat els hàbits de pràctica d’activitat física. En canvi, els hàbits relacionats amb el son, els ingressos econòmics i l’activitat laboral empitjoren a mesura que disminueix l’edat. També es constata que com més joves són els enquestats, més s’ha deteriorat la relació amb els veïns i més han millorat la pràctica dels passatemps i la relació entre amics i coneguts. Les persones més joves que han participat en l’enquesta també són les que han percebut el pas del temps més ràpid durant el confinament, però, en canvi, són les persones més grans les que s’han adaptat millor a tots els canvis derivats de les restriccions. Finalment, en relació amb les conseqüències psicològiques del confinament, les persones més joves han presentat més simptomatologia depressiva i ansiosa i al mateix temps més resiliència, que augmenta a mesura que l’edat disminueix. |
