En resposta aquestes declaracions, des de la CACC volem fer constar que l’abolició de la tortura pública no és una imposició, ni legal, ni territorial, sinó part del progrés moral de les societats democràtiques, atès que avançar en matèria de benestar animal requereix que es deixin d’utilitzar animals reals per a la celebració de festes populars i que l’evolució cultural d’aquestes festes hauria de fer-se a partir de la utilització de figures de cartró-pedra, tal com ja es fa en la gran majoria de municipis catalans. L’aplicació d’un regalment de bones pràctiques no garanteix ni el benestar dels animals, ni la seguretat dels participants, tal com ha quedat palès en les gravacions portades a terme per la Coordinadora per l'Abolició dels Correbous (CACC), on es podia copsar el patiment dels bòvids, la participació de menors de 16 anys, i en fets tan greus com l’accident ocorregut a la festa major de Vidreres l’any 2019.

Segons les paraules del President de la Generalitat: “És un procés que ha d’anar avançant, però si és vist com una imposició de Barcelona, no ens en sortirem“; negant que la seva posició estigués motivada des d’un punt de vista electoralista. Des de la CACC volem fer constar que la gran majoria dels catalans i catalanes es mostren favorables a l’abolició dels correbous, fins i tot a les Terres de l’Ebre i a la Catalunya Central, ja que aquestes pràctiques, d’acord amb l’evidència científica, comporten una gran crueltat vers els animals i posen en risc la integritat de les persones. Abolir aquesta tipologia de tortura pública, temerària i anacrònica, no suposa cap imposició centralista, però el fet de permetre-la és una imposició a tots els catalans que ens avergonyim que a casa nostra la legislació vigent encara permeti aquestes aberracions.