A la vista de la resposta del Conseller d’Interior, poden afirmar que només un molt petit percentatge és motiu d’obertura d’expedient i aplicació de sanció. Pel coneixement que tenen del terreny i les activitats que s’hi duen a terme, i per la lectura de mitjans de comunicació , podem concloure que més del 95 % de les imprudències les paguem entre tots els catalans. No tenen sanció.

Del quadre adjunt es pot veure com només 5 imprudències, han estat motiu de sanció. Cinc imprudències entre els anys 2015 i 2021, ambdós inclosos. Un petit percentatge que planteja un munt d’interrogants com si realment s’obre expedient per cada incident, accident o conflicte tingut. I si realment s’obre expedient, com pot ser que només 5 hagin acabat amb sanció. I si tenim dades concretes del cost del global de rescats.

Precisament per aquesta manca d’efectivitat, i deixadesa, hem presentat altres iniciatives parlamentàries que pretenen posar xifres als costos globals dels rescats per imprudències, a nivell de tot el país. Seran xifres espectaculars si realment es porta un rigorós control. Ho veuran quan rebin resposta.

Ara, però, toca tornar a la resposta del conseller que sorprèn per l’esquifida xifra, amb uns enormes dubtes sobre el rigor, com que no apareix cap expedient durant els anys 2015, 2016, 2017 ni el 2021. Es impossible acceptar que no s’hagin produït imprudències dignes de sanció al llarg de quatre anys.

Aquesta resposta, juntament amb altres anteriors, obliguen a continuar el seguiment i control, en els propers mesos i si cal anys. No és lògic ni just que imprudències greus, escapin a la imposició de sancions, i haguem de ser la resta de ciutadans els qui ens en fem càrrec.