Querol ho fonamenta en la necessitat de “situar en l’agenda política de la ciutat les bases pel canvi de model agroalimentari”, ja que “és una emergència impulsar una alimentació sostenible com a fre a la crisi climàtica i per fer front a la pobresa alimentària”. L’objectiu principal de la regidoria, diu Querol, ha de ser “establir i executar una estratègia alimentària agroecològica coordinada”, que explica, ha de contemplar donar a conèixer a la ciutadania els costos de l’actual model de producció i distribució agroalimentari i el seu impacte en la petja de carboni, amb l’objectiu de crear consciència per canviar les pautes de consum; també el disseny de les polítiques pel canvi a través d’abordar la relació de la ciutat amb el món natural, agrari i l'alimentació, revertir el comerç injust, afavorir la viabilitat del nostre sector primari local, revertir la malnutrició, contemplant polítiques transversals amb les regidories de salut, educació..., implicar els sectors del comerç, la restauració i el turisme i, també, mantenir i impulsar estructures de participació i cogestió per consolidar i fer créixer els projectes impulsats des de la societat civil.

Per la candidata, Manresa “té el bagatge i la capacitat, gràcies a un teixit d’experiències com les cooperatives de consum agroecològic, el supermercat cooperatiu -Supercoop-, la Cooperativa de Salelles i, sobretot, l’Escola Agrària de Manresa i l’Associació l’Era, que són una referència local i global en sobirania alimentària, agroecologia i energies renovables.”. I ha reblat, “també comptem amb terres de qualitat i regadiu, per crear un parc agrari”. Finalment, Querol ha situat que és imprescindible una estratègia supramunicipal, “del pla de Bages”, que impliqui al Consell Comarcal “per blindar el sòl agrícola i planificar polítiques conjuntes en favor de la transició agroecològica “.

A la jornada, presentada per Marcel Colell, membre de la sectorial en aquesta matèria dels Comuns, també hi han participat l’enginyer Jordi Parés, Fàtima Brunet i Salomó Torres, del món de la pagesia, que treballen l’agricultura ecològica. Parés ha explicat “que les formes de producció i consum actual dels aliments són els causants del 30% de les emissions de CO2”. Per Brunet i Torres, la pagesia i els ramaders, amb l’actual crisi energètica que afecta el cost del transport, i amb l’encariment de les importacions i exportacions, tenen l'oportunitat de “reinventar-se cap a l’agricultura ecològica”, però adverteixen que cal “frenar els peus a les multinacionals que volen comprar terres per plantar transgènics” i fer polítiques per “facilitar el relleu generacional”. Per ambdós, l’estratègia a seguir és clara: a la UE, canvis en les subvencions, i en la política agrària, a Catalunya, crear estructures fortes i democràtiques, com les cooperatives i afavorir l’empoderament social per canviar els hàbits de consum.