Durant les darreres setmanes s'ha notat un canvi brusc de temperatura a Catalunya. L'inici de tardor anormalment càlid i sec ha donat pas a un principi de novembre que ha estat més fred i adient a l'època de l'any. La natura, igual que nosaltres, ha notat i sofert aquest canvi de temps. Les dades ciutadanes recollides per la xarxa FenoCat del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i de l'observatori RitmeNatura del CREAF confirmen que a la tardor han tornat a florir molts arbres fruiters (tarongers, ametllers, pruneres, magraners...) i també d'altres plantes com l'arç blanc, l'esbarzer, la ginesta, l'aranyoner, l'estepa negra i un llarg i preocupant, etcètera. A més, han rebrotat i florit espècies tan importants com la vinya i han produït fruit per segona vegada arbres com la perera o el cirerer.

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l'època de l'any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l'inici de la tardor per una "segona primavera". Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s'ha retardat la caiguda de les fulles d'alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l'Ebre fins a la Catalunya Nord. Les comarques amb més incidència han estat, Empordà, Maresme, Barcelonès, Vallès, Baix Llobregat, Garraf, Osona i el Penedès. Unes floracions i fructificacions de tardor que, segons RitmeNatura del CREAF són força més discretes que les primaverals, però requereixen una despesa energètica per part de les plantes que normalment no els serveix per a res, ja que aquestes flors i fruits deixen de ser viables quan arriba el fred. És un malbaratament de recursos que podrien necessitar la primavera següent.

Un altre efecte molt vistós d'aquest estiu que s'allarga és l'endarreriment dels fenòmens fenològics habituals de la tardor, com són el canvi de color de les fulles i la seva posterior caiguda. De fet, segons explica en Jordi Cunillera, cap de l'Equip de Canvi Climàtic de Meteocat, des de fa anys que observem una clara tendència a l'escurçament de les estacions de transició, és a dir, la primavera i la tardor. I afegeix: "Si fa més calor, els arbres caducifolis mantenen les fulles durant més temps i allarguen el període en què fan la fotosíntesi, de manera que canvien les seves condicions naturals comunes i necessiten més aigua. D'altra banda, als llocs on la sequera té un gran impacte, el dèficit hídric pot arribar a tenir més pes que l'allargament de l'estació càlida i els arbres perden les fulles com a mecanisme de defensa per no perdre més humitat. Les dades de l'SMC exposen que Catalunya ha viscut el setembre més càlid de les últimes dècades i un mes d'octubre que ha estat pràcticament calcat al de l'any passat, quan es van batre la gran majoria dels rècords de temperatura per a aquesta època de l'any.