MD: Com a director artístic, què t’inspira aquesta edició de la Mediterrània? Jordi Fosas: M’inspira 4 grans titulars. El primer seria la consolidació d’aquest treball amb les arts d’arrel on podrem veure els fruits d’eines com l’Obrador i el Programa Impuls. Portem 3 anys treballant la dansa i ara ens obrim també a la musica. En segon lloc, la Fira com aparador de les arts d’arrel tradicional, amb 74 propostes, de les quals el 77% són estrenes, mostra de la voluntat de col·locar nou producte perquè els professionals puguin descobrir nous artistes i nous projectes. Seguidament destacaria el concepte de dissidència. L’any passat parlàvem de Intel·ligència artificial i enguany parlem de dissidències, sigui per procedència, per cossos, sigui per generes… en el nostre àmbit, el de l'arrel, també ens hi trobem perquè finalment som un reflex de la societat. I finalment, dins d’aquest bloc de dissidències, destacaria el Focus Magrib mediterrani, en el que observarem aquestes migracions, aquestes diàspores del mediterrani sud amb artistes procedents de Marroc, Algèria, Tunísia, alguns dels quals viuen a Europa, on desenvolupen la seva creació artística.
La dissidència és un concepte que està molt de moda actualment…La Fira vol tractar la dissidència i la tradició perquè és una mostra molt clara del que esta passant a la nostra societat: aquesta voluntat de connectar-nos amb a la terra, amb lo sostenible, el kilòmetre zero… i per una altra banda aquesta obertura de noves convivències en tots els sentits. Tenim una societat actual molt diversa, ho vam poder veure de forma explícita per exemple a la cerimònia inaugural del darrers jocs olímpics a París- És el que tenim avui dia, aquesta connexió local amb una societat més diversa i més plural, son conceptes que creiem que poden conviure perfectament.
Algunes dades sobre la programació…Enguany hi haurà un total de 74 propostes, de les quals el 77% estrenes dins el nostre paper de fira. D’aquestes, entorn del 45% són projectes de fora de Catalunya i la resta catalanes.
Dins de la programació destaca la participació d’artistes i entitats manresanes…Xaldiga organitza trobada de dracs, coincidint amb la commemoració dels 40 anys del drac de Manresa. La colla castellera Tirallongues organitza una trobada castellera. Aquest any hem implicat a la Unió de Botiguers amb un passeig sonor als establiments, de manera que s’han ubicat codis qr als aparadors amb els que es podran escoltar cançons de tradició oral que han inspirat els artistes de la fira. Hem organitzat passejades guiades i també es podrà visitar per lliure. A nivell d’artistes, enguany comptem amb els Groovin'cat, són 3 artistes manresans que formen part de l'obrador i juguen amb el ball folk i la música electrònica. Finalment destaquem la Sònia Serra, ballarina de l’Esbart manresà i del Programa d'impuls a la dansa. Finalment, dintre dels offs de la fira, tindrem un grup manresà que es diu La Müs, amb una proposta de musica tradicional, ball i folk. Destacar també que, un any més, continuem treballant el Firaescola amb la implicació de les escoles de la ciutat.
Itineraris Tractant-se la Fira Mediterrània d’una fira de caràcter multidisciplinari, la programació s’organitza en 4 grans itineraris, 2 de musica i dos d’arts escèniques. Començant pels de música, el primer està dedicat a les novetats de l’escena catalana d’arrel. Aquí podrem veure, per exemple, els nous projectes del Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, a Tarta Relena o Momi Maiga.
Dins l’itinerari de Musiques del món destaca, com hem comentat, el focus del Magrib mediterrani, amb el que descobrirem un Magrib molt contemporani, molt present. Per destacar-ne alguns dels espectacles recomanaríem, per exemple, el de la Widad Mjama amb Khalil Epi, que barregen la tradició aïta amb el rap i la música electrònica. S’ha de destacar que la Widad és la primera dona rapera del Marroc, actualment emigrada a Montpellier. L’espectacle l’hem programat en prime time a la taverna de la fira amb entrada gratuïta.
El tercer itinerari és el de les Arts escèniques. En dansa destacaria l’espectacle inaugural i la cloenda. Per inaugurar la Fira tindrem l’espectacle de Mucha Muchacha, en el que ens exposaran què entenen elles per tradició avui dia. I per la cloenda, tindrem el nou projecte de flamenc contemporani del Manuel Liñan, en el que vol parlar de les dissidències de gènere dins el flamenc. Finalment, el darrer itinerari és el de Memòria i Llegat, en el que trobem propostes de Teatre i Circ. Aquí destacaria el projecte de gran format Glatir de l’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona, que va sobre tradició i contemporaneïtat.
Com destacaves, en aquesta edició es fan patents els fruits dels Programes Impuls. Aquest any a la Fira veurem 19 peces de l’Obrador, de les 74 que hi ha en total. Destacar també que per aquesta edició hem sumat més de 50 partners, entre els que hi ha festivals, institucions o equipaments com el Mercat de les flors o el Grec, i que ens donen suport, sent una mostra d’aquests fruits que estem recollint. Ho veurem també en els projectes de dansa, en els que una quarta part tenen el suport del Programa d'impuls... Som una fira i un mercat estratègic, hem d’oferir bon producte i i per això cal que ajudem i impulsem a l’artista perquè pugui crear, arriscar i generar noves propostes; generar humus perquè això pugui passar: Tenim artistes i tenim espais, per a mi aquesta és una de les claus de la fira actual. Nosaltres no som un festival, som un mercat i una fira estratègica del Departament de Cultura i hem de procurar que els artistes puguin treballar i que hi hagi R+D+I… Ara, de cop i volta, de 74 propostes, 19 son de l’obrador, una quarta part. De dansa és el 30%... creiem que aquestes són les xifres correctes per la Fira, hem d’ajudar l’ecosistema però també ser un reflex del que s’està generant a la realitat.
Enguany posem l’accent en el Magrib...Crec que s’ajunten moltes coses. Moltes vegada parlem de la Mediterrània i només mirem la ribera nord. És difícil moltes vegades per qüestions burocràtiques, estructures, treballar amb la ribera sud però artísticament teníem ganes de provocar-nos una mirada cap al sud, més quan parlem de dissidència, de migracions, per tant de dissidències de procedència, no podíem evitar mirar la ribera sud i afrontar-ho. Avui dia ens trobem un Magrib molt contemporani en termes artístics, que mira al present. Tindrem 4 artistes, 4 propostes del Magrib que juguen amb la tradició i la contemporaneïtat i ens agradaria molt que la gent tingués ganes també de descobrir-ho.
La Fira ha apostat decididament pel Museu del barroc.Si , pràcticament ocupem tot el museu. En primer lloc destacaria dos espectacles molt especials de gran format de dansa al claustre, molt recomanables per al gran públic: IT Dansa amb el Cor Jove Nacional de Catalunya i l’Arnau Obiols i el de la Nova Galega de Danza. També a les sales temporals de la planta baixa hi trobarem exposicions com una sobre el cos de les dones i la cultura popular; i també trobarem instal·lacions, com per exemple El so dels titelles. D’altra banda, a la planta del Museu del Barroc, tindrem la companyia de la Laia Santanach que ens oferirà un espectacle itinerant de dansa per les diferents sales del museu. Finalment, a les golfes, s’han organitzat dos projectes de música que treballen amb la instal·lació sonora, de petit format, de l’Arnau Obiols i l’Adrià Grandia.
