Aquest tòpic es va complir en la visita del Manresa al feu d’un equip que va començar la temporada com un tir, que va patir un parell d’ensopegades, però que de nou ha trobat el camí del triomf. Amb un gol només sortir dels vestidors, més una bona dosi d’intensitat i d’efectivitat, el Tona va superar un Manresa desaparegut entre la boira. Els osonencs van patir un ‘accident’ a la sisena jornada perdent 5 a 1 a Mollerussa, on van encaixar tres gols en nou minuts. Des d’aleshores, tres victòries, dos empats i cap derrota. Aquesta és la lliçó que ha d’aprendre el Manresa després de patir el seu particular ‘accident’, a Tona. Si uns van saber aixecar-se a temps, la plantilla/família blanc-i-vermella també ho pot fer.
Quan encara no s’havien complert els tres minuts de joc, una situació sense aparent perill es va enverinar amb una indecisió defensiva i una relliscada inoportuna que va permetre Nil Salarich pispar la pilota, encarar, superar Òscar Pulido i batre la porteria manresana per primera vegada (2’). No obstant això, la galleda d’aigua freda rebuda pels jugadors del Manresa no va destarotar excessivament l’equip, i a partir del gol la pilota va romandre més en els peus visitants que en els dels locals. El Manresa va oferir un bon grapat minuts de bon joc, amb una bona circulació de pilota i amb arribades a l’àrea local. L’empat podia haver arribat perfectament quan una bona centrada des de l’esquerra per part de Tom Diawara la va rematar a l’altura del segon pal Eloi Gila, però la seva rematada de cap es va perdre fregant el pal esquerra defensat per Aroca (11’). El Manresa va seguir buscant un gol de l’empat que va estar a punt d’arribar en una altra aparició de Tom Diawara per la zona d’interior esquerra, cedint la pilota cap a Moha Ezzarfani en una acció que el va deixar sol davant Aroca; el porter local, però, va guanyar el pols amb el davanter blanc-i-vermell i va protagonitzar una gran aturada, enviant la pilota a corner (15’).
El domini visitant va ser contrarestat en alguna ocasió per algun contracop tonenc, com el que va dur l’extrem Peña fins a la línia de fons per posar una pilota que es va passejar davant la porteria manresana sense que ningú la empenyés cap a dins ni altres cap a fora (21’). En el darrer tram el Tona va anar recuperant terreny, i amb un xut perillós de Flavio que va anar a corner després de tocar en un defensa, el Tona avisava del que arribaria poc després. En el segon tret de cantonada dels locals, després d’un parell de refusos curts de la defensa visitant, la pilota arribaria a peus de Marc Vicente; l’ex de l’Hospitalet va fer passar la pilota entre un bosc de cames i posava molt costa amunt el partit pel líder (43).
A la represa el Manresa va sortir amb la clara idea de ficar-se de nou dins el partit amb un gol esperonador, però la grapa dels locals només va permetre els deixebles de Mikel Azparren apuntar i disparar una sola vegada sobre la porteria d’Aroca, quan una pilota centrada des de l’esquerra, de nou per Tom Diawara, la rematava de primeres Eloi Gila, encara que va passar una mica per sobre del travesser (54’). Poc després arribaria la ‘gota freda’ sobre la porteria d’Òscar Pulido. Una jugada personal de Flavio sobre la línia de cal la va culminar l’ex del Vic amb un xut al que Òscar Pulido va respondre amb una mà increïble, malgrat que el refús acabaria en peus de Roquet perquè aquest, després de vuit partits sense veure porteria, anotés un 3-0 que començava a ser preocupant pel Manresa (64’). Amb el tercer gol el Manresa es va començar a descosir i a veure com el rival li arribava per tots els costats, jugant durant molts minuts a mercè d’un Tona que volia més sang. Així, el 4 a 0 no va trigar gaire a arribar després que Èric Vilanova porfidiegés una pilota amb la defensa visitant que va acabar enduent-se Flavio per presentar-se, mà a mà, davant un Òscar Pulido que no va poder fer res per evitar que la pilota entrés ajustada al seu pal dret (70’). En plena apoteosi local, i per acabar-ho d’adobar, arribaria la maledicció de l’ex. Si la passada setmana Javi López, amb la camiseta del Cerdanyola, perforava la porteria d’Òscar Pulido, en aquesta ocasió ho va fer Toni Sureda. El manacorí va agafar la pilota a l’esquerra de l’atac, va conduir pel balcó de l’àrea i, amb la cama que ‘només fa servir per pujar a l’autobús’, la dreta, va engaltar un xut ajustat al que el seu ex company i inquilí de la porteria manresana només va poder veure passar (79’). Toni Sureda no va voler celebrar el gol, i això l’honora. El gol de l’honor va poder arribar a les acaballes, però de nou un mà a mà entre Moha Ezzarfani i Aroca, com a la primera part, va acabar amb els aplaudiments del públic cap el seu porter, que evitava amb el peu el 5 a 1. Ni l’àrbitre va voler furgar en la ferida oberta que patia el Manresa i pocs segons després de complir-se el minut 90 xiulava el final del partit. A passar pàgina.