Durant 3 anys, el campanar de Calaf ha estat objecte d'una important obra de restauració. Amb els seus gairebé 57 metres d'alçada, el campanar és el més alt de la comarca i un dels cinc més alts de Catalunya, i està declarat bé cultural d'interès local i bé cultural d'interès nacional (BCIN), per formar part del conjunt de la Plaça Gran de Calaf, declarada BCIN l'any 2003.
L'any 2016 es van començar a detectar despreniments de fragments de pedres de l'edifici, degut a la pedra sorrenca amb què va ser construït. Per això, l'any 2022 es van iniciar una primera fase de rehabilitació consistent en l'arranjament de les façanes i contraforts de l'església, seguida de la restauració de la torre del campanar, que ha estat la darrera part de la intervenció.
Les obres de restauració han costat un total de 300.000 euros i han comptat amb subvencions de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Bisbat de Vic. A més, la Parròquia de Sant Jaume també ha assumit 45.000 euros de les despeses de la rehabilitació, gràcies a una campanya de recapatció de fons coneguda amb el nom de "Marató del Campanar", on hi han col·laborat moltes empreses, entitats i gent anònima del poble de Calaf, amb diferents activitats esportives i culturals.
En paraules de Mn. Enric Garcia, rector de la Parròquia de Sant Jaume de Calaf, "estic molt agraït al poble de Calaf per tota la implicació i col·laboració des de l'inici. Mai m'hagués imaginat la mobilització que hem aconseguit; ha estat un èxit de tot el poble. Tothom ha intentat posar el seu gra de sorra i només tinc paraules d'agraïment i emoció. La Comissió del Campanar també ha fet molt bona feina, sense ells no ho hauríem aconseguit".
Jordi Morros, l'arquitecte a càrrec de les obres de restauració, per la seva banda explica: "La causa principal del mal estat de conservació del campanar de Calaf és el material amb el qual va ser construït. En aquest sentit, en el projecte de restauració, s'han aplicat tractaments de consolidació al parament per resoldre la situació de degradació de la pedra i assegurar-ne la seva seguretat i conservació en el futur".
Obres importants d'arquitectura religiosa
La col·legiata de Sant Jaume de Calaf es començà a edificar en estil gòtic tardà a la primera meitat del segle XVII, i es va completar amb ampliacions d'estil barroc al segle XVIII, i amb d'altres elements neoclàssics a finals del segle XIX i començament del XX. La nau de la Col·legiata es considera una de les últimes obres importants d'arquitectura religiosa del darrer període gòtic català, en termes historicoartístics globals, essent considerat l'exemple més representatiu i destacat d'introducció de trets arquitectònics renaixentistes als alçats interiors a Catalunya, amb amb una composició especialment coherent i harmònica.
Per la seva banda, el campanar de Calaf és un dels símbols d'identitat i de cohesió de tota la vila i el seu entorn. La torre del campanar va començar a construir-se el 1670 (1a fase); continuà el 1785 (2a fase) i s'acabà el llanternó el1889. El resultat és una esplèndida talaia, un campanar de 56,60 m d'alçada i 225 graons per pujar-hi. Aquest elegant campanar de caire barroc consta de quatre parts: base de planta quadrada; un cos octogonal amb cornisa motllurada que acaba en terrat i balustrada (nivell de campanes); una torrella vuitavada amb cúpula semiesfèrica (llanternó), i un petit pinacle al cim.
Deia el bisbe Josep Maria Guix, l'any 1985, parlant del patrimoni cultural de l'Església: "Aquests béns han anat brollant del si de l'Església, en les seves comunitats, d'una manera lenta i contínua durant els seus llargs segles d'història, amb destinació al culte, a la catequesi i educació cristiana del poble. És un patrimoni religiós per la seva naturalesa, pel seu origen i per la seva finalitat, amb un valor i un interès religiós i pastoral extraordinari. Però és també un patrimoni cultural, perquè té una gran importància per a la història i la cultura; en el seu conjunt, és un testimoni viu de la profunda creença del nostre poble". És per tot aquest seguit de valors i funcions –el punt de trobada de la comunitat, les eines i els llocs per a la celebració dels sagraments, la seva dimensió artística, la seva importància històrica...– que, des de sempre, a les parròquies es realitzen treballs constants per a la creació, manteniment, restauració i difusió del patrimoni cultural.
