La integració de la IA tant en els processos educatius com en els currículums de les professions sanitàries; la necessitat que la formació abordi les competències transversals i les habilitats que han de tenir els professionals; generar un nou sistema d'acreditacions dels aprenentatges que sigui reconegut a nivell internacional i que estigui unificat; que la formació s'adapti a les necessitats reals i als canvis constants que es produeixen en el sector de la salut; i fomentar tant la innovació com la cooperació són alguns dels temes que s'han posat sobre la taula per fer front a les necessitats formatives dels 65 milions de persones que són professionals de la salut en l'actualitat, als quals cal sumar-hi els 4,5 milions que es calculen que faran falta l'any 2030 per resoldre l'escassedat d'aquests professionals en un context de més demanda a causa de l'envelliment de la població i de l'increment de la cronicitat. 

Una acadèmia de l'OMS per a la formació de professionals de la salut

Bart Janssens, director d'Aprenentatge i Innovació de l'acadèmia WHO Academy, ha ofert la primera de les ponències de la jornada per donar a conèixer aquest ens formatiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Janssens ha explicat que és del tot necessari fer arribar formació fiable i útil a professionals de la salut de tot el món, tenint en compte una visió global, però que sàpiga adaptar-se a les necessitats i contextos locals. En aquest sentit, ha dit, la tecnologia "és una aliada per desenvolupar competències i habilitats dels professionals de la salut" que en aquests moments requereixen de models formatius basats en el desenvolupament de competències transversals i de lideratge, que connectin diferents actors implicats en la formació i que ofereixin recursos formatius gratuïts i accessibles des de qualsevol lloc del món, així com formacions amb una acreditació que sigui reconeguda globalment. El director d'Aprenentatge i Innovació de WHO Academy considera que ara mateix cal posar en marxa programes formatius que siguin multilingües i personalitzats, basats en l'eficiència científica, que utilitzin les millors metodologies i que incorporin les noves tecnologies per oferir la millor formació als professionals de la salut. 

Un currículum de 60 anys

Durant el congrés, el director associat a l'Institute for the Future of Education del Tecnológico de Monterrey, José Escamilla, ha fet una anàlisi dels principals reptes que ha d'afrontar la formació en aquests moments, reptes als quals pretén donar resposta l'institut que dirigeix. Segons Escamilla, ens trobem en un moment en el qual la formació s'ha d'allargar durant tota la vida. "No podem deixar d'aprendre", ha dit, i això requereix "una educació menys estructurada, que doni resposta a les necessitats de l'entorn laboral de disposar de persones formades en competències per fer front als canvis ràpids i constants". En aquest sentit, aposta per l'elaboració de credencials i microcredencials que tinguin reconeixement en el món del treball i que siguin acumulatives; per trajectòries d'aprenentatge diverses que no estiguin predefinides; per un aprenentatge experiencial basat en reptes que permetin treballar competències; i per un aprenentatge omnicanal que aprofiti els avantatges de tecnologies avançades com la realitat virtual o la IA. Segons Escamilla, la IA presenta un doble repte: el seu ús en els processos educatius, però també com incidirà en la transformació dels currículums. Ens cal, ha dit, "una educació a prova de robots, que els estudiants tinguin competències que els facin capaços de reinvertar-se, que els currículums siguin de 60 anys i no de 20 i que les universitats esdevinguin el soci formador de tota la seva comunitat per acompanyar-la d'un estudi a un altre i d'una feina a una altra". 

Coincidència en els reptes de la formació continuada en salut

El panell internacional que ha seguit les dues ponències inaugurals ha corroborat l'anàlisi de Janssens i Escamilla. A més d'ells dos, hi ha participat Federica Morandi, de l'European Health Management Association; el rector de l'Afro-American University of Central Africa, Paulo Speller, i la directora de Docència i del Centre de Simulació Clínica Avançada de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, Mónica Rodríguez. 

Morandi ha parlat de la importància d'aportar valor a les professions relacionades amb la salut en un context en el qual cada vegada hi ha menys estudiants d'aquest àmbit. De la seva banda, Rodríguez ha posat l'accent en el potencial de les eines de comunicació que permeten apostar per formacions en línia, en l'ús de la simulació i en l'aplicació de la IA a la clínica pràctica i a la formació.

El discurs més diferent del panell internacional l'ha fet Paulo Speller, que ha centrat la seva intervenció en les mancances que ha d'afrontar el continent africà. "A l'Àfrica, hi falta de tot", ha afirmat. Ha elogiat el model formatiu de l'OMS, però ha dit que no arriba a tot arreu, i ha lamentat que els esforços que es fan al continent per formar metges i sanitaris no millorin la situació dels països africans perquè els professionals acaben marxant a treballar a Europa. Per aquest motiu, Speller ha fet una proposta que permeti impulsar algun projecte de cooperació internacional que contribueixi a millorar la situació dels professionals del continent africà. 

La jornada inaugural de l'Hèlix Summit s'ha completat amb la presentació de dues experiències d'innovació en formació i aprenentatge en salut, la de l'Hospital de Sant Joan de Déu i al de la Johns Hopkins University – School of Medicine; i amb la presentació de 53 comunicacions sobre experiències formatives tant de Catalunya com internacionals i amb la visita a instal·lacions d'UManresa que tenen un paper clau en la formació continuada en salut, com el centre d'innovació en simulació, CISARC Simulació, i la Clínica Odontològica Universitària. També s'ha aprofitat per donar a conèixer l'estudi sobre tendències d'educació contínua i aprenentatge en salut en el qual treballen  l'Institute for the Future of Education Europe del Tecnológico de Monterrey i Unió Consorci Formació i que es presentarà públicament el proper mes d'octubre.. 

Lideratge i treball en xarxa

"L'Helix Summit marcarà un abans i un després en la formació continuada de l'àmbit de la salut". Així ho ha dit el rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Josep Eladi Baños, en la inauguració de la jornada, en la qual també ha intervingut el sotsdirector de Desenvolupament i Gestió del Talent de l'Institut Català de la Salut, Carles Pla. Pla ha parlat d'un canvi de paradigma en la formació continuada dels professionals de la salut i ha assenyalat la necessitat que es vetlli per bons lideratges tants clínics com de gestió i per la humanització. De la seva banda, Roser Fernández, directora general de la Unió – Associació d'Entitats Sanitàries i Socials, ha dit que ens trobem en un moment fonamental per renovar tant els coneixements, com les habilitats i els lideratges per millorar la salut i el benestar de les persones. La darrera de les intervencions durant l'acte d'obertura de l'Helix ha estat la que ha fet el vicerector de Formació Permanent i Professional de la Universitat de Barcelona (UB), Màrius Domínguez. Domínguez ha posat l'accent en la necessitat de contribuir de manera col·lectiva al desenvolupament del sector salut. En aquest sentit, ha afirmat que "el futur de la salut no s'escriurà en solitari, sinó que s'ha d'escriure en xarxa". 

L'organització d'Helix Summit ha anat a càrrec del campus Manresa de la UVic-UCC, l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3), Unió Consorci Formació (UCF), La Unió, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i l'Institut Català de la Salut (ICS). El congrés continuarà el 15 de maig a l'Hospital Clínic i culminarà el 16 de maig a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. Més de 300 persones prendran part en les activitats que es desenvoluparan fins al dia 16.