A Catalunya es donen les condicions necessàries per a l'emergència de les arbovirosis i l'aparició de casos autòctons. D'una banda, la presència dels vectors competents i de l'altra, la importació de casos pels viatgers i persones que venen de zones endèmiques, que constitueixen una font d'introducció del virus al nostre país podent provocar l'aparició de casos autòctons. Els casos sospitosos d'arbovirosi es notifiquen a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya durant tot l'any i especialment de forma urgent durant els mesos de major activitat dels mosquits, per tal de poder aplicar mesures de prevenció i control destinades a limitar l'extensió de la malaltia.

Els casos

Durant el període 2022-2024 es van notificar a Catalunya 1.591 casos sospitosos d'arbovirosi, dels quals se'n van confirmar per laboratori 564. El dengue (DEN) ha estat l'arbovirosi amb una major freqüència de casos confirmats (93,6%), mentre que la proporció de casos confirmats de chikungunya (CHK), zika (ZIK) i febre per virus del Nil Occidental (VNO) ha estat molt inferior: 4,1%, 1,2% i 1,1%, respectivament.

Tot i que la major part dels casos d'arbovirosis confirmats a Catalunya són importats, una petita proporció són casos autòctons. Durant el període 2022-2024, un 2,1% dels casos confirmats han estat autòctons. Durant l'esmentat període també s'ha confirmat l'existència de tres brots (dos o més casos relacionats en temps i espai), un de febre per VNO que va afectar dues persones a Reus l'any 2022, un de DEN que va afectar dues persones a Malgrat de Mar l'any 2023 i un altre de DEN que va afectar vuit persones a Vila-seca l'any 2024.

Per lluitar contra l'extensió d'aquestes malalties es requereixen accions conjuntes de vigilància, prevenció i control, tant a nivell epidemiològic, com virològic, entomològic i de salut ambiental i de salut animal. Les actuacions proposades en els diferents àmbits estan recollides al Protocol de vigilància i control de les arbovirosis a Catalunya (Dengue, Chikungunya i Zika) i al Protocol de vigilància i control de la Febre del Nil Occidental a Catalunya.

La presència a Catalunya del mosquit tigre (Aedes albopictus) i del mosquit comú (Culex pipiens) amb capacitat vectorial per transmetre els virus del Dengue, Chikungunya i Zika el primer, i el virus del Nil Occidental el segon, determina la importància de dur a terme mesures de prevenció i control de mosquits a tot el territori per evitar casos i brots d'aquestes malalties.

Els municipis

Per tal de prevenir la presència i proliferació d'aquests vectors és important que tots els municipis disposin d'un pla de prevenció i control de mosquits, que inclogui accions d'identificació i de revisió periòdica de possibles llocs de cria de mosquits, ordenament del medi, sensibilització a la població i els tractaments que siguin necessaris, prioritzant els larvicides. A la pàgina web de l'Agència de Salut Pública de Catalunya es troba informació sobre aquests mosquits, la seva distribució i mesures a adoptar al respecte.

Alhora, davant la notificació de casos de dengue, chikungunya, zika o febre del Nil Occidental s'activen les accions que preveuen el Protocol per a la vigilància i control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya i el Protocol per a la vigilància i control de la Febre del Nil Occidental.

Pel que fa al control dels mosquits, els Serveis de Control de Mosquits (SCM), amb l'acompanyament d'una persona de l'ajuntament, i, en el cas de la ciutat de Barcelona, l'Agència de Salut Pública de Barcelona, es realitza per a cada cas confirmat una inspecció entomològica a la zona del domicili de l'afectat i a aquelles zones per on s'hagi desplaçat o treballi, o en explotacions o espais amb aus o èquids afectats pel virus del Nil Occidental s'analitza la possible presència de virus en els mosquits capturats i s'indica a l'ajuntament i/o titular dels espais afectats les mesures a adoptar de prevenció i control de mosquits al respecte per prevenir la transmissió de la malaltia.

Els mosquits capturats es porten al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA)-IRTA on es fan les analítiques per detectar la possible presència o no de virus causants d'arbovirosis.A més, es realitza una vigilància de la possible presència del virus del Nil Occidental en mosquits de les zones de major risc.

La tasca dels Agents Rurals

Els Cos d'Agents Rurals col·labora activament en el seguiment de la colonització territorial del mosquit tigre a Catalunya. Enguany, efectius del Cos despleguen accions de vigilància en 42 municipis on encara no s'ha confirmat la presència d'aquesta espècie. Des de l'1 de juny i fins al 19 d'octubre, efectius del Cos duen terme la tasca de prospecció que inclou: la col·locació de paranys d'oviposició en punts estratègics del territori, seguiment setmanal i l'enviament de mostres als centres de control de mosquits per a la seva anàlisi. Aquest procediment es repeteix de manera sistemàtica per garantir una detecció precoç i fiable.

La unitat de Sistemes d'Informació Geogràfica del Cos centralitza la recollida de dades i integra les dades obtingudes amb els resultats de la darrera campanya, les dades històriques i les dades facilitades per l'aplicació "Mosquito Alert". Aquest treball permet identificar els municipis a prospectar, els ja colonitzats i elaborar el mapa de seguiment de l'espècie. Segons els darrers resultats, el mosquit tigre ja ha colonitzat 743 municipis catalans: 197 a Girona, 160 a Barcelona, 125 a Tarragona, 122 a la Catalunya Central, 69 a Lleida, 52 a les Terres de l'Ebre i 18 a l'Alt Pirineu.

Vigilància en animals

El programa de vigilància del virus del Nil Occidental aplicat a Catalunya té com a objectiu detectar precoçment la circulació del virus del Nil occidental en aus, cavalls i mosquits vectors per tal de preservar la salut humana i animal (èquids), tot identificant les àrees de risc. Així mateix, des dels centres de fauna salvatge de Catalunya també s'està amatent davant possibles casos.

S'apliquen dos tipus de vigilància, la vigilància activa durant el període d'activitat del mosquit, enfocada a la detecció d'anticossos en animals situats en zones considerades de risc i la passiva a través de la detecció d'infecció activa en èquids amb simptomatologia compatible o en aus salvatges mortes d'espècies susceptibles

En la vigilància activa s'actua en diferents espècies: aus, com garses capturades per altres finalitats, i aus de corral criades a l'aire lliure; èquids que acudeixen a l'Hospital clínic veterinari de la UAB i èquids que viuen als parcs dels Aiguamolls de l'Empordà i del Delta de l'Ebre; mosquits vectors amb paranys situats en zones on prèviament hi ha hagut circulació del virus. Per vigilància passiva, que s'aplica durant tot l'any, s'analitzen èquids amb simptomatologia compatible i aus salvatges trobades mortes d'espècies determinades i segons època de l'any.